El Suprem es prepara per jutjar el procés

El Tribunal Suprem preveu fixar aquesta setmana la data d'inici del judici del procés, la vista oral que asseurà al banc dotze líders independentistes catalans, entre ells l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell. L'alt tribunal ultima les resolucions judicials pendents en paral·lel als preparatius logístics per acollir un dels judicis més importants celebrats a Espanya en l'última etapa democràtica.

Más información

Les diferències en les defenses marquen el judici del procés

El Suprem preveu que el judici del procés comenci entorn del 5 de febrer

Barcelona demana un judici “just i imparcial” als polítics independentistes

La façana principal del Suprem, a la plaça de la Villa de París de Madrid, ja està envoltada de tanques grogues, part del dispositiu de seguretat que es desplegarà a la zona per al judici als dirigents independentistes. Aquest és el senyal més visible, de moment, de la vista que se celebrarà durant els propers mesos. Però els preparatius per acollir el judici van començar fa setmanes i s'han accelerat en els últims dies.

La Sala de Govern del Suprem (formada pel president, el vicepresident, els presidents de cadascuna de les sales i cinc magistrats triats pels seus companys) va acordar el 16 de gener passat diverses mesures prèvies a l'inici. El Suprem és un tribunal la principal tasca del qual consisteix a resoldre els recursos presentats contra resolucions d'altres tribunals i on se celebren molt pocs judicis, per la qual cosa ha calgut condicionar les instal·lacions per acollir una vista oral llarga (es calculen al voltant de tres mesos), amb dotze processaments, nou d'ells a la presó preventiva, i al qual han mostrat la intenció d'acudir desenes de mitjans de comunicació nacionals i molts internacionals.

La Sala designada per jutjar els líders independentistes preveu notificar a principis d'aquesta setmana la interlocutòria en la qual es respondrà als escrits presentats a mitjan gener per les defenses dels acusats. En aquesta resposta, el Suprem concretarà qui seran cridats a la vista oral com a testimoni a partir de les peticions formulades per les defenses.

Els magistrats acceptaran tots els testimonis d'autoritats, càrrecs públics i altres protagonistes que figurin en el relat de fets elaborat per la Fiscalia. Això inclou l'expresident del Govern Mariano Rajoy, la compareixença del qual ha estat requerida per la majoria de les defenses i que el ministeri públic cita en dos moments centrals del procés. L'11 d'octubre de 2017, deu dies després del referèndum independentista declarat il·legal pel Tribunal Constitucional, Rajoy va enviar un requeriment al llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, perquè comuniqués si s'havia declarat la independència; com que el president no va contestar, Rajoy li va enviar per carta un segon requeriment el 16 d'octubre perquè acatés la legalitat.

El 19 d'octubre, ja amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó, Puigdemont va informar l'expresident del Govern que votarien la declaració d'independència, la qual cosa va portar el Consell de Ministres a activar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i proposar al Senat l'aprovació d'una sèrie de mesures per restaurar la legalitat a Catalunya.

Desenes de testimonis

El tribunal acceptarà a més la compareixença de diversos alts càrrecs d’Interior en els mesos claus del procés, com el llavors secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto; el que era delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, i l'exsecretari general tècnic del Ministeri de l’Interior Juan Antonio Puigserver. Els tres van acudir el 28 de setembre del 2017 a una reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya centrada en el referèndum de l'1-O. També acudirà l'ex-cap dels Mossos Josep Lluís Trapero, processat per sedició per l’Audiència Nacional.

No obstant això, la Sala no concedirà algunes de les peticions estrella de les defenses: els testimonis del rei Felip VI, de Puigdemont i de l'exsecretària general d’ERC Marta Rovira (tots dos processats en rebel·lia en aquesta causa) i el de l'actual portaveu del Grup Popular al Senat, Ignacio Cosidó, la presència del qual reclamen les defenses de Junqueras i Cuixart perquè expliqui el whatsapp que va enviar a senadors del seu partit en el qual es vanava que l'acord entre PP i PSOE per situar Manuel Marchena com a president del Suprem i del Consell del Poder Judicial permetria als populars controlar “des de darrere” la Sala penal. Aquest missatge va portar Marchena a renunciar a la candidatura i quedar-se al capdavant del tribunal que jutgés el procés.