El Règim del 3%

Amb Jordi Pujol ja hi havia un règim del 3%, compatible amb d'altres: el cas Casinos, el saqueig del Palau, el cas Pujol... Ara s'està filmant el Règim del 3% completament desenvolupat sota Artur Mas. Règim. No és el mateix erra que Erra.

Primer van ser els sospitosos lliuraments de numerari d'empreses amigues a diversos foscos alcaldes que les contractaven. Després, a l'agost, es van acreditar els indicis de paral·lelisme entre aquelles adjudicacions locals i la donació d'un percentatge a la fundació (que al seu torn mantenia el partit). I ara, tercer graó: arriba al Govern de la Generalitat, a l'organisme encarregat de les licitacions d'obra pública, el número dos del qual va ser detingut dimecres en companyia del tresorer de Convergència.

Així que aquest tercer graó converteix un règim pròsper en Règim universal. Com el de Gürtel, que afecta municipis, el partit i diversos governs del PP. No hi ha res a envejar-li. La majúscula la mereix el Règim per les tres marques de la seva presumpta corrupció: generalitzada al territori, multinivell i ben orquestrada tècnicament. No sembla existir aquí el nyap dels vestits, bosses i Jaguars, sinó la sofisticada interposició de fundacions, contractes, donacions amb aire de correctes, destrucció de documents comprometedors amb trituradores ad hoc, profusió d'ordres verbals. I un Arquitecte –encara transparent– que per descomptat no és caça menor.

La genètica corrupció del partit s'ha desplegat almenys mitjançant sis operacions: 1) trucada de l'Amo instant l'alcalde a una concessió (hi ha testimoni, però muts); 2) la manipulació administrativa en algunes licitacions; 3) la picossada paral·lela, però ex post a l'adjudicació; 4) l'aprofitament del know-how de l'Hereu sobre els funcionaris: tots els concursants paguen abans de començar el joc (ningú sap que el rival també unta); els concursos són nets; el funcionari-que-deu-un-favor a la Família li dóna alguna pista; aquesta la xiula als licitadors per acreditar domini de l'afer; retorna els diners als perdedors (contents!) i es queda amb el del guanyador (feliç!); 5) l'alta intermediació estrangera (banca internacional, paradisos fiscals) i 6) el saqueig institucional (cas Palau).

Encara que polivalent i sofisticat, aquest Règim fa pudor.