El debat sobre la immersió lingüística no arriba a les aules

“Raquel, t’agraden mis zapatos nuevos?”, pregunta Mohamed a la directora de l’escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat. Amb una mica més de 400 alumnes —el 92% d’origen estranger de 30 nacionalitats diferents—, aquest col·legi ha trencat tots els esquemes: en un entorn deprimit, amb moltes famílies en risc d’exclusió social, l’escola destaca pel seu elevat nivell acadèmic. També en castellà i català. La polèmica de la immersió lingüística, que ha acaparat l’atenció del carrer per l’anunci del Govern central de posar una casella a la preinscripció per triar la llengua vehicular a l’escola —fins ara era el català—, no ha arribat ni l’esperen al Joaquim Ruyra. Sindicats, associacions de docents i famílies coincideixen que el debat del carrer no ha arribat a les aules.

Raquel García, directora del Joaquim Ruyra, sosté que la polèmica sobre la immersió “és poc ajustada a la realitat”. “A les aules no hi ha aquest problema. La llengua vehicular per socialitzar-se entre ells és el castellà, encara que la seva llengua materna sigui una altra. Aquí no crec que arribin ni a cinc els alumnes catalanoparlants. Els professors s’expressen en català, els nens es comuniquen en castellà i anem compensant. Es fa tot de forma molt natural”, apunta. Encara que, això sí, intervenen “quan hi ha errors o creuen codis lingüístics”: “Si m’estàs parlant en castellà, perfecte. Però llavors has de dir almuerzo, no esmorzar”. En ser un centre d’alta complexitat, l’escola disposa d’una sisena hora que dedica a reforçar castellà, català i matemàtiques. També fan tertúlies literàries amb clàssics en castellà, com el Lazarillo de Tormes, o en català com la Odisea. García insisteix que tampoc hi ha problemes amb les famílies. “Tots volem que arribin a ser competents en totes dues llengües”.

En l’altre extrem de la realitat socioeconòmica, a l’Eixample de Barcelona, el director de l’escola concertada Ipsi, Oriol Blanxart, sosté el mateix missatge. “L’ús del català mai ha estat un problema. La majoria de l’alumnat (1.620 des d’infantil a batxillerat) és catalanoparlant. Però no tindríem cap problema a reforçar hores de castellà si calgués. Això es regula en funció dels resultats: si alguna llengua està en regressió, hi intervenim”, assenyala.

A Catalunya, la llengua vehicular a l’ensenyament és el català, excepte a Llengua Castellana (dues hores a la setmana a primària, tres a secundària i dues a batxillerat). En els últims anys, no obstant això, algunes famílies van recórrer als tribunals per exigir més hores en castellà i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va dictar diverses sentències en les quals obligava els centres a donar el 25% de les classes en castellà. Amb tot, la Generalitat defensa que, dins del sistema d’immersió, els col·legis defineixen el seu projecte lingüístic i, si ho creuen necessari, reforcen les hores en castellà. Ensenyament afirma, de fet, que un 14,1% dels centres ja imparteixen més hores setmanals en castellà.

Entre aquest 14,1% hi ha, per exemple, l’Escola Can Puig de Banyoles. Té 434 alumnes, el 40% d’origen estranger, principalment gambians i marroquins. La resta són catalanoparlants majoritàriament. La directora, Anna Ferrer, assegura que els alumnes aconsegueixen un bon nivell de competència lingüística. “Les hores de lliure disposició les utilitzem per a les tres llengües, català, castellà i anglès i competència digital”, explica.

A l’altra punta de la costa catalana, al col·legi L’Antina de Torredembarra, els alumnes que s’han quedat a menjar al centre al migdia juguen al pati. Rosi és una àvia malaguenya. Porta les seves dues netes a l’escola. En un correcte català diu que a casa alternen totes dues llengües sense problemes: “Això és una riquesa”. I afegeix que les nenes anteposen el castellà al català. A l’escola hi ha un 21% d’alumnes estrangers d’un total de 455 escolars. Segons una enquesta realitzada als alumnes, només un 24% usa el català com a llengua familiar. Del cotxe d’Olga baixen tres criatures. “Tots meus”, esbufega. A casa parlen català i diu que els seus fills dominen totes dues llengües: “M’adono que al pati o quan juguen amb nens que són castellanoparlants es passen automàticament al castellà”.