_
_
_
_

El Govern recapta un 30% menys del previst amb les begudes ensucrades

L'Agència Tributària de Catalunya obté 22,7 milions d'euros entre el maig i el desembre del 2017, quan esperava recaptar 31 milions en aquest període

Josep Catà
Dos joves beuen un refresc a Barcelona.
Dos joves beuen un refresc a Barcelona.Albert Garcia

Un dels nous impostos de l'anterior Govern, el de les begudes ensucrades, no ha complert amb les expectatives. Del maig al desembre del 2017, l’Agència Tributària de Catalunya va recaptar 22,7 milions d'euros en begudes, lluny dels 31 milions que esperava obtenir des de l'aprovació dels Pressupostos a finals de març. La ineficiència d'aquest “impost imprudent”, segons va escriure el mateix Lluís Salvadó, exsecretari d’Hisenda, en un correu intervingut per la Guàrdia Civil, entela les bones dades de recaptació i de lluita contra el frau.

La idea d'instaurar un gravamen sobre refrescos, aigües amb diversos gustos, begudes energètiques o nèctars de fruita —en van quedar fora de l'impost els sucs naturals, les begudes alcohòliques o els refrescos sense sucre— prové de l'època en què Andreu Mas-Colell era conseller d’Economia i Finances de la Generalitat. Es tracta d'un tribut amb arguments sanitaris que permetria obtenir un ingrés extra per a unes finances catalanes deprimides per la crisi.

La idea de Mas-Colell va topar amb els recels de la indústria de les begudes, amb una xifra de negoci, segons les últimes dades, que el 2015 va ser de 2.968 milions d'euros a Catalunya. Fins i tot el Ministeri d’Hisenda, amb Cristóbal Montoro al capdavant, es va plantejar imposar aquesta taxa, però no va prosperar.

El tribut a les begudes ensucrades no va veure la llum a Catalunya fins a l'aprovació dels Pressupostos a finals de març del 2017, fruit d'un acord entre la CUP i Junts pel Sí. L'objectiu del Govern era recaptar 31 milions el 2017 a partir de l'aprovació dels Pressupostos i 41 milions en un any sencer.

L’impost a les nuclears també punxa

A més de l'impost a les begudes ensucrades, el Govern de Carles Puigdemont també va crear el tribut sobre el risc mediambiental d'elements radiotòxics. Aquesta taxa pretenia substituir l'impost a les nuclears, que va ser suspès pel Tribunal Constitucional. Als Pressupostos, la Generalitat va estimar que recaptaria el 2017 més de 28 milions d'euros, encara que finalment els ingressos obtinguts han estat de només 7,4 milions, un 73,5% menys del previst. L'impost es va implementar en aprovar-se els Pressupostos, però el Tribunal Constitucional el va suspendre a principis del 2018.

Finalment, l’Agència Tributària de Catalunya va recaptar l'any passat 22,7 milions per aquest concepte, un 26,7% menys del previst. La Generalitat explica aquesta circumstància amb l'argument que el gravamen als refrescos es va activar l'1 de maig, un mes després del previst. A més, segons l’Executiu, la xifra de 22,7 milions no és gens menyspreable, tenint en compte les dificultats amb les quals qualsevol nou impost s'implementa en la societat. En aquest cas, aquest gravamen implica un increment de fins al 7% del preu de les llaunes de refresc, i la llei indica que ha de ser el consumidor final qui aboni el tribut. “És un impost dissuasiu, l'objectiu és que la gent deixi de consumir aquestes begudes. Si tot va com esperem, és lògic que es recapti menys cada any”, indiquen fonts de la conselleria.

El gravamen a les begudes ensucrades va ser dissenyat a la Secretaria d’Hisenda que dirigia Lluís Salvadó, el diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya que ara està sota els focus per una conversa masclista. Aquesta xerrada telefònica va ser filtrada als mitjans de comunicació després que la Guàrdia Civil li intervingués el telèfon en el marc de la investigació sobre l'exsenador d’ERC Santiago Vidal.

Precisament, en un altre document confiscat per la Guàrdia Civil i filtrat a la premsa, en aquest cas un correu electrònic, Salvadó lamentava la improvisació amb la qual s'havien creat nous impostos per obtenir el sí de la CUP als Pressupostos. “Hem assumit fer un impost com el de les begudes ensucrades sense tràmit d'audiència específica amb els sectors afectats, amb calendaris imprudents. Ho hem fet en contra dels informes interns que deien que això no s'aguantava per enlloc i que després pixaríem sang. (...) Espero que el Constitucional el suspengui, perquè si no farem un ridícul espantós. (...) El que hem fet amb les begudes ensucrades no ho farem més”, es llegia en el correu.

El desig de Salvadó no es va complir: malgrat les pressions de la indústria alimentària, el Govern central va decidir no recórrer contra aquest tribut al Tribunal Constitucional.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_