L’Eurocambra preguntarà a la Generalitat per la presumpta discriminació del castellà a les escoles

L'Eurocambra entra en el debat lingüístic a Catalunya. La Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha anunciat aquest dimarts a Brussel·les que enviarà una carta a la Generalitat per preguntar sobre la presumpta discriminació que pateixen els castellanoparlants a les escoles. La presidenta d'aquesta comissió, la liberal sueca Cecilia Wikström, ha recordat que Catalunya ha de garantir que l'oferta de classes en castellà a les escoles finançades amb diners públics sigui del 25%, tal com exigeix una sentència del Tribunal Suprem. Si la resposta de les autoritats catalanes no és satisfactòria, existeix la possibilitat que l'Eurocambra vagi un pas més enllà i enviï un equip que analitzi sobre el terreny si la discriminació existeix.

Wikström s'ha referit a la situació de les famílies que passen una estada curta a Catalunya. Sobre aquest tema, ha advertit que els menors han de mantenir els coneixements de la seva llengua materna en cas de desplaçar-se a la regió. "Hi ha famílies que s'han de traslladar a Catalunya per un breu període de temps i quan tornen a un altre lloc d'Espanya els nens no han d'haver perdut la seva llengua completament. Restringir la llibertat de moviments de les famílies està simplement en contra dels valors de la UE".

La decisió de remetre la missiva s'ha produït després d'un intens debat en el qual han intervingut Ana Losada, presidenta de l'Assemblea per una Escola Bilingüe (AEB), i Carlos Silva, en nom de l'organització Impulso Ciudadano. Les dues organitzacions, situades en l'òrbita de Ciutadans, han denunciat la discriminació que, al seu parer, pateixen els castellanoparlants a Catalunya per la política lingüística de la Generalitat. "Soc la veu de molts pares i mares catalans que volem trencar la por de denunciar la vulneració de drets a la qual es veuen sotmesos els nostres fills", va assegurar Losada. L'activista va posar xifres a la seva denúncia: va alertar que els nens de fins a sis anys no reben educació en castellà, i que entre els 12 i els 16 anys només reben tres hores setmanals.

Preguntada sobre la qüestió, la Comissió Europea no ha volgut immiscuir-se en el tema, atès que és competència dels Estats membres legislar sobre política educativa. Brussel·les estima que correspon als governs espanyol i català decidir sobre immersió lingüística. La representant de l'AEB es va mostrar partidària que el sistema educatiu català "respecti que la societat és bilingüe i no imposi el català als castellanoparlants, que són majoria". La rèplica li va arribar de part de l'eurodiputat d'Esquerra Republicana de Catalunya Josep Maria Terricabras, que es va escudar en les dades de l'Informe PISA per negar que existeixi un problema lingüístic. "Els nens catalans obtenen puntuacions en coneixement del castellà per sobre de la mitjana espanyola", va argumentar.

L'altre gran punt de discussió van ser les multes als comerciants que no retolen en català. Carlos Silva, d'Impulso Ciudadano, va criticar el que estima una estratègia per part dels successius governs nacionalistes per excloure el castellà de l'espai públic. "Milers d'empresaris, grans i petits, han estat sotmesos a controls lingüístics i han estat sancionats. Els inspectors de consum s'han convertit en guardians de la llengua catalana", va lamentar. A més, va denunciar la persecució a la qual es veuen sotmesos els comerciants que opten per la solució intermèdia de retolar la meitat en castellà i la meitat en català.

L'eurodiputada liberal Beatriz Becerra, una de les impulsores de l'acte, ha desvinculat el debat de l'actual moment polític a Catalunya. Ha recordat que la situació ve d'anys enrere, i ha culpat l'Estat de la situació d'indefensió en què, segons la seva visió, es troben els defensors del bilingüisme. "Els poders públics espanyols no han fet prou [...] per això acudeixen a Brussel·les amb l'esperança que la UE pugui ajudar-los", ha dit en referència a les dues entitats que han pres la paraula a la capital comunitària.