Els bars de sempre recuperen posicions a Barcelona

Si ets jove, vius a Barcelona i surts a menjar fora sovint, segurament ja et sonen aquests dos noms: El Pollo, amb la seva germana La Polla, i el Bar Bocata, aquest podria ser que encara no l’hagis tastat perquè és el més nou. Són dos bars que recuperen la fal·lera per aquestes institucions, que van tenir un moment d’hores baixes però han recuperat el pols i ara mateix són llocs molt sol·licitats per sortir a menjar fora. Tots dos representen una manera de trobar-se amb amics, menjar bé sense pretensions ni escurar-se i escalfar l’ambient del que pot ser una gran nit. La cultura del bar ha tornat amb força. Amb locals més senzills o més tocats i posats, però amb les mateixes ganes de retrobar l’esperit més informal de reunir-se a la barra o a la taula.

Quan el nom fa la cosa, Bar Bocata

Mig Barcelona diu ‘bocata’ en lloc d’entrepà. És un castellanisme que ni sorprèn. Acceptem les informalitats, les incorreccions, convertim-les en el nom d’un nou bar on tant s’hi poden menjar entrepans com plats molt més elaborats. A la barra o a les taules, en un local reformat sense purpurina. Parets de tons clars, barra d’al·lumini, ambient de bar per a tothom. Els treballadors o jubilats que hi esmorzen, els coneguts que es retoben per picar alguna cosa, els amics que hi queden a mitja tarda o per sopar.

Bar Bocata és l’últim crit en l’efervescència dels bars amb estètica retro. Polit, modern amb aires vintage i amb bona teca. L’han fundat dos amics de Banyoles, Quim Crespo Serra i Oriol Fernandez Massaneda. A primera hora la barra és plena d’entrepans, flautes de pà cruixent amb pernil, fuet o formatge. Més treballades són les de butifarra DosErres i formatge; la de llom, papada i formatge o la de tonyina amb escalviada. També és el moment dels croissants i els cafès amb llet.

Quan comença l’hora de l’aperitu, una canya arriba amb quatre olives, bones i de cortesia. Una grata sorpresa a Barcelona. A més dels clàssics per picar, com la gilda de matrimoni o el canapé d’anxova, també tenen platets com el tomàquet amanit, les carxofes amb salsa holandesa, el capipota o un saltejat de cigrons amb butifarra negra i calamar. Tot es pot acompanyar per vins a copes, en tenen una desena. Al migdia ofereixen una fórmula semblant a un menú, que consisteix en un plat principal, beguda, pa i postres (14,50 euros).

Si hi aneu en grup també tenen un espai, al fons i en una planta a un segon nivell, que dona molt de joc per a celebracions i trobades. Fa l’efecte de ser un reservat. Estareu a recer de la mirada del capgròs. DE debò que n’hi ha un penjat en un pany de paret. Li diuen ‘bocatota’ i és la que mana. Fa bona feina, esperem que ningú la desviï d’aquest camí: un bar nou semblant als de tota la vida en plena Travessera de Gràcia.

El Pollo i La Polla, ja en són dos

El gran poder prescriptor de la Rosalía també va tocar de ple el bar El Pollo. Just abans d’arrencar la gira de Motomami, la cantant va compartir una foto de la truita de patates d’aquest bar de tota la vida del Raval. Feia només un any que Aimar Córdoba havia agafat el traspàs de l’anterior amo, que portava més de quaranta anys al barri. I aquella ‘story’ amb el típic pinxo de truita va provocar una allau de visites per tastar allò que havia fascinat la cantant de Sesrovires. No era altar cosa que un bar ben normal on es cuina amb professionalitat.

Però el cert és que feia molts mesos que Rosalía s’havia menjat aquell pinxo de truita a El Pollo, segons explica l’Aimar, que dos anys després té en plena forma el seu bar tipus ‘manolo’, que segueix amb l’estil d’abans -trencat només per alguns pòsters de l’Apolo o el Sidecar- i fins i tot ha obert al costat La Polla, un bar amb begudes i tapes fredes, que també li serveix de magatzem perquè el primer local li quedava petit.

I d’on surt aquesta suculent truita? De la recepta de la seva mare, que l’Aimar ha anat perfeccionant i oferint-ne diferents varietats, totes meloses i poc cuites. Varien en funció del dia, però gairebé sempre hi són la clàssica (amb ceba), la de xoriç, morcilla, pernil dolç i formatge o cabrales. A vegades també n’hi ha de tonyina o de bolets. Només entrar-hi et criden des del seu pedestal, dalt la barra. Però la cuina de l’Aimar és molt més que truites.

Des que va agafar el bar tenia clar que volia dignificar-lo, amb bon menjar i bon beure. “La tradició és igual a futur” és la seva màxima, i com que se la creu la cuida. També són molt bons els altres platets i tapes que surten de la cuina, com l’ensaladilla russa, els porros a la vinagreta, el púding d’escórpora, el bonítol marinat amb aigua de tomàquet o les sardines en escabetx. Si preferiu un filet també en trobareu, a l’asturiana. I per postres juga amb èxit la lliga del pastís de formatge a l’estil La Vinya.

El Pollo és un lloc per menjar, beure i compartir una bona estona. La nit s’allarga entre copes i còctels i l’Aimar pot presumir de tenir una clientela que propicia el bon ambient. Recorda que aquella nit que va aparèixer la Rosalía, s’hi va quedar fins la matinada perquè ningú la va atabalar. Per això, un altre dia va repetir. Que a una generadora de tendències com la Rosalia li agradin els bars de tota la vida és un bon indicador que l’Aimar no va errat. Llarga vida als bars que fan les coses bé.