Cinc temples per a carnívors a Barcelona

En una època en què les tendències ens porten a consumir –no es mengen, es consumeixen– superaliments, vegetals fins ara desconeguts, llet de mentida (sense lactosa… sembla un oxímoron), cervesa sense alcohol (també, per tant, de mentida), cafès amb tota mena de desinhibidors… volem fer una breu ruta per establiments on recomanem un producte tan senzill, tan primari i tan sa (sempre sense abusar-ne, per descomptat) com la carn. Hem volgut apostar per un plat carnívor a cadascun dels cinc establiments, locals dotats d’una oferta molt més àmplia i igualment recomanable. Però avui, insistim, toca carn.

La ‘porchetta’ del Santo Porcello

Sant Antoni, com a patró dels animals i com a nom del barri, beneeix aquest petit establiment centrat exclusivament en productes italians (panini, begudes, dolços, cafè…) i on l’estrella és la porchetta, llom i cansalada de porc rostit amb molt d'amor i molta paciència fins que en queda una pell deliciosament cruixent i ideal per servir-se en entrepà. Aquesta carn tota sola, tallada fineta, gairebé desfeta i disposada entre dues llesques de pa, és espectacular. Al Santo Porcello la preparen amb carbassó i albergínia a la planxa: és la Jep Gambardella, homenatge al protagonista de La grande bellezza. Aquest àpat, típic del centre d'Itàlia, es pot menjar pel carrer. O ens pensàvem que as carrers de Roma només es mengen talls de pizza? Santo Porcello. Sepúlveda, 151. Barcelona.

Els ‘chicharrones’ de Palo Cortao

El Palo Cortao és un restaurant amb barra a l’estil gadità. I quan gastronòmicament ens traslladem a la Tacita de Plata, un pensa, sovint, en el pescaíto frito. Ben fet. En aquest establiment, el peix no desmereix del que es pot prendre als carrerons de Cadis. Però nosaltres triem una altra especialitat, una de carnívora: els chicharrones. No són els morros fregits que coneixem aquí. Res a veure. Parlem d'autèntica cansalada cuita amb poca sal i amb una miqueta de greix, en talls molt prims i servits en papelón, el paper que fan servir a les xarcuteries. Un homenatge directe a la Taberna Manteca, tot un clàssic a la ciutat andalusa, que envia directament a Barcelona aquest preparat que està per llepar-se'n els dits. Una copa de xerès Palo Cortado, o de fino, o de manzanilla, en serà l'acompanyament ideal. Nou de la Rambla, 146. Barcelona.

El ‘solomillo’ de La Pampa

Entre les especialitats argentines d’aquest clàssic restaurant de Castelldefels, ens quedem amb el solomillo d'angus argentí, de vedella (no de vaca vella), servit amb guarnició de patata rostida o patata fregida i blat de moro a la brasa. Sense gaire condiment: a la brasa i al punt del consumidor. No hi ha cap altre secret que saber manegar les brases. No és un art senzill, però en aquest establiment fa un munt d'anys que li han agafat el truc. Un àpat cent per cent de La Pampa que podem regar amb vins del país (de Mendoza). Avinguda de Castelldefels, 108-110, Castelldefels.

El ‘txuleton’ de Can Xurrades

L'estrella, a Can Xurrades, és indiscutible: el txuleton de bou de la raça sayaguesa (Bos Taurus Primigenius), la més antiga d'Europa. Carn de vedella jove madurada. El xef Rafa Martínez elebora una carta àmplia en la qual la carn juga un peper destacat. La investigació constant del seu equip els ha portat a presentar un plat que podríem denominar 4x1 en el sentit que aporta quatre textures diferents, totes de la carn de vaca: a més del txuleton, serveixen chicharrones fets amb el greix de la peça, embotits (han fet fuet, pernil i cansalada de boví) i fins i tot el cor de l'animal, fet a la brasa. Tota una experiència carnívora. Casanova, 212. Barcelona.

El ‘cochinillo’ del Yantar de la Ribera

Cochinillo, una amanida verda, un bon vi (un Ribera, esclar) i, si de cas, una leche frita. No cal res més. El protagonista d'aquest àpat és el garrí. Cuit en forns de llenya segons els principis de la cuina castellana, amb paciència i precisió, amb un toc d'all, de llorer i sal, i servit cruixent i daurat per fora, tendre i melós per dins. Irresistible. El Yantar és un dels restaurants castellans clàssics i imperdibles de Barcelona. Els seus anys de bona feina ho acrediten. Carrer de Roger de Flor, 114. Barcelona.