El Govern espanyol recorre al TC la llei de Presidència que permet investir Puigdemont a distància

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres en una reunió extraordinària que el Govern espanyol recorri davant del Tribunal Constitucional contra la modificació de la llei de Presidència aprovada al Parlament, que permet la investidura a distància de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Després de rebre l'aval del Consell d'Estat, l'Executiu central demana la suspensió immediata de la norma, que aconseguirà quan el recurs s'admeti a tràmit. Alhora, els seus representants insten els partits independentistes a investir un president sense causes pendents amb la justícia abans del 22 de maig, quan serà obligatori tornar a convocar eleccions autonòmiques a Catalunya.

"Recorrerem contra una decisió que permet que algú pugui ser investit quan està fugit de la justícia, vivint a l'estranger, i que, a més, permet que un consell de govern es pugui reunir fora del seu país. Això és absurd", ha argumentat el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, als passadissos del Congrés. "No hi ha precedent en cap lloc del món, hi ha resolucions del Constitucional contràries al fet que això es pugui produir, i jo el que espero és que a partir d'aquí es formi un Govern", ha afegit. "Els diputats que poden fer-ho no poden subordinar tota la seva actuació política a la voluntat d'una sola persona", ha rematat en referència a Puigdemont.

“Ningú en aquesta vida és imprescindible i menys els qui s'han saltat la llei i han portat Catalunya al pitjor moment social i econòmic de la seva història”, va opinar dimarts la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría al Senat, que es va referir així a l'expresident de la Generalitat. “Dins de la llei es pot defensar qualsevol opció, però aquesta llei està fora de la Constitució i fora de la realitat”, va afegir. “Els governants tenim l'obligació d'almenys assistir al nostre lloc de treball i que ens puguin sotmetre a control”, va afegir. I va subratllar: “Quan un pensa només en un mateix el que pretén no és governar una democràcia, pretén tornar a instal·lar una tirania”.

La reforma de la llei de la Presidència de Catalunya permet investir telemàticament el president, sense que hagi d'estar present a la Cambra. A més, obre la porta al fet que els òrgans executius de la Generalitat es reuneixin a l'estranger. El Consell de Garanties Estatutàries ja es va mostrar contrari a la reforma a finals d'abril. Els juristes que integren l'organisme van advertir llavors que una investidura a distància seria contrària tant a l'Estatut d'Autonomia com a la Constitució. I el Govern espanyol recorre ara contra el text, mostrant-se contrari a aquestes dues possibilitats, i al fet que s'aprovessin pel tràmit de lectura única.

El canvi legal va ser impulsat per Junts per Catalunya, el partit de Puigdemont, fugit primer a Bèlgica i després a Alemanya per així escapar-se de l'acció de la justícia espanyola. No obstant això, ERC, l'altra peça clau en el bloc independentista, rebutja que s'intenti investir de nou l'expresident i sol·licita desbloquejar la situació perquè s'engegui la legislatura i s'eviti que al juliol es tornin a fer unes d'eleccions autonòmiques a Catalunya.

Reforma publicada al DGC

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) havia publicat aquest dimecres la reforma de la llei de la Presidència de la Generalitat que va aprovar el 4 de maig el Parlament i que preveu la investidura a distància d'un president.

El recurs del Govern espanyol obligarà l'independentisme, amb el rellotge en el compte enrere del 22 de maig com a data límit, a buscar un candidat que sigui "efectiu", adjectiu utilitzat per Esquerra Republicana des de fa mesos. És a dir, que pugui governar i que sigui reconegut legalment. El nom el decidirà Carles Puigdemont en els dies que queden.

Quan només falta que Roger Torrent convoqui el ple d'investidura, es dona per fet que la Generalitat tornarà a tenir un president dimecres, com a molt tard, gairebé set mesos després que Puigdemont i el seu Govern van ser destituïts per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després de la declaració d'independència del 27 d'octubre.