Dos restaurants amagats en hotels de Barcelona que valen la pena

Fa anys que els hotelers de Barcelona ens encoratgen a creuar el vestíbul dels seus hotels per descobrir els restaurants que s’hi amaguen. Té tot el sentit de món que vulguin atraure al públic local i, la veritat, és que cada vegada hi ha propostes més variades. Una d’alçada és la d’Aürt, el projecte d’Artur Martínez a l’Hotel Hilton Diagonal. La seva cuina està al nivell del luxe de l’hotel. Però tambe hi ha hotels amb opcions més informals i assequibles, com el restaurant Volta, que inaugura la setmana vinent a l’hotel Borneta, que acaba d’obrir les seves portes al Born, on abans hi havia un hotel anomenat Picasso que passava bastant desaparcebut. Avui us recomanem dues fórmules ben diferents perquè us tragueu les vergonyes o mandres de sobre i entreu a un hotel de la ciutat.

Cinc anys d’Aürt

Després de donar-se a conèixer amb Capritx, Artur Martínez va tancar el seu restaurant de Terrassa per anar a petar a l’hotel Hilton Diagonal, on va obrir Aürt, una proposta d’alçada, al nivell del luxe que es respira en un Hilton, que de seguida va aconseguir una estrella Michelin i dos sols Repsol, a més del cargol Slow Food. Allà s’ha consolidat com un gastronòmic que esprem tot el producte de la seva terra, el Vallès, i li ret homenatge amb plats que recuperen productes autòctons, com l’oli. Ell és cofundador de L’Oblit, un projecte d’elaboració d’oli a partir d’olives d’oliveres centenàries de la varietat becaruda, al municipi vallesà d’Ullastrell.

La proposta és d’un únic menú degustació, que comença amb un consomé de xampinyons. Està elaborat només amb el suc dels bolets i el resultat, boníssim, es converteix en el millor entrant per anar fent boca, i se serveix amb una cullereta de brandada de llom baix. Amb ritme i sense pausa, desfilaran una vintena de platets, entre ells les postres. Tàrtar de sípia integral, llobarro amb mantega de kèfir o curri verd del mediterrani, un plat que sintetitza l’aposta de la cuina d’Artur Martínez. Amb ingredients locals, aconsegueix que recordi a aquesta recepta típica asiàtica.

En altres plats on es veu la passió per l’entorn és en el ganxet amb pil-pil i allioli negre fumat; el bonítol i pebrot verd fregit o la col a la brasa amb xucrut; i la cultura de l’aprofitament en receptes com els lletons a la brasa amb coliflor, o en l’allbergínia amb ragú de Terregada, inspirat en un plat d’aprofitament típic de Terrassa a base de menuts. Amb el xai de finca s’acaba la part principal, i és un curiós piquillo amb maduixa el plat que fa de pont amb les postres. Quatre filigranes més dolces tanquen la festa.

Sempre pensant en l’arrel de la cuina i la seva terra, Artur Martínez ha anat fent una cuina molt personal, intentat aportar exotisme a la proximitat. Cinc anys després d’estar a la planta baixa del Hilton Diagonal, amb una porta a peu de carrer, té ganes de tenir una cosa més pròpia. Per això està treballant en el trasllat d’Aürt al centre de Barcelona, a un local més gran que li permeti créixer. Té ganes d’aconseguir un “major posicionament”, reconeix. Si no us van els gastronòmics, també podeu descobrir la seva cuina a la casa de menjars El buen gusto, a Terrassa. Ara la porta ell però té tota la història de la seva familia.

Volta mediterrània al nou hotel Borneta

També hi ha hotels que tenen restaurants més assequibles i per al gust de tots, com pot ser el nou Volta, a la planta baixa de l’hotel Borneta, que s’ha renovat recentment i ha canviat de nom. Està situat al barri del Born, i té una bonica porxada que mira al parc de la Ciutadella. Un racó molt tranquil de la ciutat i ideal per trobar fresca els calorosos dies d’estiu, quan és perfecte dinar o sopar a la terrassa que hi ha sota dels arcs. Però no correu, obrirà el proper 1 d’agost.

Tot i que pertany a l’hotel, no cal creuar cap vestíbul, cosa que facilita anar-hi. Té una entrada independent i la terrassa fa de bon enllaç per als clients locals. Es diu Volta perquè està sota dels Porxos de Fontseré, que potser no són tan coneguts com els d’en Xifré (on hi ha el 7 Portes), però igual de ben trobats. L’esperit de la volta també impregna la carta, que proposa recepetes amb inspiració de diferents regions del Mediterrani, especialment la italiana. Aquí es nota la procedència del xef, Andrea de Benedictis.

La proposta és de plats per compartir, que darrerament és la fórmula més comuna als nous retaurants, amb ingredients majoritàriament locals i amb plats com el corball al forn amb aigua de cogombre; l’amanida d’alvocat, ceba i remolatxa; el tàrtar de vedella amb salsa de tonyina i tàperes; el guisat de garró de vedella amb polenta, el pagre a la brasa amb pastanagues o els taglioni amb escopinyes i botarga. La vinculació amb els veïns de Barcelona es vol reforçar amb el llançament d’un mercat d’agricultors el cap de setmana.

El restaurant és gran, amb cuina oberta i capacitat per a 160 persones, en un ambient molt mediterrani de fusta i fibres naturals, on no hi falta el verd. L’hotel té 92 habitacions. No és nou, les llicències en aquesta zona de Barcelona estan limitades. Sinó que és la renovació de l’antic hotel Picasso a mans d’una nova marca hotelera que es diu Miiro, que per ara té dos hotels més, a Londres i a París.