Guia per votar en clau lingüística

Ja falta menys per tornar a votar, i els polítics també parlen de llengua. Ens hem endinsat en els programes electorals dels quatre principals partits i coalicions amb aspiracions a governar per poder treure l’entrellat de les seves propostes en matèria lingüística, en el benentès que hi ha altres opcions a l’abast. Així mateix, ens hem atrevit a suggerir una puntuació final i un adjectiu, com es fa en les cròniques futbolístiques, lògicament amb el màxim d’objectivitat que permet una anàlisi subjectiva. Comencem.

Partit Popular. És sens dubte el programa més retòric, més emotiu pel que fa a la defensa de la “lengua común”, entesa com un patrimoni incomparable (la segona llengua vernacla del món, se’ns diu) que mereix tota la promoció internacional possible. S’insisteix en els vincles idiomàtics amb l’Amèrica Llatina, tot ometent que allà s’hi parlen altres llengües que tenen més reconeixement constitucional que no pas les llengües cooficials aquí, de les quals no es diu res més enllà del “orgullo de pertenecer a un país con variedad de lenguas oficiales arraigadas en nuestros pueblos”. Pel que fa a l’ensenyament, es destaca amb negreta que es garantirà l’educació en castellà, tot respectant —ja em diran com— “la pluralidad de nuestro país y sus lenguas cooficiales”. Per això del “orgullo”, li posem un 1. Grandiloqüent.

PSOE. Són els més atrevits, amb un plantejament sobre la diversitat lingüística que arriba a la proposta de reforma de la Constitució. S’hi expressa la voluntat de millorar el règim de cooficialitat lingüística, per bé que, com passa ara, es limita l’abast de la mesura a les comunitats autònomes, de manera que es continua sense garantir la cooficialitat de les llengües fins ara no reconegudes, com és el cas del català a Aragó. També es proposa l’elaboració d’una Llei Orgànica que reconegui la pluralitat lingüística d’Espanya (no diu com, ni quin abast tindria), i pel que fa a l’ensenyament, promou el coneixement de l’anglès tot respectant les competències atribuïdes a les comunitats autònomes (suposem, per tant, que no es qüestionen les polítiques d’immersió). Per l’afany de millora malgrat les llacunes, un aprovat pelat, 5. Benintencionat.

Units Podem. Demostren un grau de desorientació preocupant, tenint en compte que prediquen la plurinacionalitat d’Espanya. El que diuen és equivalent a no dir res, amb una exhibició retòrica d’obvietats. Un primer paràgraf sobre la qüestió és una paràfrasi de la Constitució (article 3), i tot seguit, sobre l’ensenyament en les diferents llengües cooficials, senzillament es respecta el que diguin les comunitats autònomes. O sigui, el que tenim ara a través dels diferents Estatuts d’autonomia, amb un esment de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que no queda clar si aplicaran o no. La cosa segueix amb una mena de proposta d’intercanvi escolar entre comunitats autònomes (¿de llengües diferents o de la mateixa?, jo diria que si fas intercanvi escolar entre catalans i bascos, acabaran parlant en castellà...), i es tanca amb una mesura que ja s’aplica: “un currículum adaptat a la llengua i la cultura de cada territori de l’Estat espanyol”. El fet d’incloure la versió del programa en asturià genera certa simpatia i fa que mereixin un 2. Desconcertant.

Ciutadans. N’hi ha ben bé per riure. Entres al web del partit taronja i et trobes, a dalt a la dreta, l’opció de triar llengua (amb la indignitat previsible de distingir entre català i valencià), però quan hi vas t’adones que no passa res. La versió del programa electoral és tothora la castellana, m’imagino que una conseqüència pràctica de la seva defensa de la “lengua común”. No hi ha gaires propostes pel que fa a continguts, amb el compromís d’implantar una educació multilingüe, fins i tot “en tres y más lenguas en aquellas comunidades autónomas donde existan dos o más lenguas cooficiales”. De debò es plantegen una educació en més de tres llengües? Quatre? Cinc? Tenim docents per a això? I d’altra banda, quines comunitats tenen més de dues llengües cooficials? Catalunya ja ho va intentar amb l’aranès i ara la llei espera torn per al ribot del Constitucional... Per una cosa i l’altra, s’han ben guanyat el 0. Llastimós.

I que cadascú voti el que vulgui.