La trama del 3% va camuflar càrrecs de CDC amb noms en castellà
La Fiscalia acusa el president del port, Sixte Cambra, d'intervenir en dues adjudicacions a favor de Copisa
Els empresaris implicats en el cas 3% van inventar noms en clau, en castellà, per al·ludir a càrrecs de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) presumptament involucrats en el cobrament de comissions a canvi d'obra pública. L'exgerent del partit i diputat Germà Gordó era “Gerardo” o “Gregorio”; l'extresorer, Andreu Viloca, era conegut com “Antonio”; i al responsable de règim intern, Francesc Sánchez, li va ser assignat l'àlies de Fernando. Dos empresaris van admetre, a la seva declaració, que “Gregorio” era Gordó, segons revela el sumari al qual ha tingut accés EL PAÍS.
El jutge del Vendrell (Baix Penedès) que investiga la presumpta trama de corrupció ha aixecat parcialment el secret del sumari. Els informes de la Fiscalia Anticorrupció revelen les maniobres dels empresaris per evitar que s'identifiqués el nom dels alts responsables de Convergència –avui rebatejada PDeCAT– amb els quals, presumptament, pactaven les mossegades. Per a això, van atorgar noms castellans la primera lletra dels quals (G, A, F) coincidia amb la dels seus noms reals, en català. Segons la investigació, empreses adjudicatàries van pagar donacions a les fundacions afins al partit (CatDem i Fòrum Barcelona) a canvi que aquests càrrecs mitjancessin davant d'organismes públics per aconseguir adjudicacions milionàries.
La Fiscalia Anticorrupció detalla els indicis en un extens informe previ a la última onada d'escorcolls i detencions, el passat mes de febrer. En aquesta operació van resultar implicats el president del port de Barcelona, Sixte Cambra, i l'extinent d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, el convergent Antoni Vives. L'informe atribueix a Cambra la participació en dues adjudicacions sota sospita: el reforç del dic Est (36 milions) i els accessos de l'ampliació sud. El 7 de febrer del 2012, “després de la publicació de l'anunci de licitació”, el responsable del port es va reunir amb l'extresorer Viloca. La trobada va ser propiciada pel conseller delegat de Copisa, Xavier Tauler, un dels empresaris implicats. L'obra va ser adjudicada a una UTE formada per Copisa, Comsa, Acsa i Benito Arnó i Fills. Copisa va pagar per ella, presumptament, una donació de 50.000 euros.
La segona obra del port són les obres dels “nous accessos” de l'ampliació sud. Ja al maig del 2016 consta, segons la Fiscalia, una reunió entre Cambra, Viloca i Francesc Sánchez, quan aquest ja era “responsable econòmic del partit”. Segons la Guàrdia Civil, els empresaris identificaven Sánchez amb el nom en clau de “Fernando” i li definien com “el substitut de Gerardo”.
Declaracions clau
Els responsables d'atorgar aquests àlies –i també el de “Antonio” per Viloca– són els empresaris Sergio Lerma i Josep Manel Bassols, de la mercantil Oproler. Tots dos han estat clau perquè el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidís, la setmana passada, obrir una investigació contra Gordó, que després de la seva imputació ha abandonat el grup de Junts pel Sí però roman com a diputat no adscrit en el Parlament. A les seves declaracions, van admetre que les anotacions en les quals apareix “Gregorio” o “Gerardo” al·ludeixen, en realitat, a Gordó.
La declaració és un dels elements que el jutge va citar per demanar, a principis de maig i per segona vegada, la imputació de Gordó. El diputat, segons la seva versió, hauria fet “gestions” davant d'ens públics com Infraestructures.cat —el major adjudicador d'obra pública de la Generalitat— per “aconseguir que s'atorgués contractació a empreses donants de les fundacions” de CDC. Aquesta participació es concreta, almenys, en quatre concursos: obres de manteniment d'escoles a Barcelona, les dues obres citades del port i la construcció d'un institut a Manresa.
A més d'aconseguir diners per al partit, Gordó va obtenir, segons la interlocutòria del TSJC, regals de Pasquina, com a caceres i entrades de partits de futbol. L'empresa va aconseguir l'adjudicació de l'institut per 3,3 milions. En una nota confiscada a Bassols, l'empresari al·ludeix a “Gregorio” i afegeix a continuació “compromís obra” i “tindrem obra dins d'aquest any”. La nota està datada el 2 de juliol del 2012. Gordó era llavors secretari de Govern de l'expresident Mas, amb l'atribució de “supervisar i coordinar” l'adjudicació d'obra pública de la Generalitat
L'agenda de Gordó “no consta en cap dipòsit”
Una de les raons que ha portat el TSJC a canviar de criteri i obrir investigació contra Gordó és la resposta que va enviar la Generalitat quan el jutge li va demanar la seva agenda oficial. La resposta del secretari de Govern, Joan Vidal, consta en el sumari i és negativa. L'agenda no apareix. Ni en paper ni en format electrònic. Vidal la va demanar a l'arxiu de Presidència, que va contestar “en el sentit que no consta cap dipòsit en l'arxiu d'aquesta agenda oficial”. També, a Comunicacions, que no “tenen constància de quina era la bústia de correu” que la tenia, i recorda que el correu personal “va migrar”, la qual cosa va obligar a “eliminar” la bústia. “Ara com ara no hi ha rastre d'informació”.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Más información
Arxivat A
- Cas 3 per cent
- Barcelona
- CDC
- Corrupció política
- Contratación pública
- Catalunya
- Contractes administratius
- Despesa pública
- PdeCat
- Dret administratiu
- Corrupció
- Investigació judicial
- Casos judicials
- Policia
- Partits polítics
- Sector públic
- Finances públiques
- Procés judicial
- Delictes
- Política
- Justícia
- Espanya
- Administració pública
- Economia
- Societat