Ofensiva exterior del Govern espanyol per desactivar el discurs independentista

El Govern central i la Generalitat han desplegat, en els dies previs al judici als líders del procés independentista al Tribunal Suprem, una batalla política, jurídica i diplomàtica a l'exterior per guanyar adeptes i explicar els seus arguments. L’Executiu de Pedro Sánchez ha oficialitzat aquesta disputa a Brussel·les a través de la responsable de la marca España Global per desmuntar els atacs del Govern català. Al seu torn, el conseller d’Exteriors, Alfred Bosch, es va reunir dimecres a Madrid amb sis ambaixadors europeus i dijous farà campanya a Londres.

Davant de la proximitat del judici als polítics independentistes presos, una de les preocupacions del Govern espanyol és que el nacionalisme posi en marxa una ofensiva propagandística similar a la que es va fer després del referèndum de l'1-O que qüestioni la qualitat democràtica d’Espanya. La secretària d’Estat d‘España Global, Irene Lozano, va assegurar dimarts a Brussel·les que defensaran la reputació d’Espanya a l'exterior davant d'eventuals intents de desacreditar les seves institucions per mitjà de notícies falses, fet que ha molestat molt el Govern català i que els ha esperonat a activar la seva pròpia estratègia de contraatac a l'exterior.

Irene Lozano va confirmar així que el Govern de Sánchez pretén d'aquesta manera activa corregir els errors de comunicació del passat, quan l’Executiu de Mariano Rajoy va optar per un perfil baix davant del relat independentista per evitar amplificar el seu missatge, fet que es va corregir més tard sense gaire èxit. Tant Lozano com el mateix ministre d’Exteriors, el català Josep Borrell, van avançar des del primer moment d'arribar al càrrec la seva disposició a multiplicar els contactes amb els corresponsals estrangers a Espanya i des d'aquest ministeri s'ha donat ordre a les ambaixades de replicar de manera ràpida i contundent qualsevol campanya de desinformació sobre el conflicte a Catalunya. “Ha faltat construir una narrativa clara del que som com a democràcia”, va lamentar Lozano.

L'instrument per projectar una imatge més moderna del país que la que difonen els independentistes catalans serà España Global, el relleu de la Marca España. Lozano ja ha iniciat aquests contactes durant dos dies de visita oficial a Brussel·les. Ha estat amb els portaveus de la Comissió i el Parlament Europeu, amb un grup d'eurodiputats espanyols, i amb el ministre belga d’Exteriors, Didier Reynders. En la segona fase d'aquest desplaçament exterior, aquest dimecres s'ha traslladat a Londres per pronunciar un discurs a la Cambra dels Lords.

Precisament a Londres va arribar també, dimecres a la tarda, el conseller català d’Exteriors, Alfred Bosch, que va rellevar al novembre Ernest Maragall. En la legislatura anterior aquest càrrec l’ocupava Raül Romeva, un dels polítics catalans presos pel judici del procés. Bosch hi va viatjar des de Madrid, on va mantenir una sèrie de trobades bilaterals amb sis ambaixadors de països europeus acreditats a la capital d’Espanya. A tots els va traslladar el mateix missatge sobre el judici als líders independentistes: que no es refiïn del relat indirecte projectat pel Govern central i els mitjans de comunicació espanyols en general, que intentin seguir les sessions de la manera més directa possible i sense intermediaris i que si tenen algun dubte o consulta es comuniquin amb els responsables de la Generalitat. Els ambaixadors van traslladar la seva preocupació pel conflicte i per les seves repercussions econòmiques.

El conseller Bosch també ha rellançat les rondes d'entrevistes i trobades que el seu antecessor no descurava amb els corresponsals i mitjans internacionals i per això utilitzarà la seva visita de dos dies a Londres. A la capital britànica inaugurarà aquest dijous la nova delegació de la Generalitat, celebrarà cites polítiques i mediàtiques i participarà en una conferència-debat a la London School of Economics amb l'exconsellera fugida Clara Ponsatí i el seu advocat, Aamer Anwar, que moderarà l'historiador Paul Preston.

Una de les obsessions ara de l'Executiu català, com va confirmar en les seves cites de Madrid el conseller Bosch, és contrarestar els intents del Govern central per desmuntar les anomenades fake news (notícies falses) relacionades amb el procés i, sobretot, amb l'imminent judici al Suprem. ERC ha demanat fins i tot que Lozano expliqui les seves intencions en aquest sentit al Congrés.

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, present a Dublín per reunir-se amb líders com l'alcalde de la capital irlandesa i l'ex-primer ministre Bertie Ahern, va fer una xerrada al Trinity College i allà va desqualificar l'activitat d’España Global com a “propaganda pagada per tots”.

En el front jurídic el Ministeri encapçalat per Dolores Delgado ha activat un altre pla, avançat per EL PAÍS, per millorar la imatge de la justícia espanyola a l'exterior a través de la figura dels magistrats d'enllaç desplaçats a altres països. I ho ha fet malgrat que el projecte, que va ser dissenyat a la tardor, tenia previst posar-se en marxa a través d'un reial decret, que encara no ha arribat a la taula del Consell de Ministres, però que es portarà a aquest òrgan en les pròximes setmanes, segons fonts del Ministeri.

Jutges d’enllaç didàctics

El secretari d’Estat de Justícia, Manuel Dolz, ha signat aquest gener una resolució per obrir per primera vegada a tots els jutges i fiscals de la carrera la convocatòria per nomenar el jutge d'enllaç al Regne Unit i Irlanda, vacant des que Delgado va decidir al setembre destituir Gemma Gallego, nomenada per l’Executiu del PP, que ja va proposar per ocupar una plaça de vocal del Poder Judicial.

El Ministeri vol potenciar la figura d'aquest tipus de magistrats a l'estranger, un lloc molt sol·licitat en la carrera judicial i considerat sempre un premi. Amb el nou sistema, el jutge d'enllaç serà escollit per una comissió de tres tècnics que estudiaran els currículums dels interessats per oferir una terna d'opcions a la ministra sobre la base de criteris de “transparència i professionalitat”. Justícia busca, a més, ampliar-ne el nombre per implantar-los en països on actualment no n’hi ha, com Bèlgica i Alemanya, dos Estats que han jugat un paper fonamental durant el procés. La idea de l’Executiu és que aquests jutges, que s'encarreguen de mantenir contacte directe amb els magistrats dels països de destí, puguin aprofitar per explicar els detalls del funcionament plenament democràtic del sistema judicial espanyol.

Torra defensa l’1-O i els encausats

Els dies abans que els líders independentistes presos viatgin cap a presons madrilenyes per afrontar el judici, el president de la Generalitat, Quim Torra, va criticar dimecres durament la causa contra la consulta de l'1 d'octubre del 2017, i va defensar que els encausats “no han comès cap delicte”. El president va demanar-ne l'absolució i va defensar que en jutjar-los es jutja un “mandat democràtic”. “Aquesta és la vergonya que el Regne d’Espanya haurà d'encarar durant molts anys”, va dir Torra. “Se'ls ha retirat una llibertat, un temps, uns anys i unes vivències que ja ningú els podrà retornar. D'això també en tindrem bona memòria”, va afegir en un acte de suport als presos.