El Suprem planteja retardar el judici del procés per la pressió de les defenses
El tribunal estudia ara fixar la vista per a la setmana del 12 de febrer davant de l'advertiment dels líders independentistes sobre la vulneració dels seus drets
La petició de les defenses del procés perquè la data del judici es fixi amb prou antelació per preparar amb garanties les primeres sessions ha fet replantejar els terminis al Tribunal Suprem. Fonts del tribunal admeten que s'està estudiant allargar el temps previst entre l'anunci de la data i l'inici del judici, la qual cosa pot fer que la vista comenci la setmana del 12 de febrer. Aquestes fonts no descarten, tot i això, fixar la primera sessió per a la setmana vinent, mentre els líders independentistes denuncien ja una nova vulneració dels seus drets.
El Suprem ha evitat concretar fins ara una data per a l'inici del judici del procés, que asseurà al banc dels acusats l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i 11 altres líders independentistes. Però el president de la sala penal, Manuel Marchena, va precisar en un escrit al Ministeri d'Interior que la previsió era començar el judici “en dates properes al 5 de febrer” i al tribunal estava tot preparat perquè la vista comencés la setmana vinent. Les fonts consultades no descarten encara aquesta opció, però admeten com a “possible” que la vista es retardi a la setmana següent.
La Llei d'Enjudiciament Criminal no fixa un termini mínim entre l'assenyalament de la data d'un judici i el seu inici, per la qual cosa el Suprem considera que encara és possible començar la setmana que ve. No obstant això, les defenses de Junqueras, de Romeva i de Cuixart han registrat en el Suprem escrits en els quals adverteixen que fixar la data amb pocs dies d'antelació vulneraria el seu dret a la defensa. L'advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, fixa aquest termini mínim en tres setmanes, mentre que la de Cuixart no ho concreta però considera que menys d'una setmana és “insuficient”.
El tribunal està estudiant aquestes peticions i admet que són un “advertiment” que tindran en compte. Els processats ja han anunciat la seva intenció de portar la futura sentència i tot el que envolti el judici al Tribunal Europeu de Drets Humans, per la qual cosa al Suprem hi ha especial zel a cuidar tots els detalls que poguessin ser examinats per avaluar les garanties que han tingut les defenses i els acusats.
El tribunal atribueix el retard per assenyalar la vista al fet que els escrits presentats per les defenses en els quals demanen les proves i testimonis que volen aportar al judici superen els 1.800 fulls. Els magistrats fa dues setmanes que deliberen sobre aquestes peticions i fonts de la sala assenyalen que la interlocutòria en la qual es donarà resposta s'està “ultimant”. La intenció és tenir-ho tot a punt aquest divendres. En aquest escrit es concretarà també la data d'inici del judici, que dijous continuava en l'aire, segons les fonts consultades.
Problemes logístics
Amb la ment posada a Europa, Cuixart es va sumar dijous a la petició de Junqueras de demanar més marge al tribunal. “Un hipotètic assenyalament del judici en només una setmana comportaria una greu indefensió”, adverteix en el seu escrit. Els advocats són conscients que qualsevol possible vulneració de drets, encara que sigui en aspectes formals, pot servir per acudir a una “segona volta” del judici a Estrasburg.
En el seu escrit, Cuixart recorda que l'article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans garanteix “disposar de temps i de les facilitats necessàries per a la preparació de la defensa”. Encara que fa mesos que preparen l'estratègia, els advocats lamenten que, amb els seus clients fora de Catalunya —aquest divendres els traslladen a presons madrilenyes—, tindran menys marge per perfilar els detalls.
Als aspectes jurídic s'hi afegeix, critiquen, una altra dificultat: la logística. “Estem molt involucrats en aquest judici, però la nostra vida va més enllà. Hem de saber quan comencen les sessions per atendre altres casos, per organitzar qüestions familiars o per reservar hotels”, lamenta el defensor de Junqueras i Romeva. “En qualsevol judici ordinari, i aquest no ho és, la data es fixa amb una antelació fins i tot de mesos”, insisteix.
600 periodistes de 150 mitjans, un terç estrangers
El judici del procés ha generat expectació dins i fora d'Espanya. El Suprem ha acreditat 600 periodistes de prop de 150 mitjans de comunicació. D'ells, mig centenar són estrangers. Els països amb més interès són Alemanya i França, seguits de Suïssa i Holanda. També hi haurà mitjans dels Estats Units, Rússia i la Xina. La vista oral serà retransmesa íntegrament per primera vegada a la pàgina web del Consell General del Poder Judicial. A més, TVE oferirà el senyal a totes les televisions. Durant el temps que duri el judici, uns tres mesos, se suspendran les visites públiques que habitualment rep el Suprem.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- Declaració Unilateral Independència
- Judici al Procés
- Llei Referèndum Catalunya
- Referèndum 1 d'octubre
- Legislació autonòmica
- Catalunya
- Autodeterminació
- Generalitat Catalunya
- Referèndum
- Eleccions
- Govern autonòmic
- Poder judicial
- Casos judicials
- Conflictes polítics
- Política autonòmica
- Comunitats autònomes
- Administració autonòmica
- Espanya
- Política
- Administració pública
- Legislació
- Justícia
- Procés Independentista Catalán
- Independentisme