Les empreses del 3% van acaparar amb Mas l’obra pública en sanitat i educació

Les constructores implicades en el cas 3% pel finançament il·legal de Convergència van acaparar sota els governs d'Artur Mas els contractes d'obra pública en àrees com la sanitat i l'educació. La desena d'empreses sobre les quals la Fiscalia Anticorrupció ha posat el focus van acaparar gairebé la meitat (el 49,2%) de les obres sanitàries licitades per Infraestructures, el major ens adjudicador de la Generalitat. En el terreny educatiu, aquest percentatge és del 43%. Ambdues xifres estan molt per sobre del pes de les mateixes empreses en el total de l'obra pública de la Generalitat.

Les constructores investigades van rebre en el seu conjunt una mica més d'un terç dels 530 milions adjudicats per la Generalitat mentre Mas va ocupar la presidència, entre el 2011 i el 2015. Van ser anys en els quals l'obra pública es va desplomar –de 1.600 milions el 2010 a, amb prou, feines 73, segons la Sindicatura de Comptes–, i centres de salut i col·legis van passar a ocupar un lloc central en les maniobres del tresorer del partit, Andreu Viloca, i els empresaris detinguts.

Les investigacions han destapat fins ara el suposat pagament de mossegades en la construcció de l'institut Lluís de Paguera, a Manresa; el contracte de manteniment de la meitat dels col·legis de Barcelona capital; i dos centres d'atenció primària (CAP), a Mataró i Prats de Lluçanès.

Però l'anàlisi de tota l'obra pública adjudicada per Infraestructures –que el seu exdirector Josep Antoni Rosell també ha estat detingut– estén l'ombra sobre almenys una vintena de projectes més assolits en els mateixos anys per les empreses investigades. Aquestes van construir 10 dels 18 centres d'atenció primària (CAP) adjudicats. En total, incloent-hi també obres en centres de gent gran i excloent-hi la dels hospitals concertats –amb processos d'adjudicació propis–, les constructores investigades van acaparar 38 dels 77 milions adjudicats per Infraestructures.

En el terreny educatiu –guarderies, col·legis i instituts, ja que les universitats compten amb taules d'adjudicació pròpies– aquestes xifres suposen 48 dels 112 milions adjudicats, incloent-hi el Consorci d'Educació de Barcelona, format per Generalitat i Ajuntament, i  també investigat per Anticorrupció.

Segons han revelat les investigacions, Viloca es reunia amb constructors abans i després que els concursos fossin licitats. Les primeres reunions servien per condicionar les adjudicacions. Les segones, per cobrar les suposades mossegades.

La major part dels pagaments eren vehiculats a través de les dues fundacions de Convergència –CatDem i Fòrum Barcelona– com a “suborns sota l'aparença de donacions”, segons Anticorrupció. Viloca i els seus contactes polítics aconseguien, segons els investigadors, “arreglar” els contractes sense “saltar-se els requisits formals” del concurs.

Això explica que algunes de les empreses investigades –Copisa, Grup Soler, Teyco...– figurin entre els principals donants al partit entre el 2011 i el 2015. Però Viloca també acordava amb els empresaris altres formes de pagament, segons han revelat les perquisicions, ja que diverses de les companyies –Comsa, Benito Arnó...– no van fer en aquest període donatius rellevants.

Altres destacats donants de Convergència, no inclosos en les investigacions, també van aconseguir sucosos contractes per edificar equipaments educatius i sanitaris. Un cas és el del Grup Ortiz, que va admetre haver donat 400.000 euros al partit com a forma d'“estar” a Catalunya. Un altre, el de Construcciones Deco, companyia que després de quedar-se sense contractes i acomiadar més de la meitat de la plantilla, va donar 210.000 euros al partit. Després d'aquests pagaments, la companyia va aconseguir sis contractes en ambdues carteres.

Investigacion@elpais.es