_
_
_
_
_

Junts per Catalunya proposa investir Puigdemont telemàticament

L’expresident obvia que el Govern recorrerà la llei i exerceix pressió sobre Torrent, que ha de fixar el dia del ple

Carles Puigdemont i Elsa Artadi, a la reunió d'aquest dissabte a Berlín.
Carles Puigdemont i Elsa Artadi, a la reunió d'aquest dissabte a Berlín. ODD ANDERSEN (AFP)

Junts per Catalunya intentarà investir Carles Puigdemont de manera telemàtica, mitjançant la reforma de la llei de Presidència que es va aprovar divendres passat al Parlament. La formació s’ha reunit aquesta tarda a Alemanya, on es troba l’expresident, en espera que la justícia espanyola decideixi sobre la seva extradició. El portaveu del grup parlamentari, Eduard Pujol, ha acceptat que aquest pla quedi truncat pel recurs contra la reforma que ja prepara el Govern de Mariano Rajoy però ha assegurat que el que està en joc és “la sobirania del poble català”.

Más información
El Parlament ignora el Constitucional i manté oberta la investidura de Puigdemont
L’ANC reitera la seva aposta per investir a Puigdemont
Ciutadans presenta un recurs contra els vots delegats de Puigdemont i Comín

La decisió de Puigdemont posa tota la pressió sobre Esquerra, ja que el president del Parlament, el republicà Roger Torrent, és qui ha de fixar la data per realitzar la sessió d’investidura. Només queden 18 dies perquè acabi el termini establert perquè es dissolgui de manera automàtica la Cambra catalana si no hi ha un Govern. L’opció d’intentar-ho per una nova investidura telemàtica implica que Junts per Catalunya desitja mantenir el pols amb l’Estat, si bé Pujol no ha tancat la porta al fet que finalment s’esculli un candidat sense càrregues judicials.

“Hauríem de valorar la investidura de Jordi Sànchez, que ja hem defensat dues vegades. Si aquesta possibilitat tampoc es pot concretar, hauríem d’obrir la porta a una nova alternativa”, ha assegurat Pujol després de la reunió, en la qual han participat 28 diputats de Junts per Catalunya. Aquesta és la segona vegada que se celebra aquest tipus de reunió després de la detenció de Puigdemont a Alemanya el passat 25 de març i després que el tribunal de Schleswig-Holstein n’ordenés la llibertat sota fiança, la qual cosa li impedeix sortir del país, mentre tramita el procés de lliurament sol·licitat per Espanya.

El Parlament va aprovar divendres la reforma de la Llei de la Presidència per incloure la investidura telemàtica, una norma feta a la mida de Puigdemont. A més de Puigdemont, els diputats Jordi Sànchez i Jordi Turull han estat candidats a la investidura sense èxit. De transcendir un nou nom, es tractaria del quart candidat.

La decisió també mostra la divisió entre els diputats del PDeCAT i alguns independents de la llista que aposten per triar ja un candidat sense càrregues judicials i que el seu Govern permeti aixecar l’article 155 de la Constitució. El cercle més proper a Puigdemont reivindica que pot gestionar el temps polític per insistir en la seva campanya d’erosió al Govern de Mariano Rajoy, per no respectar el resultat electoral del 21-D, assegura.

L’expresident va ser detingut al nord d’Alemanya el passat 25 de març quan tornava d’una conferència a Finlàndia. Des de llavors s’està a Alemanya en espera que el tribunal superior del Land de Schleswig-Holstein adopti una decisió definitiva sobre la seva possible extradició. Espanya ha cursat una euroordre en què reclama el lliurament de l’expresident per alta traïció i malversació de fons públics.

Amb tot, el proper pas correspon a la Fiscalia de Schleswig-Holstein, que ara ha de presentar la seva proposta sobre el lliurament de Puigdemont després d’haver rebut documentació complementària per part de les autoritats espanyoles. Wiebke Hoffelner, la jutgessa de la Fiscalia de Schleswig-Holstein que exerceix de portaveu en aquest cas va explicar a aquest diari que la proposta de la Fiscalia regional “es demorarà encara uns dies” i que en qualsevol cas, el procés es troba dins del termini que fixa la llei alemanya.

La tramitació del procés de lliurament en virtut de l’euroordre cursada per Espanya no hauria de endarrerir-se, en principi, més de 60 dies a partir de la detenció de Puigdemont el passat 25 de març. La data límit de la justícia alemanya se solapa pràcticament amb el termini per aconseguir la investidura al Parlament català.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_