El coronavirus deixa al límit les finances municipals

Els ajuntaments catalans, com els de la resta d'Espanya, han fet un imponent esforç en els últims anys per sanejar comptes. Molts han aconseguit entrar en superàvit i reduir el voluminós deute amb què van sortir de la crisi passada. Però les seves finances es tornen a veure amenaçades, ara pels efectes de la covid-19. Han hagut d'augmentar la despesa social per donar servei als seus ciutadans mentre veuen caure els ingressos per taxes, alhora que mantenen els salaris dels seus treballadors. Els superàvits perillen i demanen llibertat per gastar els estalvis dels últims anys.

Divendres, l'Ajuntament de Barcelona, reconegut per unes finances sanejades, va anunciar l'ajornament d'algunes de les seves inversions. I raonava els seus plans perquè l'aturada de l'activitat a la ciutat i la suspensió en el cobrament d'alguns impostos està suposant 200 milions d'euros menys d'ingressos, mentre que només el primer mes de pandèmia va haver de gastar 10 milions d'euros més del previst. Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, estudia, tanmateix, dispendis superiors entre despeses assistencials i estímuls econòmics al final de l'exercici. Podrien superar els 60 milions aquest any. “Estem fent números per intentar no tancar el 2020 amb dèficit pressupostari [gastar més del que s'ingressa], però igualment demanarem a l'Estat que ens permeti fer-ho”, explica.

L’ajuntament més gran de Catalunya, amb un pressupost que depèn en una tercera part de transferències directes de l'Estat, és només un cas del que es veuen venir la resta d'alcaldes catalans. Però no és el pitjor. Jaume Dulsat, primer edil de Lloret de Mar, explica la seva situació: “Cada any ingressem 1,3 milions d'euros per taxa turística [la meitat del que s'ingressa per l'impost sobre establiments hotelers] i aquest any aquesta xifra caurà, es reduiran també els ingressos vinculats a l'impost d'activitats econòmiques i fins i tot els dels aparcaments, els de les escombraries...”.

L'últim informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que les corporacions locals (diputacions incloses) “assoliran un resultat proper a l'equilibri, podent incórrer en dèficit per primera vegada des del 2011, fruit fonamentalment de l'impacte de la covid-19”.

Lluís Soler, president de l'Associació Catalana de Municipis i alcalde de Deltebre, parla directament d'“asfíxia total” per als municipis i recorda que, en definitiva, són els que estan en primera línia amb els contribuents. “La nostra reacció sempre ha de ser més gran que la de qualsevol altra administració i no podem permetre que els nostres ciutadans es quedin enrere”, defensa. Un estudi de la Diputació de Barcelona va revelar fa gairebé una dècada que els municipis gastaven una quarta part del seu pressupost en serveis als quals no tenien obligació de pagar perquè era competència d'una altra administració. Ho fan perquè no hi ha cap altra alternativa perquè aquests serveis arribin als seus conciutadans.

Aquests dies, la majoria han hagut de tancar guarderies o escoles de música arran de l'estat d'alarma pel coronavirus i han renunciat a les taxes que cobraven per aquest servei. En canvi, incapacitats per presentar regulacions d'ocupació, mantenen els sous de les seves plantilles. “Per als municipis petits la situació és més flagrant perquè obtenir liquiditat és molt més complicat”, diu Soler. “Ara és angoixa, però en poques setmanes serà asfíxia”, resumeix.

“Cada dia que passa la situació és pitjor”, coincideix en l'anàlisi Àlex Garrido, alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federació Catalana de Municipis. “No només es tracta d'aquesta caiguda dels ingressos, sinó que estem fent plans de reactivació econòmica per assistir als nostres habitants i empreses”, diu. És com si aquest castell de cartes estigués a punt d'esfondrar-se. I mentre que els Governs autonòmics han aconseguit el compromís del Govern de Pedro Sánchez d'un fons a través del qual repartirà a les comunitats uns 16.000 milions d'euros per sufragar les seves despeses (entre altres coses, perquè la sanitat la tenen transferida), els ajuntaments reclamen que els deixin disposar del romanent de tresoreria que han estalviat després d'anys d'esforços.

Estalvi sense autonomia

L'Ajuntament de Manlleu serveix d'exemple del que passa en la situació actual. Compta amb un pressupost anual d'uns 17 milions. En els últims anys ha obtingut superàvits pressupostaris, la qual cosa li ha permès acumular uns tres milions d'euros. Però la regla de despesa inclosa en la Llei d'Estabilitat Pressupostària no li permet invertir aquests recursos, malgrat trobar-se en una situació d'emergència. Només podia destinar part d'aquestes partides per reduir deute (amb l'objectiu que aquesta se situés per sota del 75% de les seves partides de despesa) i per a inversions denominades sostenibles, com per exemple canviar unes bombetes per d’altres que consumeixin menys energia. Al març, el Govern els va permetre que poguessin invertir per afrontar la crisi del coronavirus, però només un 20% del romanent de tresoreria de l'any 2019. I la resposta municipal no va tardar a arribar.

Els alcaldes consultats responen a l’uníson que és insuficient. “Aquest 20% és absolutament insignificant”, diu taxativament l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, també president de l’Àrea de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de la Diputació de Barcelona. Aquest percentatge es tradueix, en aquest municipi del Baix Llobregat, en uns 100.000 euros, una quantia que xoca amb el mig milió d'euros que ja ha gastat l'ajuntament per pagar personal a les residències geriàtriques i plans de dinamisme econòmic per a la ciutat.

“És molt important que puguem utilitzar aquests romanents de tresoreria, és de sentit comú tenint en compte que tenim aquests estalvis però no els podem utilitzar ara”, afirma Ruiz. Posa l'accent sobretot en l'Ajuntament de Viladecans i en la Diputació de Barcelona, que gairebé no tenen deute i, malgrat això, no poden augmentar la seva despesa del superàvit en un moment en què tenir diners al banc pot arribar a costar diners a causa dels tipus d'interès en negatiu. “Cal activar recursos”, diu.

El consistori de Torredembarra viu una situació similar. Ha passat de tenir un deute del 110% sobre el seu pressupost el 2014 al 42% actual. El 2019 va tancar amb 1,5 milions d'euros de superàvit i té a la caixa 2,6 milions. El seu alcalde, Eduard Rovira, creu que el municipi podria participar amb més protagonisme en la sortida de la crisi del coronavirus. “Però només si ens deixessin tocar aquest romanent...”, avisa.