Tres hospitals públics del Vallès assumiran l’activitat de dues clíniques privades

La mesura estrella del conseller de Salut, Toni Comín, de fer fora de la xarxa pública els hospitals amb ànim de lucre es comença a concretar. El titular de Salut va començar a desgranar ahir com i qui assumirà l’activitat (5.700 ingressos hospitalaris) que fins ara duia a terme la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya (tots dos propietat del grup empresarial Quironsalud). Comín va garantir que no llogarà plantes a centres privats per assumir aquesta activitat, sinó que la repartirà entre els tres hospitals públics de la comarca: el Parc Taulí de Sabadell, la Mútua de Terrassa i el Consorci Sanitari de Terrassa (CST).

Durant una interpel·lació parlamentària del PSC, el conseller va deixar clar que el desplegament de la mesura, que ell mateix va catalogar com “la desprivatització més important que s’ha fet a Catalunya en 35 anys”, “no afectarà la qualitat de l’assistència i garantirà que els pacients no siguin atesos en altres municipis diferents d’aquells on estan situats els centres exclosos” de la xarxa pública (Siscat).

Comín va calcular que, per assumir els 5.700 ingressos que fins ara acollia la Clínica del Vallès (CdV) i l’Hospital General de Catalunya (HGC) cada any, s’hauran de reobrir cinc quiròfans que fins ara només funcionaven al matí, i 68 llits. El conseller va insistir que els centres públics aniran absorbint l’activitat dels operadors privats a mesura que finalitzin els contractes (l’acord amb la CdV s’acaba a l’estiu i amb l’HGC, a la fi del 2016).

El Departament de Salut té previst que el Taulí, que assumirà la major part de l’activitat procedent de la Clínica del Vallès, reobri 36 llits i tres quiròfans per assistir tots els pacients de l’àrea de Sabadell. Les altres 15 places i l’obertura de dos quiròfans més es repartirien entre el CST i la Mútua de Terrassa.

Amb les xifres a la mà, Comín va defensar que “els centres públics del Vallès tenen capacitat suficient per assumir l’activitat de suport que fan els dos centres amb afany de lucre de la zona”. Després de fer un repàs dels llits que es van tancar durant els últims cinc anys per les retallades, el conseller va concretar que “la capacitat ociosa” dels tres hospitals ascendia a 295 llits. Això significa que, des del 2010, la Mútua de Terrassa va perdre 96 places; el CST, 131, i el Taulí, 68.

Segons el conseller, hi ha tanta suficiència de recursos dels tres hospitals que tampoc no tindran problema per assumir l’increment d’activitat que suposarà engegar el pla de salut per reduir les llistes d’espera. Comín va assegurar que els tres hospitals necessitaran 15 llits i dos quiròfans més per ajudar a aconseguir els objectius que s’ha proposat el Departament: reduir a la meitat el temps per a visites a l’especialista i proves diagnòstiques i rebaixar un 10% el nombre de persones que esperen per ser operades.

Dèficit estructural

Per la seva banda, la diputada del PSC, Assumpta Escarp, va criticar “la falta de precisió” de la gran “desprivatització” de Comín i el va acusar de “començar la casa per la teulada”. “Primer caldria dotar de més recursos els centres i després donar-los més activitat”, va apuntar la diputada, que també va criticar que el conseller titllés de llits ociosos el que en realitat són, segons ella, “llits retallats”.

Escarp va exigir a Comín que, a banda de dotar de recursos els centres per assumir l’activitat derivada a les clíniques privades, el Departament s’hauria de preocupar per saldar “el dèficit estructural que acumulen” els hospitals públics des de fa anys.