El Barri Gòtic recupera dos clàssics: Cafè de l’Acadèmia i Casa Pince

De forma tímida, van obrint al Barri Gòtic de Barcelona restaurants de cuina local o amb producte local i, en alguns casos, com els d’avui, són en establiments clàssics que un dia van tancar, però que tornen a alçar la persiana amb el mateix nom i un esperit similar: donar de menjar als barcelonins, fer cuina elaborada i esperonar els veïns de la ciutat a tornar a trepitjar els carrers antics de la ciutat. A més a més, tots dos ofereixen menú del migdia, que no va gens malament després del dispendi de les vacances. Parlem del Cafè de l’Acadèmia, que va reobrir al juliol i té una meravellosa terrassa a la plaça Sant Just, i Casa Pince, que ho va fer a la primavera al carrer Ferran, convertit en un miracle entre cadenes de menjar ràpid.

Cafè de l’Acadèmia, capipota i cargols amb romesco

Capipota, cargols amb romesco, calamars amb ceba, mandonguilles amb sípia, fricandó, xipirons amb mongetes de Santa Pau, bacallà amb samfaina o macarrons del cardenal són alguns dels plats que ofereix el renovat Cafè de l’Acadèmia, que també té un bon assortit de tapes com calamars a l’andalusa, ensaladilla russa, braves, croquetes o diferents amanides. Res estrany, si no fos perquè aquest restaurant està al bell mig del barri Gòtic, on costa trobar una carta així.

Feia tres anys que aquest lloc emblemàtic, obert el 1987, estava tancat, i ha estat el Grupo San Telmo qui s’ha proposat recuperar-lo. L’interior vol recordar a una casa de menjars tradicional, amb cadires de fusta, taules de marbre, rajola catalana de color mostassa, setrills de vidre verd i fins i tot porrons, i el que s’hi pot menjar també. Amb preus competitius, el menú de migdia costa 16,95 euros, és un restaurant que vol atreure els barcelonins, encara que per la seva situació és fàcil que s’ompli de turistes.

El pa procedent del forn Vilamala (i també el seu meravellós milfulles de crema) o els formatges de Casa Carot són un exemple de l’aposta pels proveïdos locals, amb la qual volen diferenciar-se de la majoria de locals del centre de la ciutat. No cal anar-hi a entaular-se, tant l’horari com la carta, amb taules d’embotits i tapes, també permet fer-hi un aperitiu o picar alguna cosa a mitja tarda.

La reforma del local ha permès obrir un gran finestral que banya de llum l’interior i compta amb un pis de sota que s’ha convertit en una bodega -amb gran representació de vins catalans naturals-, on també hi cap una sala privada per a grups. La cuina està oberta de forma ininterrompuda, de 12.00 h a 23.00 h, els set dies de la setmana i si trobeu lloc a la terrassa que tenen just al davant, a la tranquil·la plaça Sant Just, no ho dubteu i preneu posició. Poques vegades menjareu com a casa (donant per fet que a casa es cuina) entre els empedrats carrers de la Barcelona antiga.

Casa Pince, una il·lusió al carrer Ferran

El carrer Ferran és un dels que va quedar més tocats per la pandèmia de coronavirus, que va tancar la restauració i va deixar el centre de la ciutat buit com mai l’havíem vist. També va ser un dels que va trigar més en recuperar-se i, realment, ha quedat convertit en una via que està a Barcelona però podria estar a qualsevol ciutat del món, amb botigues i restaurants de franquícia i cadenes que venen pizzes, gelats, carcasses de mòbils o bijuteria. Enmig d’aquest quadre, hi ha una petita il·lusió, l’obertura d’un restaurant amb hotel que s’anomena Casa Pince, igual que l’establiment que van obrir Jean Pince i Catalina Ros el 1905.

Encara que fa anys que va desaparèixer i després el local va tenir altres llogaters, Casa Pince va ser cèlebre a l’època pel seu esperit innovador, sent dels primers establiments de menjar per emportar, amb les croquetes i els menuts de pollastre rostits com a plats estrella. En una paret del local, pengen alguns records d’aquella època, com cartes i altres documents, en un menjador petit i acollidor, amb un interiorisme actual que recorda el passat, una tendència omnipresent a la restauració. Cadires de fusta i mimbre, taules de marbre, rajola a les parets i vaixella clàssica.

Fa cantonada amb el carrer d’en Rauric i des dels finestrals es veu el tràfec de gent que busca una hamburguesa o un tall de pizza, però aquí l’oferta és diferent, encara que tampoc és cuina catalana. El xef, Víctor Duarte, d’origen brasiler i amb molta experiència al sector, explica que treballa amb productes locals però ofereix una cuina amb influències d’arreu del món. Per exemple, a la carta hi ha uns bunyols de pernil amb tàrtar de meló, ajoblanco amb gamba vermella o ànec confitat amb salsa de carbassa, taronja i préssec.

També tenen un menú de migdia (18,50 euros) que canvia cada setaman, amb tres o quatre opcions de primer i també de de segon, encara que algunes porten suplement. Aquesta és la cirereta amb la que volen seduir els treballadors de la zona, com els funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona i el Palau de la Generalitat, que són a quatre passes. També és un lloc per anar-hi a esmorzar o a fer-hi un brunch -la localització mana- tant per als clients de l’hotel, de 25 habitacions, com per als turistes que campen per la zona. De fet, la cuina està oberta sense interrupcions de 8.00 h a 22.30 h, un ampli horari habitual a la part vella de la ciutat, on hi ha clients per cada hora.