El diccionari creix i s’esmena

No es pot dir que l’Institut d’Estudis Catalans no estigui fent feina. De fet, en els darrers anys n’han fet molta, i la freqüència i regularitat amb què amplien el diccionari és un bon indicador que l’acadèmia està arrelada als temps i té un peu en l’actualitat. Bé, també hem d’entendre que potser no van tan de pressa com tocaria, i que sovint fa la sensació que una novetat al diccio­nari ja fa temps que hauria de ser-hi: ha passat amb gentrificació, terme que ha entrat ara al DIEC tot i tenir més de deu anys. Sigui com vulgui, al capdavall un diccionari normatiu no és una obra descriptiva i tampoc pretén recollir l’ús, sempre voluble; ja hi ha altres obres i recursos que fan aquesta feina.

De vegades, també, un es pregunta qui, d’entre els membres de la Secció Filològica, fa unes aportacions o d’altres, tenint en compte el biaix que s’hi intueix. O potser és algun dels notoris filòlegs que hi ha entre bambolines, i que solen fer la feina bruta reportant els usos d’una determinada paraula en informes incansables que després les patums tindran a bé de votar en el plenari. En la darrera de les ampliacions del diccionari, s’han animat a incloure l’accepció del verb col·locar en el que entenem per anar drogat, tot obrint la porta a la incorporació de termes propis de la llengua argòtica i popular, malgrat que aquesta pràctica no tingui gaire continuïtat ni sigui sistemàtica. Així, hi tenim col·locar però no pas clenxa per parlat de la ratlleta, terme que senyoreja fins i tot entre els castellanoparlants, tal com fa l’incombustible àrbit en tota mena de camps de mides i condicions diverses.

Dèiem que hi ha una certa connexió amb la realitat perquè a cada ampliació s’aprofita per allisar arestes i corregir esments de realitats pretèrites. Ens ho trobem amb la correcció de la definició de marit i muller, en què ja no es tracta d’un home i una dona casats, respectivament, amb una dona i un home, sinó senzillament amb un cònjuge qualsevol, així com en la subentrada marit còmode, que abans era l’home que consentia les banyes que li posava la dona i ara pot ser que sigui el cònjuge qui les hi posi, sigui quin sigui el seu gènere. Tota una diversitat de possibilitats que recull també molt hàbilment la nova accepció de penetrar, que no prescriu ni prejutja quins són els actors implicats: “Introduir el penis dins la vagina o de l’anus (d’algú)”.

Malauradament, també hi ha llacunes. Malgrat que el diccionari fa un acostament a les qüestions de gènere amb la inclusió de donassa —ja hi teníem homenot però ens faltava l’equivalent—, amb la definició de dona corpulenta però també referint-se a una dona “significada per la seva aportació intel·lectual, artística o cívica” (amb un entranyable esment a Aina Moll a l’exemple), s’obvien del tot altres qüestions, com és la reflexió al voltant del binarisme i el no-binarisme: ni s’amplia l’entrada del mateix binarisme, que ara com ara només significa una teoria fonològica, ni s’admet no-binarisme o no-binari, termes que el Termcat sí que recull en els seus vocabularis.

Ja sabem que l’IEC no és gaire partidari del llenguatge no-binari, al capdavall, en el seu comunicat recent sobre el llenguatge inclusiu, ja afirmava que “no és cap estratègia natural” i “contravé les normes internes del català”, malgrat que feia servir l’adjectiu binari justament en el sentit que els moderns estudis de gènere atorguen al mot, i que el DIEC no recull encara. Per descomptat no hi ha pressa, si hi ha paraules que s’esperen anys per entrar al diccionari és normal que l’acadèmia sigui reticent a incorporar canvis més estructurals, però seria un error tractar el fenomen com una anomalia en lloc de veure’l com a digne d’interès i estudi. Algú dins de l’IEC hauria d’estar al cas dels debats encetats sobre la matèria, no tan sols en català, sinó també en les llengües de l’entorn, perquè el fenomen és internacional i ens recorda que, almenys, estem instal·lats en les mateixes dinàmiques.

I per començar, a la propera ampliació del diccionari normatiu potser convindrà incorporar no-binari i no-binarisme, perquè ens agradin o no les solucions aportades pels col·lectius implicats, el que farem serà parlar-ne.