Discreció forçosa per als migrants acollits a Barcelona

El passatge Dos de Maig és una via poc transitada a tocar de l'Hospital de Sant Pau. En unes instal·lacions municipals per a persones sense llar, l'Ajuntament de Barcelona hi ha allotjat 70 dels 300 migrants que el juny passat van arribar en autocars procedents d'Andalusia, després de desembarcar-hi en pasteres. Quan cau el sol, aquests joves surten a fer un volt en grups petits. El pas per Barcelona dels estrangers que han aterrat darrerament a la ciutat és discret i allunyat de l'atenció mediàtica que havia causat inicialment. L'objectiu de la majoria és continuar cap al nord. Els que volen romandre-hi, miren d'adaptar-se contra rellotge.

Mamadou Massié té 19 anys i és de Guinea Conakry. A les set del vespre surt del centre d'emergències del passatge Dos de Maig. Pren una mica l'aire i marxa a peu fins a un altre espai d'emergències socials que l'Ajuntament té al carrer Llacuna, al Poblenou. Allà hi té amics, companys de periple; volen viatjar cap a França, on tenen coneguts que els rebran. A les portes del Centre d'Urgències i Emergències Socials (CUESB) de Llacuna s'hi apleguen una desena de nois subsaharians, tots mirant vídeos amb els mòbils o parlant amb la família. Els veïns els saluden, amb els cambrers del restaurant d'enfront parlen i fan broma.

El CUESB, com el centre d'acollida de Dos de Maig, s'ubica en un carrer amb poca densitat de veïns. La majoria dels 60 migrants que la ONG Open Arms va desembarcar el 8 de juliol a Barcelona, van ser allotjats a la residència Blume, als límits d'Esplugues de Llobregat, també una zona menys densa en habitants. La Creu Roja supervisa l'estada en aquests centres i hi estableix unes normes de residència: a les 23:30 es tanquen les portes i qui no hi sigui abans, perd aquella nit la plaça per dormir. També s'han contractat guardes jurats per custodiar els accessos als centres d'acollida.

Josep Vasco viu al passatge Dos de Maig des de fa 47 anys. Mecànic jubilat, va emigrar a Barcelona amb 18 anys procedent de Camarasa (Lleida). Vasco explica que la presència dels immigrants és una novetat, però sense conflictes: “Algun veí s'ha queixat perquè s'asseuen al carrer, tot i que no fan res que incomodi. Tothom ha de ser comprensiu”. Les administracions col·laboren amb entitats del tercer sector per assumir l'arribada de migrants, sobretot per als demandants d'asil. Bayt-Al-Thaqafa (Bayt) és una organització que atén i forma migrants, un 70% nouvinguts. Bayt té quinze pisos d'acollida distribuïts per Barcelona, Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts. La coordinadora de Bayt, Mireia Aguado, creu que els habitatges d'acollida no poden estar concentrats en pocs edificis: “No pots tenir cinc pisos en un mateix bloc perquè aleshores és quan pot haver-hi problemes”.

Aguado detalla que es fan trobades amb les comunitats de veïns per explicar les circumstàncies dels immigrants, al mateix temps que pressionen els nouvinguts a adaptar-se a la societat: al marge de les classes de castellà i d'oficis que reben, se'ls encoratja a que participin en activitat del barri, que utilitzin l'esport com a eina d'integració o la vida escolar dels seus fills. Propostes similars a les que ofereix a les seves oficines el Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) –l'organisme municipal que assisteix els estrangers a Barcelona. La fundació Benallar, dedicada a la integració de sense papers i a l'acompanyament de demandants d'asil, imparteix cursos de cultura general perquè obtinguin el certificat d'integració que expedeix la Generalitat. Aquest document facilita el procés burocràtic d'assentament, diu Mercè Bros, cap del programa de sol·licitants d'asil de Benallar. Tant Bros com Aguado subratllen que els immigrants requereixen un temps d'adaptació en què el més efectiu és que estiguin acompanyats. “Són coses tan bàsiques com agafar el transport públic; hi ha persones que venen d'entorns rurals i mai han vist un metro”, il·lustra Aguado.

El baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) d'aquest juliol indica que només un 4,8% dels catalans veu la immigració com un dels seus principals problemes. El percentatge, però, va lleugerament en augment: al baròmetre del gener del 2018 era del 3,1% i a l'últim del 2017, del 2,7%. L'Ajuntament de Barcelona nega que mantingui en espais separats els migrants acollits però afegeix que “la màxima prioritat és assistir-los i mantenir la seva privacitat”. El govern municipal “aposta per la dispersió” dels sol·licitants d'asil, perquè així “l'impacte en el territori no serà elevat”.

Àngels Pont, directora del centre d'estudis GESOP, creu que “la imatge de la immigració com un problema ha retrocedit els últims anys”. Pont avisa que les persones poden respondre a partir del que consideren “políticament correcte”, però que en el seu dia a dia mantenen un altre pensament: “Aquesta qüestió sovint apareix de forma espontània i genera més consens (i certa crispació) del que es podria pensar: «reben més ajuts que els d’aquí, els hi faciliten l’obertura de comerços, es queden amb les beques menjador». Alguns parlen de canvis en els seus comportaments: busquen un altre barri per viure, porten els fills a escoles de fora del barri”.

El ministeri de l'Interior confirma que els immigrants a Barcelona procedents d'Andalusia i dels rescatats per Open Arms, tenen 30 dies per regularitzar la seva situació. Passat aquest termini s'iniciarà el procés d'expulsió per als que continuïn com a il·legals. Un portaveu d'Interior dóna per fet que la majoria continuaran el seu viatge previst cap a d'altres països europeus. Bros valora que l'atenció mediàtica d'aquests casos pot servir per “treure la gent de la seva zona de confort”. Aguado indica que la ciutadania ha d'assumir que por moltes dificultats que les autoritats hi posin a les fronteres de la UE, els migrants continuaran arribant a Europa.