El mal trago de la indústria del cava

Fa dos mesos, la indústria del cava es conjurava per allunyar un dels seus fantasmes: el boicot que es va derivar del debat de l’Estatut català, del qual mai s’ha recuperat. En la presentació dels resultats del 2016, el president del Consell Regulador del Cava, Pere Bonet, treia importància a la caiguda en les vendes internes, de 700.000 ampolles (el 0,8% menys) i augurava millors resultats per la recuperació econòmica. Fa dues setmanes, no obstant això, Codorníu anunciava que deixarà de fabricar per a tercers, la qual cosa implicarà l’acomiadament de 93 treballadors, la meitat en les seves caves. Freixenet encara treballa en com abordar el seu futur després del cisma familiar. Amb les dues empreses líders tocades, la indústria del cava passa per un mal trago.

“El sector està començant a cruixir”, alerta Miguel Ángel Domínguez, responsable del sector agroalimentari de CCOO a Catalunya. En els últims deu anys, el consum de cava a Espanya ha caigut gairebé un 12% i, malgrat l’optimisme de Bonet, no sembla que la tendència es reverteixi. La vocació exportadora de la indústria va aconseguir compensar els resultats en els anys de la crisi. Fora d’Espanya es van vendre més de 158 milions d’ampolles, el 65% del total. Però mentre que la corba de vendes a l’exterior puja (especialment als països fora de la UE, com a Rússia) la interna segueix plana.

El Govern i les marques coincideixen que hi ha un problema de fons: defensen que el producte està infravalorat. Com a primer pas, el sector va optar l’any passat per una pujada de preus a escala internacional, cosa que el mateix Bonet qualifica de “necessària”. Aquesta revaloració, no obstant això, va ser rebuda amb cautela per països captius com Alemanya, on les compres es van desplomar un 14% (4,9 milions d’ampolles menys). Bèlgica i el Regne Unit també van experimentar caigudes, encara que més suaus. A més de la guerra amb el xampany, hi ha altres productes com el prosecco italià que s’han convertit en una amenaça considerable per al sector.

“La penetració més gran del cava premium és vital per a la consolidació”, defensa Bonet. Freixenet i Codorníu ja han optat per llançar-se a afermar les seves línies més selectes per aconseguir millors marges. El pes del negoci recau sobre el producte tradicional, però, segons el Consell, els productes de la línia superior ja són el 12% de les vendes.

La marca blanca

En aquesta perspectiva s’inscriu la decisió estratègica de Codorníu de posar fi a la producció per a tercers, que l’ha abocat a l’ERO. L’empresa familiar més antiga d’Espanya elaborava cava per a grans cadenes britàniques com Tesco que acabava competint amb la seva ensenya i li deixava poc marge. La producció de marca blanca representa una cinquena part del total del grup i el 5% de la seva facturació, expliquen fonts sindicals. Domínguez recorda que les negociacions inicials parlaven de 100 acomiadaments, però l’empresa els ha reduït fins a 93, en la seva majoria mitjançant prejubilació. La majoria dels afectats són als cellers de Sant Sadurní d’Anoia (Barcelona).

Però no hi ha celler que no fabriqui productes d’aquest tipus. Freixenet ja havia emprès fa quatre anys el camí d’aprimar la producció per a tercers. L’empresa conduïda per les famílies Bonet, Ferrer i Hevia va facturar l’any passat 529 milions d’euros, un 5,1% més que el 2016.

El benefici net de Freixenet va arribar als 2,35 milions, una millora del 6,7% però molt lluny d’una empresa del seu pes i prestigi. I de les expectatives dels accionistes. Les tres famílies segueixen sense posar-se d’acord en una fórmula que permeti augmentar els llindars de rendibilitat i el possible ingrés d’un accionista aliè. Els problemes de governança del grup, juntament amb els problemes del sector, compliquen el panorama del fabricant líder.