
Quant val que un jutge parli català?
Els fruits de la normalització lingüística dels tribunals són tan escassos que no val la pena
Els fruits de la normalització lingüística dels tribunals són tan escassos que no val la pena
Què proposen els partits polítics pel que fa a les llengües i la diversitat lingüística a Espanya?
No tot el llatí que parlem és fruit de l’evolució de la llengua al llarg dels segles
Tard o d’hora les noves esquerres hauran de recuperar el vincle històric amb la defensa de la llengua
En matèria de llengua, les constitucions llatinoamericanes haurien de ser inspiració per a Espanya
La capacitat dels colors per aportar sentits figurats és de vegades ben insospitada
La supervivència del català fins avui no es pot explicar solament a través del vincle afectiu
Si es munta un altre congrés de la llengua, la política hi ha d’expressar un compromís més enllà de les intencions
La tria de l’idioma des del comandament a distància podria obrir una nova finestra per al català
El dinamisme literari és resultat de la generació que creix en català
Els baixos índexs de lectura en llengua catalana coincideixen sospitosament amb l’oferta del sector
Caldrà treballar, i molt, per sargir les costures que han deixat les darreres polèmiques sobre el català
Els partits d’esquerra han d’esperonar l’ús del català com un compromís civil basat en la normalitat
Sectors contraris a la normalització s’han apropiat d’un concepte essencial per fomentar el català
L’holandès va saber convertir la seva manera de parlar en tot un llibre d’estil
El context polític va beneficiar l’anomenat ‘Manifiesto de los 2.300’, ara fa 35 anys
Seguim sense notícies del promès Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Cal un pacte intergèneres que trobi solucions que no destrossin l’idioma ni facin vergonya aliena
Convé avaluar la incidència que tenen sobre el català mesures aparentment insignificants
Tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com el seu diccionari han vingut per quedar-se
L’última narrativa en català s’està desfent de la cotilla simbòlica que representa la llengua normativa
Solé: “Les crítiques identifiquen llengua i norma, i és una visió molt reduccionista”
L’escola, primer àmbit de socialització de moltes famílies, és decisiva per a l’accés a la llengua
El relat sobre l’audiovisual en català ha acabat ometent l’aportació de mitjans com Televisió Espanyola i Ràdio 4
El giny volador s’ha endut la votació pel neologisme de l’any, però... què passa amb els mots perdedors?
L’abús del terme ‘primera dama’ certifica la invasió del lèxic polític nord-americà
La dignificació de les llengües d’Espanya ha de superar el principi de territorialitat
Tots els partits acaben generant termes per designar els seus seguidors, també despectius
Les terres de ponent no semblen gaire partidàries de les fórmules bilingüístiques de Ciutadans
Sovint els mitjans imposen termes col·loquials que, com les modes, acaben passant
Petita crònica de la sintonia del PP i Ciutadans en matèria lingüística, deu anys després
Com l’ortografia, la pronúncia també té unes normes que haurien de ser imperatives
No hi ha d’haver lloc per als subterfugis en l’expressió de la violència masclista
La distinció entre ISIS, Daesh i Estat Islàmic revela que la tria de llenguatge no és mai innòcua
El centenari d’un moment decisiu per al català evidencia l’atonia de les iniciatives actuals
El castellanisme ‘peineta’ ha trobat als patis d’escola un substitut prou eficaç en català
Referent d’una disciplina com la lingüística aplicada, impulsora del Termcat i del IULA-UPF, té entre cella i cella obrir l’IEC a la societat
La persecució de les faltes sempre ha rebut una consideració marginal
L’impacte del turisme de masses ja es fa sentir en l’ecosistema de la llengua catalana
La manera de parlar és encara ara una via fàcil per riure’s dels altres