El ‘boom’ turístic expulsa els treballadors temporals del mercat de lloguer

El litoral català es prepara per a un desembarcament turístic massiu. Les reserves anticipades confirmen un estiu de forta ocupació, igual o millor fins i tot que el 2016, quan Catalunya va rebre gairebé 18 milions de turistes estrangers, una quarta part del total de persones que van visitar Espanya. S’aferma una tendència alcista que dibuixa una etapa d’incontestable boom del turisme. En aquest context, es multipliquen les necessitats de personal per atendre tants visitants. Però l’elevada demanda d’allotjaments per acomodar els turistes genera una espiral de preus que dificulta l’hostalatge dels treballadors.

La plaça Europa no és la zona més bonica de Salou ni tampoc es caracteritza per ser la més tranquil·la. La platja ni es veu i el trànsit és constant. Però des d’aquí tot queda a prop. Un apartament d’un dormitori es lloga des de 350 euros a la setmana. Això a principis de juny. Si es vol per després de Sant Joan, el preu augmenta fins als 450 euros setmanals. El mateix apartament val a l’agost, 800 euros setmanals. Alicia Camacho té 28 anys i ha arribat a Salou des de Sevilla per fer la temporada d’estiu. “Està complicat trobar un lloc, venen molts estrangers i tot està ple, i el que no està ple està molt car”, apunta. Descartada la possibilitat de llogar un apartament per a tot l’estiu, l’única opció assequible implica subarrendar una habitació en un pis compartit. La tarifa, en aquest cas, fluctua entre els 200 i els 300 euros al mes, en funció de si es volen “luxes” com el dret a cuina, bany privat o la connexió wifi.

La Tina té 58 anys i treballa tot l’any a Salou. No es pot permetre un pis al municipi, “els preus són molt alts”, i resideix a Reus. Són una dotzena de quilòmetres que recorre amb autobús. No és un viatge gaire llarg, gairebé 20 minuts, però diu que, quan acaba la temporada d’estiu, les freqüències són més espaiades i que està farta d’esperar. “El més barat que he trobat és una habitació, d’un antic hotel convertit en apartaments, per la qual demanen 450 euros al mes”.

Alexandra Supervia és intermediària immobiliària. Té una cartera d’apartaments, no concreta quants, i els lloga per setmanes o quinzenes. “A Salou no hi ha lloguers per a dos o tres mesos perquè a l’estiu és quan es pot treure diners”, diu. “El 99% dels propietaris no volen lloguers llargs perquè el turista paga per setmanes, i paga molt bé”, exposa. “Qui vulgui preus barats que vingui a l’hivern o, si no, que se’n vagin a Vila-seca”, diu.

En Francisco, nom fictici per petició expressa del protagonista, és natural del nord de la península i passa l’estiu a Salou treballant en un popular local nocturn. Té 25 anys, ha acabat la carrera i la seva intenció és estalviar diners per pagar-se el màster. Va rebre amb alegria la notícia que l’empresa, a part del sou, li proporcionava allotjament. Però les seves estances són una mica més modestes del que havia imaginat. Explica que dorm en una màrfega instal·lada al passadís d’una casa en la qual conviuen més de deu persones. Només hi ha un bany. “Fins i tot em costa creure que estigui vivint així l’any 2017 a Espanya”, exclama. La seva intenció era aprofitar les estones mortes per poder estudiar però la casa no té connexió a Internet i se’n va a un local de menjar ràpid per connectar-se al wifi. Des d’allà també aprofita per atendre trucades, com les que manté amb la seva mare. “A ella li he dit que tot està genial”, explica.

Xavier Roig és el president de l’Associació Hotelera Salou–Cambrils–La Pineda. Indica que als hotelers no els consta que el personal de reforç tingui especials dificultats per allotjar-se durant l’estiu. “Amb l’elevada taxa d’atur que hi ha a Tarragona, no és necessari anar lluny a buscar treballadors i la majoria del personal és de la zona”, opina. Amb tres dècades d’experiència en l’ofici, Roig recorda que als anys setanta i vuitanta del segle passat sí que era comú haver de contractar una gran part de la plantilla en comarques llunyanes, “principalment venia gent d’Andalusia”, i que, més tard, l’escassetat de mà d’obra es va repetir quan molts cambrers van canviar la safata pel morter i el maó.

Martí Sabrià és el gerent de Grup Costa Brava Centre, una associació que agrupa més de 450 negocis d’hoteleria de la Costa Brava. Coincideix amb Xavier Roig i apunta que “només un petit percentatge dels negocis ofereix allotjament als treballadors, i si no es fa és perquè no és necessari”, diu. Desiré Garcia té 21 anys i és de Màlaga. Passa la temporada d’estiu, fins a l’octubre, a Lloret de Mar treballant en una gelateria. “Els lloguers estan orientats als turistes, demanen un munt de diners”, detalla. La Desiré es considera afortunada perquè amb tres companys ha pogut trobar un apartament relativament a prop de la feina. Ara bé, des de mitjan juliol fins a finals d’agost hauran de buscar-se un sostre perquè la propietària els ha dit que ho té reservat per als turistes. “A veure què trobem per a aquest mes i mig”. Estan en procés de recerca i relata la sorpresa que els va causar saber quin preu els volien cobrar per sis setmanes en un apartament d’una sola habitació més un menjador amb sofà llit: “Ens demanaven 5.000 euros”.

“Ens demanaven 5.000 euros per un pis d'una habitació a Lloret”, diu una afectada

Martí Sabrià posa en relleu que l’eclosió de fenòmens com Airbnb ha obert al turista un assortiment immobiliari que abans semblava reservat al visitant de proximitat o al treballador de temporada. Una tesi que també ha defensat Joan Molas, president de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics. “El mercat no enganya, a més demanda, més preu”, diu Sabrià. Insisteix que l’allotjament no és un contratemps però concedeix que sí que hi ha qui busca fórmules per acomodar la plantilla de reforç. És el cas del càmping Castell Montgrí, a l’Estartit. “Han contractat 40 persones a Jaén i les allotgen en uns apartaments. Si l’escassetat de lloc va en augment, molts hauran de copiar la fórmula”.