Els nous restaurants per menjar bé i viure millor aquest estiu a Barcelona

A l’estiu, tota cuca viu. Una dita que traslladada a la restauració vol dir que això és un no parar de nous restaurants. Davant de les aclaparadores novetats posem el focus en les més rellevants de la temporada. No hi falten llocs per menjar arròs mirant el mar com Barraca, reobert pel grup Somos Esencia; una terrassa com la de Chiringuito, al terrat de Casa Bonay; el nou japonès que pica alt, Scapar; un altre reclam d’alçada com és el peruà Maymanta al nou hotel Grand Hyatt; la cuina grega de Margarit al Poble-sec; les receptes italianes de Capú, a Sant Gervasi; la cuina tradicional de La Palma de Bellafila, al Gòtic; la taverna Público, al carrer Enric Grandos; o el brunch del tercer local de The Egg Lab, en una tranquil·la plaça del Born. Novetats per a tots els gustos i butxaques.

Barraca

Si el millor pla gastronòmic de l’estiu és menjar un arrosset mirant el mar el vostre lloc és Barraca. Aquest mirador de la platja de la Barceloneta segueix amb l’esperit de sempre, però ara a mans del grup Somos Esencia, que recentment també han recuperat el Bar Bauma i han obert locals nous com Fauna Cafè i GatoPardo. Una carta sense sorpreses, on hi ha els entrants típics per menjar abans d’un arròs (en tenen cinc tipus): anxoves del Cantàbric, bunyols de bacallà, calamars i xipirons a l’andalusa o musclos amb tomàquet i alfàbrega. Si ho preferiu i reserveu amb temps, podeu gaudir de la terrassa.

Chiringuito

Aquest Chiringuito no el trobareu a la sorra, sinó enmig de l’Eixample. Però la seva intenció és que us relaxeu com si us trobéssiu davant del mar, envoltats de menjar, beure i companyia, i sense presses. Quan la calor apreta Casa Bonay obre la seva terrassa per sopar. La carta és un mix de gastronomia mediterrània i la robata japonesa, amb entrants com els boquerons o les albergínies fetes al foc amb tomàquets cherry, amanides variades com la de cogombre i formatge feta i principals fets a la graella nipona: sardines, aletes de pollastre o una cueta de rap amb tomàquet, olives i ceba. Com tot en aquest hotel, és un espai sense focs d’artifici però molt cuidat: un terrat ple de plantes, mobiliari de vimet i toldos de canyes. La terrassa que tots voldríem a casa. Una cosa us podreu emportar, els seus còctels. Aquesta hotel acaba de treure Libertine Blends, una marca de còctels en llauna a punt per prendre a qualsevol lloc.

La Palma de Bellafila

Si fa uns mesos parlàvem d’una novetat de cuina catalana enmig del Gòtic, Xeixa, i fa encara menys ha obert al carrer Ferran Casa Pince, ara s’estrena un altre restaurant de base tradicional, que no vol dir evident ni avorrida, al centre de la ciutat. Això és un no parar de grates sorpreses i en aquest cas de la ma d’una bodega centenària La Palma. Ben a prop de la casa mare, han obert La Palma de Bellafila, situat al mateix local on hi havia hagut el Pla. Amb producte d’aprop i bona tècnica, desfilen plats com el carbassó amb escalibada i crema de mató; el saltejat de verdures de temporada i puré de nyàmeres; l’albergínia escalibada amb musclos i suc o una llengua amb escabetx. Però si sou més senzills també trobareu uns suculents macarrons. I no us perdeu les postres, com el milfulls de crema i el pecat de xocolata.

Maymanta

Al nou hotel de cinc estrelles Grand Hyatt, a la part alta de l’avinguda Diagonal, acaba d’obrir un restaurant a la mateixa alçada. Maymanta, a càrrec del xef peruà Omar Malpartida, fusiona els sabors del Perú amb els productes del Mediterrani, una fórmula que va néixer a Eivissa. Aquest és un lloc on el disseny, l’alta gastronomia, els bons vins, la cocteleria i la música es troben per oferir àpats de luxe. Atents als plats, de nomenclatura glamurosa: croqueta limenya de pularda amb cremós de parmesà; ají groc i cendra de ceba, tortita de txoclo de blat de mora amb camarons deshidratats fregits, caviar de beluga i tàrtar de gamba vermella. Si sou fans del ceviche, aqueí trobareun una barra dedicada a aquesta amanida de peix fresc amb una suculenta varietat preparada al moment. Una mica del Perú a la capital catalana.

