El secessionisme acorda un Govern després de tornar a reivindicar Puigdemont

Amb la mirada posada a evitar unes noves eleccions, Junts per Catalunya i Esquerra ultimen l'engegada de la legislatura amb un Govern viable i sense membres amb càrregues judicials. Si no es trenca el pla, que Carles Puigdemont va abordar aquesta setmana a Berlín amb la seva mà dreta, Elsa Artadi, els independentistes reivindicaran la setmana que ve de manera simbòlica l'expresident amb el canvi de la llei de Presidència —que no prosperarà— i dies després formaran Govern.

Encara que el nom del president o presidenta segueix sent una incògnita i és objecte de múltiples travesses, el que sí han pactat Junts per Catalunya i Esquerra Republicana és el repartiment de totes les conselleries i el sottogoverno. Els dos grans partits de l'independentisme tindran un pes equivalent en la nova estructura, en la qual la vicepresidència serà per als republicans.

La previsió dels independentistes és que tot això arribi en un termini de dues setmanes per no haver d'apurar fins a l'últim minut, tal com va prometre Puigdemont. I és que tots tenen en ment que si el dia 22 de maig no hi ha president, les eleccions es convoquen automàticament, la qual cosa obligaria les formacions sobiranistes a enfrontar-se a un nou examen just quan transiten per les seves hores més baixes.

El pla passa per que el Parlament faci la setmana que ve un gest més simbòlic que efectiu votant la modificació de la llei de Presidència. Aquest canvi permetria, en teoria, la investidura a distància de Puigdemont —a Alemanya a l'espera que la justícia decideixi sobre la seva extradició pels delictes de rebel·lió i malversació— i que es pugui governar des de l'estranger. El Consell de Garanties Estatutàries, un òrgan de caràcter consultiu, no veu la reforma ajustada a la llei, però Junts per Catalunya la vol votar igualment. El canvi legislatiu no prosperarà, ja que el Govern central recorrerà immediatament la norma si arriba a aprovar-se i el Tribunal Constitucional la deixarà en suspens de forma també automàtica. Ciutadans també ha anunciat aquest divendres que si no es retira de l'ordre del dia del ple del proper dijous presentarà un recurs d'empara davant de l'Alt Tribunal.

Amb tot, l'independentisme vol fer aquest exercici parlamentari com un últim gest cap a les bases més convençudes i que no entendrien que no es faci tot el possible per investir Puigdemont. Després d'aquest moviment de cara a la galeria s'engegarà el pla D, la investidura d'un president o presidenta amb caràcter efectiu. Això ocorrerà, en principi, la segona setmana de maig. L'única cosa segura sobre l'escollit és que serà membre de la candidatura de Junts per Catalunya i no d'Esquerra Republicana, partit que ha acceptat votar sense posar-hi pegues el candidat que proposi Puigdemont.

Només hi ha dues coses que podrien trencar aquest pla, expliquen fonts de la negociació. La primera seria que el Tribunal Constitucional impedís que votessin al ple d'investidura els dos diputats fugits i als quals recentment el Parlament ha reconegut el dret a delegar el vot. Es tracta de Puigdemont i l'exconseller Antoni Comín (ERC), que està a Brussel·les. Els seus dos vots són imprescindibles perquè prosperi la investidura en segona votació.

El ple de l'Alt Tribunal es reuneix la setmana del 7 de maig i podria prendre algun tipus de decisió sobre aquest tema sempre que Ciutadans o el PP hagin presentat ja els recursos d'empara que van anunciar aquesta setmana i que encara no han registrat. La investidura podria quedar en l'aire si els recursos s'acabessin presentant i el TC tingués temps d'admetre'ls a tràmit i considerar les mesures cautelars que demanessin els demandants.

El segon element que pot impedir el pla dels independentistes és que la justícia alemanya prengui els propers dies algun tipus de decisió sobre l'extradició de Puigdemont. Un eventual empresonament de Puigdemont a Espanya seria una bomba política i jurídica difícil de digerir en tan pocs dies i obriria un nou sainet polític que podria conduir a unes noves eleccions.

Entre els negociadors d'ERC hi ha pocs dubtes que aquesta vegada sí és la definitiva i que en dues setmanes, tres a tot tardar, hi haurà un nou govern. A Junts per Catalunya, la candidatura de Puigdemont, també es va imposant aquest relat, encara que tots esperen que Puigdemont decideixi. I és que tots recorden que l'expresident ha canviat d'opinió a última hora en assumptes tan capitals com quan va proclamar la independència en lloc de convocar eleccions o quan va optar per presentar-se com a candidat quan sempre havia dit que no ho faria.

Una tercera font de desestabilització, encara que menys probable, és la CUP. L'abstenció dels seus quatre diputats és necessària perquè prosperi la investidura i, encara que sempre han dit que mantindran aquesta posició, ningú al Parlament s'acaba de fiar d'això. L'objectiu segueix sent que, en una segona votació, el candidat proposat pels independentistes aconsegueixi 65 vots a favor enfront de 64 en contra del bloc constitucionalista. I així s'evitaria la repetició de les eleccions.