Gottlob Frege contra Estat Islàmic
La distinció entre ISIS, Daesh i Estat Islàmic revela que la tria de llenguatge no és mai innòcua
Vivim temps convulsos, evidents des del punt de vista geopolític, també destacats en els llaços íntims que estableixen les paraules amb els seus significats. Són unes quantes les veus que afirmen que també s’està lliurant tota una batalla en el control del llenguatge per la possibilitat d’influir en el receptor, essent com és, el llenguatge, una via majúscula d’accés al coneixement i la cognició. Això explica l’interès sobtat en mitjans de comunicació i medis polítics per distingir entre les tres designacions del grup armat que ha perpetrat els atemptats de París: Estat Islàmic, ISIS i Daesh.
El filòsof del llenguatge Gottlob Frege (1848-1925), fundador de la filosofia analítica, va ser el primer d’establir una distinció fonamental en el que entenem com el significat de les paraules. En el seu cèlebre article Sobre el sentit i la referència, Frege determinava que, per a una mateixa referència (per entendre’ns, un element de la realitat), hi podia haver més d’un sentit, lògicament expressat amb paraules diferents. Així, no és el mateix dir “Aristòtil” que dir “l’alumne més avantatjat de Plató”, tot i que totes dues fórmules denoten exactament el mateix individu. Les dues representen el mateix (tenen la mateixa referència), i a la vegada volen dir coses diferents.
És el mateix dir Estat Islàmic, ISIS o Daesh? Resumint les diverses explicacions que se n’han fet aquests dies, diríem que la primera fórmula és l’escurçament de la designació que ha triat aquest mateix grup armat per al seu califat (Estat Islàmic de l’Iraq i Síria); la segona, la seva sigla completa en anglès; i la tercera, la seva sigla en àrab, transcrita a l’alfabet llatí. En qualsevol cas, tres designacions amb la mateixa referència, en termes fregeans. El dubte que suscita l’ús de les tres expressions, no obstant això, no és tant determinar quina és aquesta referència, sinó delimitar el sentit que pren cadascuna de les fórmules.
L’autoanomenat Estat Islàmic malda per ser designat com a tal per tota la comunitat internacional, perquè formalment el terme suposa tota una legitimació de la seva política del terror. Els noms dels diversos estats sempre volen dir alguna cosa si recorrem a l’etimologia, però n’hi ha que tenen per nom sintagmes formats per paraules de la llengua comuna, sempre més accessibles a la intuïció del parlant: els Estats Units, el Regne Unit, la Unió dels Emirats Àrabs, la República Txeca. Anomenar —tal com volen ells— un grup armat Estat Islàmic és entrar en el seu joc, és mostrar-li, almenys en el terreny lingüístic, la porta oberta de la legitimitat.
L’estratègia per trencar aquesta legitimitat consisteix a construir una sigla (ISIS, Daesh), la qual s’esmuny dels termes de la llengua general i, per si sola, s’omple de matisos malignes. Ens referim al mateix fenomen d’Estat Islàmic, sí, però pel camí ens hem deixat el sentit proporcionat per la designació completa, el desenvolupament de la qual releguem a una acció secundària i prescindible; al capdavall, si ja sabem que es tracta d’un grup terrorista, podem obviar-ne l’expressió original. És el que passa amb totes les sigles, també de la llengua general (sida, làser, ovni, Renfe, Cope, Grapo), amb les quals, per comoditat comunicativa, confegim un sentit nou per a una mateixa referència.
La mudança cap a les denominacions ISIS i Daesh ha començat amb força —la primera promoguda sobretot per mitjans i governs anglòfons, la segona pels europeus, singularment els francesos—, a fi de restar legitimitat a Estat Islàmic. El llenguatge serveix per referir la realitat, però la tria de les paraules que fem, i el sentit que prenen, no és mai innòcua. Almenys Gottlob Frege ja li guanya la partida a Estat Islàmic.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.