El Parlament ignora el Constitucional i manté oberta la investidura de Puigdemont

El Parlament ha ignorat aquest divendres el Tribunal Constitucional i ha aprovat aquest migdia, per 70 vots a favor i 64 en contra, la reforma de la llei de la Presidència que permet investir a distància Carles Puigdemont. La llei tindrà una vida efímera perquè el Govern de Mariano Rajoy ja ha iniciat els tràmits per recórrer contra aquesta modificació en la llei davant de l'Alt Tribunal, segons ha anunciat el ministre Íñigo Méndez de Vigo a la roda posterior al Consell de Ministres. El diputat republicà Antoni Castellà ha reconegut en el debat, sense complexos, que potser la norma no s'arribi a aplicar, però ha defensat la seva existència per "posar en evidència" l'Estat i una part de la Cambra que no respecta, al seu parer, el resultat de les eleccions del 21-D.

El bloc secessionista ha menystingut tant els advertiments de l'Alt Tribunal, que ja al gener va rebutjar la possibilitat d'una investidura telemàtica, com l'informe del Consell de Garanties Estatutàries que va resoldre que la reforma era antiestatutària i anticonstitucional. Malgrat tot, la sessió ha transcorregut de forma plàcida i lluny del to aspre d'altres ocasions. El debat ha visualitzat, una vegada més, l'existència de dos blocs ferris que han discrepat tant en el fons (modificar una llei a mida per a Puigdemont) com en la forma (l'aprovació per lectura única).

L'oposició constitucionalista i els comuns han deplorat que aquest procediment només s'utilitza quan la naturalesa i la simplicitat del projecte ho aconsella, tal com va defensar el Consell de Garanties Estatutàries, que va emetre un dictamen consultiu negatiu. Els independentistes han interpretat, no obstant això, que aquests dos preceptes encaixen ara per investir Puigdemont per la necessitat de la investidura i perquè la modificació és simple i només per permetre la investidura a distància.

Superat l'escull de la lectura única, Albert Batet, diputat de Junts per Catalunya, ha defensat la modificació dels dos articles de la llei per permetre que la investidura es faci a distància i que Puigdemont o altres consellers puguin exercir les seves funcions sense ser necessàriament a Catalunya. El parlamentari ha al·legat que, en el fons, el que es dirimeix és on rau la sobirania. "Per a nosaltres la sobirania rau en el poble i el 21 de desembre va parlar de manera molt clara", ha sostingut Batet que ha acusat el "tripartit del 155" que no hagi encaixat encara que va perdre les eleccions. El diputat ha recordat que desitgen reformar aquesta llei després que els jutges hagin tombat tres candidats a la investidura (Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull). "No ens rendirem ni a la presó, ni a l'exili, ni en el Govern ni en les eleccions", ha subratllat.

Dictàmens en contra de la reforma

L'oposició constitucionalista ha esgrimit tots els dictàmens jurídics contraris a la investidura telemàtica. Santi Rodríguez, diputat del PP, n'ha citat fins a una desena: successius informes dels lletrats; del Consell d'Estat; del Consell de Garanties Estatutàries i del Tribunal Constitucional. "No és només una qüestió jurídica. És també de sentit comú. Cap democràcia del món s'ha plantejat una cosa així", ha assenyalat. El diagnòstic de Rodríguez ha estat semblant al d'Inés Arrimadas, líder de l'oposició, i del socialista Miquel Iceta. "És un vestit a mida per a un fugit de la justícia que només vol drets però cap obligació", ha assenyalat la diputada, que ha subratllat que aquest divendres s'aconseguia la màxima degradació del Parlament perquè tothom sap que aquesta llei no es complirà.

El socialista Miquel Iceta ha lamentat que la sessió ha evocat les celebrades el 6 i 7 de setembre, quan es van aprovar la llei del referèndum i la de desconnexió, cosa que va suposar, al seu parer, trepitjar els drets de l'oposició. Després de reclamar també que s'apliqui el sentit comú, el líder dels socialistes ha intentat posar en contradicció recordant que defensen que es pot governar Catalunya des de l'estranger però, en canvi, tots els diputats de Junts per Catalunya viatgen dissabte a Berlín. "Podrien haver fet un treball pedagògic i haver-se reunit telemàticament amb Puigdemont". Xavier Domènech, líder dels comuns, ha instat els independentistes a formar Govern ja perquè es retiri el 155, i Maria Sirvent, de la CUP, ha avisat que amb un Govern autonòmic no aniran "enlloc".