Dos restaurants per gaudir del menjar i la cultura: el nou Cafè Pablo i l’amagat Pizzicato

Més novetats ens criden des de la part antiga de Barcelona, que sembla que vulgui recuperar els seus veïns. La tardor és una de les millors èpoques per passejar per Ciutat Vella i si el destí són bons restaurants encara més. Avui la combinació de Doble Carta també inclou cultura perquè parlem de Cafè Pablo, el nou bistrot del Museu Picasso, i de Pizzicato, l’amagat restaurant del Palau de la Música. Dos llocs ideals per estimular tots els sentits.

El Museu Picasso ja té restaurant

L’edifici del Museu Picasso és una caixa de sorpreses amb racons encara per descobrir, com la gran sala i les dues terrasses que ocupa el nou Cafè Pablo, el primer restaurant del cèlebre museu, d’estil bistrot, que s’ha convertit en l’estrena de la setmana. Un projecte que neix amb la bona entesa del xef d’origen francès Romain Fornell amb l’actual director del museu, Emmanuel Guigon, també nascut al país veí. Així que no és estrany que tant la carta com l’interiorisme del restaurant sigui tan afrancesat.

Encara que la porta no es veu des de l’exterior, sinó que cal travessar una de les grans portalades del carrer Montcada per arribar-hi, els dos impulsors volen que els barcelonins descobreixin aquest nou local, amb una carta que barreja la cuina local i la francesa: foie micuit, cargols a la Borgonya, pâté en croûte, escamarlans a l’estil Robuchon o entrecot amb salsa París, acompanyat d’un cremós puré de patata, es troben amb tapes variades com les clàssiques croquetes, pernil Joselito o uns ous a la mimosa. La carta no és molt extensa, però sí afinada. Al migdia, Cafè Pablo proposa dues fórmules de 18 i 20 euros i també un menú infantil per 12 euros.

El restaurant té el mateix horari que el museu i la cuina està sempre disponible, una manera d’adaptar-se als variats horaris dels visitants del centre, la majoria turistes. S’hi pot esmorzar, dinar, sopar o prendre alguna cosa a qualsevol hora. Vaja, un espai per tenir present sempre que es volta pel Born, i que el director del Museu somnia en convertir en un lloc de tertúlia, a l’estil dels cafès i bistrots de París quan els va frequentar Picasso amb l’esclat de les avantguardes a principis del segle XX.

Cafè Pablo, amb preus assequibles per als barcelonins, no és l’únic reclam del museu per atraure el públic local. Des de fa un parell de mesos ofereix el programa gratuït ‘Picasso convida’, amb visites guiades a les sales tots els dijous, divendres i dissabtes de 19h a 21h, una iniciativa destinada al públic català. Segons Emmanuel Guigon, en els últims anys s’ha fet feina i actualment el 20% dels visitants del Picasso són d’aquí. Amb bons plats a taula, encara serà més fàcil seduir-los.

La delicadesa del Pizzicato al Palau de la Música

En una partitura, un pizzicato indica que les notes s’han de pinçar amb els dits, agafant delicadament les cordes. Una delicadesa que el Pizzicato, el restaurant més gastronòmic del Palau de la Música, també vol traslladar a la cuina i a la carta, amb una proposta sofisticada com el mateix temple modernista de l’Orfeó Català. No us confongueu amb el gran menjador que està a la planta baixa de l’edifici, aquest és un espai més petit i lluminós, situat a l’ampliació que va fer l’arquitecte Òscar Tusquets. S’hi accedeix per una escala i té una petita terrassa des d’on s’observa el pati de baix.

Fa uns dies que han estrenat la carta de tardor (la canvien cada tres mesos) a mans de Luciana Russo, una xef argentina que fa més d’una dècada que viu a Espanya i ha treballat en molts restaurants de renom, com Martin Berasategui, Culler de Pau o el Gresca. Juntament amb Eduardo Andrés Hernández, elaboren una cuina amb producte local però amb plats que beuen una mica d’aquí i d’allà. La carta no és gaire llarga però té una mica de tot, i està dividida en quatre apartats: ostres, rebost, pans i plats.

Pocs restaurants prescindeixen actualment de les ostres com a aperitius. Aquí n’hi ha de tres tipus i una d’elles arriba amb papada ibèrica. Del rebost surten entrants clàssics com les anxoves, el pernil ibèric de gla, les croquetes o els torreznos de Sòria laminats; i els pans, a la brasa amb oli d’oliva o de coca amb tomàquet, tenen la garantia d’arribar del forn Pa de Kilo. La teca principal són una quinzena de plats, alguns originals com una versió de torrija amb brou, galta guisada i bolets fumats, o el moll de l’os amb anguila fumada.

En la carta de tardor, destaquen receptes amb el confort de la brasa, com les gírgoles amb gremolata (salsa verda) i confit de rovell d’ou; la col llombarda amb mandarina i allioli de codony; la galta de ratlla amb bolets i escabetx de pollastre; el picantó amb amanida de nap, magrana, espinacs i bolets, o el llom alt madurat amb maionesa de romaní, que s’acompanya de col guisada i patates. A la carta de vins, hi trobareu una mescla de clàssics, com Rioja, i vins naturals com els del celler Mas Gomà. Un racó per descobrir sense presses.