_
_
_
_
postals / valència
Columna
Artículos estrictamente de opinión que responden al estilo propio del autor. Estos textos de opinión han de basarse en datos verificados y ser respetuosos con las personas aunque se critiquen sus actos. Todas las columnas de opinión de personas ajenas a la Redacción de EL PAÍS llevarán, tras la última línea, un pie de autor —por conocido que éste sea— donde se indique el cargo, título, militancia política (en su caso) u ocupación principal, o la que esté o estuvo relacionada con el tema abordado

L’Ovidi de Jana

La filla menuda del cantautor alcoià ha iniciat el rodatge un documental sobre el seu pare

Ovidi Montllor i la seva filla Jana quan era un nadó.
Ovidi Montllor i la seva filla Jana quan era un nadó.
Paco Cerdà

Ovidi l’agafa en braços. És Jana, Janeta; una formigueta. Ovidi li pren la maneta. És Jana, Jané; un jorn de febrer. Ovidi, cigarret a la mà, se la mira plorar. És Jana, Janí; la branca d’un pi. Repasse el llibre L’Ovidi (Editorial 3i4), una gran crònica de Núria Cadenes, per mirar eixes imatges tendres de pare i filla. I llig els versos juganers que li va dedicar. Jana, Janó: la lluna major. Jana, Janú; el gat fa cu-cú. Són només tres fotografies. Tres. Però com totes les imatges d’Ovidi —rostre icònic i melancòlic, com els pallassos pintats per Celso Lagar— obliguen a deturar la mirada i t’acaben posant melancòlic. Donen ganes de viure i de plorar. L’esperança de viure morint a cada instant.

Torne a estes pàgines, a estes lletres, completament intrigat. Són només dos minuts de vídeo. Dos. Però obrin un món de preguntes i sensacions. Jana Montllor Blanes pren la paraula. Jana de Jana, posa’t el pijama. Ja té 44 anys. Un cop al llit, Jana s’ha adormit. És documentalista i directora de cinema. Ha fundat la cooperativa La Selva. Escriu guions. Ara ha escrit el de la seua vida. O millor, d’aquella vida que vol conéixer. On eres quan hi eres? Així és titularà el documental. Els dos minuts: imatges evocadores, fotos antigues, la mar esborrant la sorra i una veu en off.

—El primer record de la meua vida és amb el meu pare. Jo devia de tenir tres o quatre anys i vivíem a Canet de Mar. Ell acabava d’arribar després d’haver passat uns dies fora, no sé si de rodar una pel·lícula, de cantar… Jo li servia cafè fet amb aigua i sorra i el preníem molt educadament, com persones adultes. Uns anys després, a la universitat, un professor de Psicologia em va dir que el primer record que un té és inventat. No tinc records amb el meu pare.

Impressiona el flaire d’este viatge íntim cap a un pare de matrimoni separat i a qui Jana va perdre amb quinze anys. Un pare de caps de setmana i estius. Un pare de postals enviades des de qualsevol lloc mentre rodava o cantava. Estudia molt, li deia sempre en aquelles targetes. Així ho va fer ella. Ara, quasi trenta anys després, la filla menuda d’Ovidi fa un pont entre el passat i el futur. Un pont com els que salven els barrancs d’Alcoi: vertiginós d’emocions. Un pont per alliberar-se de la memòria pública d’un mite i, així, poder reconstruir la memòria personal.

Este mes de novembre han iniciat el rodatge. Busquen suport econòmic per crowdfunding. L’home que deia haver-se enamorat 480.000 vegades, que portava l’amor tremolant al tel dels ulls, sempre a punt de ser esgarrat, serà vist com mai l’havíem vist.

Ovidi no s’acaba mai. És l’hora que per a Jana comence de veritat.

Dins de les estrelles galtetes vermelles, i un coret petit que fa tic, tic, tic.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_