Margarit

Amb una proposta més assequible fa poques setmanes que ha obert Margarit. Aquí la cuina té arrels gregues perquè al darrere hi ha el cuiner d’origen grec Stefanos Balis, però no passa per alt que fa una dècada que resideix a Barcelona. Així que pren el bo i millor de cada lloc per oferir el receptari que més coneix, ple d’espècies i productes de la cuina grega, per donar a tastar una cuina d’autor. La carta és curta però temptadora. Cal començar amb el pa del veí Forn Serra, que se serveix amb un formatge casolà elaborat per Stefanos amb oli de la seva família política i olives de kalamata. Per continuar, entrants com el taramas, fet amb ous de peix en salmorra, molla de pa, ceba i suc de llimona; o el pa de pita farcit de feta i porros amb escarola i romesco. De fet, es poden tastar diversos farcits enfundats en el clàssic pa de pita. També val la pena descobrir la skordalia, un puré fet amb patata, pa, all i vinagre, que s’acostuma a menjar amb bacallà. Tenen vins locals però potser val la pena descobrir-ne alguns de grecs.

Capú

Setmana sí, setmana també obre un nou restaurant italià a Barcelona. La comunitat italiana a la ciutat és molt gran i la resta uns seguidors entregats a la seva cuina. La novetat es diu Capú i és un projecte familiar a càrrec del xef Gennaro Di Fiore i la seva sòcia i dona, Francesca Capuano, que rep a la sala. La carta és una mescla de la seva tradició i la d’aquí, amb entrants com la croqueta de Nàpols, que va farcida de bròquil, xoriç i provola o una taula d’embotits italians. No hi falten pastes com els espagueti d’eriçó amb tomàquets cherry grocs o uns més clàssics carbonara. Tampoc hi falten risottos i la milanesa està feta amb tonyina amb festucs. A l’hora de les postres no hi ha concessions: cannolo sicilià, tiramisú i babba napolità.

The Egg Lab

També hi ha novetats en brunch. The Egg Lab acaba d’obrir el seu tercer local a la ciutat i té una tranquil·la terrassa a la plaça Sant Pere del Born. Els plats són molt complets i hi trobareu molts ous, esclar, com els del bagle amb salmó i ous benedict o els del plat de pulled pork sobre brioix. Encara que es faci dir laboratori dels ous i aquests siguin de Calaf, no us perdeu altres receptes com l’entrepà de pastrami. Per acompanyar-ho tenen sucs naturals i còctels, a més de tes i cafès. La part dolça també s’ha de tenir en compte, com els pancakes farcits de poma confitada i ben untats de dolç de llet casolana, caramel i xarop d’auró. Per acabar ben tips.

Público

Si hi ha una altra tendència clara és la dels bars de vins. Público segueix aquest camí amb un espai per als que volen tastar vins i menjar alguna cosa que els obri més la set. Al carrer de més restaurants de la ciutat, Enric Granados, és un espai de Pantea Group. Més de 200 referències de vins amb especial atenció a les petites produccions, que també s’anomenen vins unicorni, que vol dir que les elaboren petits productors i no en fan més de 1.200 ampolles. Amb aires de taverna, la cuina és oberta i funciona com a gran expositor del producte fresc, especialment el peix i el marisc. Les peces de llotja són el reclam principal però també plats com la presa ibèrica amb praliné de pinyons o el magret d’ànec amb tirabecs.

Scapar

Seguint amb les debilitats de la Barcelona que va de restaurant no hi falten els japonesos. També tenim novetats. Scapar vol ser una nova barra exquisida on s’hi facturi sushi de qualitat i altres filigranes de la cuina japonesa. És un projecte de Yukinobu Tone, que ha fitxat el xef Koichi Kuwabara, que fins ara treballava al Dos Palillos. L’ambició és manifesta, ser un resaturant amb estrella Michelin. Tenen un menú degustació de 16 plats que costa 140 euros. Plats amb ingredients exclusius i tècniques japoneses que el xef remata davant dels pocs comensals, com un sushi de llagostí que s’ha deixat madurar tres setmanes fins que té una textura tan melosa que sembla una gamba vermella, segons el xef.

Nomo Consell de Cent

Si us agrada el japonès però no podeu apuntar tan amunt, potser celebrareu l’obertura d’un nou restaurant Nomo, una cadena de solvència contrastada que ara també se situa a la rambla més demandada de la ciutat, Consell de Cent. Això sí, hem de lamentar que es posiciona allà on abans hi havia un clàssic de peix i marisc, Casa Darío, que va tancar fa uns mesos. La fórmula del nou Nomo és la de sempre en un espai de gairebé 600 metres quadrats en dues plantes. Amb productes preferentment locals fan cuina nipona a base de tapes com la croqueta japonesa de cua de bou o la truita oberta amb pop i tenen una variada barra de sushi.