Vuit canvis a les etiquetes del que comprem al supermercat

Quants greixos m'estic menjant si ataco aquestes galetes? I aquest oli vegetal que contenen, és el saludable d'oliva o el saturat de coco? Des d'avui, saber totes aquestes dades sobre els aliments que comprem serà una mica més fàcil. Després d'un període de transició de tres anys, la indústria alimentària de tot Europa ha d'aplicar un reglament aprovat el 2011 que especifica al detall com han d'estar etiquetats aquests productes. Entre altres coses, serà obligatori informar sobre els 14 al·lergògens més comuns, fer servir una mida de lletra llegible, identificar l'origen i la composició exacta i incorporar dades nutricionals que permetin comparar quin aliment és més saludable.

Les 28.000 empreses espanyoles del sector fa anys que s'adapten a la nova normativa i la majoria ja la compleix, explica Montserrat Prieto, especialista en dret alimentari de la Federació d'Indústries de l'Alimentació i Begudes (FIAB). “No obstant això, el reglament permet que els productes comercialitzats o etiquetats abans d'aquesta data es puguin continuar venent fins que s'esgotin les existències. Quant temps dependrà de quan caduquin”, explica. El sol fet d'haver aprovat la lletra més gran, la informació nutricional i les ingestes de referència, afegeix Prieto, “suposa un gran èxit per al consumidor i un gran esforç per a la indústria”.

Per les associacions de consumidors, la normativa “és clarament una millora”. “Sabrem més i millor què estem menjant”, assegura l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). I no tan sols quan comprem; menjar fora serà més senzill i més segur per als qui pateixen al·lèrgies o intoleràncies. No obstant això, els consumidors critiquen que el reglament no hagi arribat més lluny. La mida de la lletra podria ser més gran, les begudes alcohòliques no haurien d'estar excloses d'especificar la seva composició, encara no és clar quines dades han de donar els productes venuts a granel... I els temuts greixos trans no estan recollits. La Comissió Europea es dóna fins al 2016 per elaborar un informe i decidir si serà obligatori indicar-ne la presència en un aliment.

Aquests són alguns dels vuit canvis que veurem a les etiquetes:

Compte amb les al·lèrgies. Les etiquetes hauran de deixar ben clar si els aliments contenen al·lergògens. Per indicar la presència de lactosa o fruita seca, caldrà canviar la tipologia, per exemple amb un color diferent o en negreta. Un annex del reglament esmenta 14 al·lergògens. Els aliments sense envasar (per exemple, en un restaurant o cafeteria) també han d'informar de la presència d'aquesta mena de substàncies, però el reglament permet als Estats membre decidir com. En el cas d'Espanya, s'ha permès que aquesta informació pugui oferir-se de forma verbal, cosa que en l'opinió de Ceaccu suposa un ampli marge d'inseguretat per als consumidors.

Fi de la lletra petita. El reglament és tan exhaustiu que fins i tot diu com ha de ser la mida de lletra mínima de les etiquetes. Es tracta, tal com explica una portaveu del Departament de Salut de la Comissió Europea, de “millorar la llegibilitat”. Una persona sense problemes de visió hauria de ser capaç de llegir bé els ingredients. La lletra ha de ser d'un mínim d'1,2 mm d'altura. Això, als envasos de més de 80 centímetres quadrats; als de menys, pot ser de 0,9 mm. L'associació de consumidors Ceaccu, molt crítica amb el nou reglament, lamenta que la mida de lletra mínima “ha quedat molt lluny del que inicialment es pretenia”. Un esborrany preveia més del doble, 3 mm.

D'on ve la carn? Fins ara, només era obligatori indicar el país d'origen en l'etiquetatge de la carn fresca de boví, un requisit que, tal com expliquen des de l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició, es va establir durant la crisi de les vaques boges. També en el cas de les fruites i verdures, la mel, l'oli d'oliva i en els casos “en què no fer-ho pot suposar un engany al consumidor”. A partir d'ara, també la carn fresca de porc, oví, caprí i aus de corral haurà d'indicar el país d'origen.

Diguem-ne sal. Encara és habitual llegir en moltes etiquetes el contingut de sodi d'un producte. Amb la nova regulació serà obligatori parlar de sal, una paraula que entén tothom.

Informació nutricional. S'ha tornat tan habitual trobar-la en un paquet de galetes o en qualsevol plat preparat que és fàcil pensar que era obligatori. No ho era, però ara sí que ho serà. Les etiquetes hauran de mostrar el valor energètic, els greixos, els greixos saturats, els hidrats de carboni, els sucres, les proteïnes i la sal. I no es podrà incloure aquestes dades de qualsevol manera. La declaració hauria de ser obligatòriament “per 100 grams” o “per 100 ml”, de manera que el consumidor pugui comparar fàcilment al passadís del supermercat el contingut nutricional per decidir quin producte li convé més. Aquestes normes s'apliquen a partir del 13 de desembre del 2016. No obstant això, si es dóna qualsevol informació nutricional a partir d'avui, ha de ser complint els requisits del reglament.

El DNI dels greixos. És molt habitual veure entre la llista d'ingredients d'unes patates fregides o d'unes galetes la denominació oli vegetal. Fins ara n'hi havia prou d'especificar si els greixos eren vegetals o animals. El nou reglament posa fi a aquesta llacuna: farà falta el cognom. Oli d'oliva, de girasol o de palma, per exemple. Per Iciar Astiasarán, catedràtica de Nutrició a la Universitat de Navarra, aquest canvi és rellevant. “No tots els olis vegetals són iguals”, assegura. “Al món vegetal hi ha greixos que són molt saturats com el de coco. És a dir, són greixos amb alts percentatges d'àcids grassos saturats, fins i tot en més proporció que en els greixos animals”, explica. “Els àcids grassos saturats incrementen el colesterol dolent. Els àcids grassos insaturats incrementen el colesterol bo i redueixen els triglicèrids en sang”, afegeix.

Data de congelació. Els productes que han estat descongelats abans de posar-se a la venda han d'especificar-ho. És important perquè el consumidor no els ha de tornar a congelar a casa.

Totes les dades juntes. La informació ha d'estar “en el mateix camp visual”. És a dir, els nutrients, els avisos sobre al·lergògens, l'origen, etcètera, han d'estar junts, de manera que d'un cop d'ull el consumidor pugui accedir a tota la informació. Fins ara es podia repartir per tot l'envàs.