El ‘Constitucional català’ dona una garrotada a la reforma de la llei de presidència que vol l’independentisme

El Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (CGEC), l'equivalent al Tribunal Constitucional d'àmbit català, ha emès aquest dijous a la tarda un informe en el qual dona una garrotada contundent a la reforma de la llei de la presidència de la Generalitat que proposa Junts per Catalunya per fer possible una investidura telemàtica d'un candidat i perquè el Govern es reuneixi fora de Catalunya.

Ciutadans i el PSC van recórrer contra la proposició de llei que impulsa la llista de Carles Puigdemont i ara se'ls ha donat la raó. El grup majoritari de l'independentisme pretenia impulsar la reforma pel procediment legislatiu excepcional de lectura única, però l'informe jurídic assegura per unanimitat que aquesta via "no és apta per modificar aspectes substancials de les lleis de desenvolupament bàsic de l'Estatut" i que no es compleixen els requisits per fer-ho.

La pretensió més important de la reforma és que es pugui escollir un president de la Generalitat sense que assisteixi al ple i que el Parlament autoritzi que es faci el debat perquè el candidat presenti el seu programa "per escrit o per qualsevol mitjà previst al reglament". Els juristes menyspreen aquesta possibilitat i consideren que aquesta matèria està reservada al reglament del Parlament i que vulnera dos articles de l'Estatut d'autonomia, així com de la Constitució.

La reforma que es pretén discutir al ple del 3 de maig també preveu que el Govern podrà fer reunions i adoptar acords "tant de manera presencial com a distància" i que no calgui que els consellers estiguin tots reunits en un mateix lloc, sinó "a diferents llocs, sempre que s'asseguri per mitjans electrònics", com el telèfon o la informàtica. L'informe del CGEC valida per unanimitat aquest apartat per considerar que no és contrari a l'Estatut, però recomana una "reformulació" per aclarir el quòrum necessari per validar les sessions per via telemàtica.

Un altre apartat de la reforma legal pretén que quan els consellers "despatxin assumptes i funcions que els corresponguin per via telemàtica s'entendrà que no concorre el supòsit d'absència". El dictamen, que no és vinculant, també tomba aquest apartat i diu que és contrari a l'Estatut d'autonomia.