CDC mantindrà una “oficina” per fer front als casos de corrupció

Convergència Democràtica (CDC) pretén que la nova formació política que la succeirà trenqui amb el passat, no només en l'àmbit 'ideològic, sinó també pel que fa a la corrupció. Per fer possible aquest desig i a la vista dels casos judicials en marxa que poden acabar en condemna contra el partit que va fundar Jordi Pujol fa 41 anys, CDC ha decidit que mantindrà durant el temps que faci falta una mena d'“oficina de liquidació” per afrontar les sentències que es dictin. Aquesta decisió implica que Convergència seguirà tenint una partida econòmica reservada i que no modificarà els seus comptes corrents, ni els seus titulars, ni els propietaris dels locals, ni nomenarà uns administradors o apoderats diferents dels actuals.

La nova Convergència naixerà en el termini de quatre o cinc mesos, segons va anunciar fa uns dies el coordinador general del partit, Josep Rull, però CDC seguirà existint legalment durant anys. La direcció del partit ha acceptat la proposta de l'advocat Javier Melero de mantenir una “mínima estructura” per afrontar els processos judicials que puguin arribar.

El més imminent és el judici pel saqueig del Palau de la Música, en què la Fiscalia acusa Convergència de participar-ne a títol lucratiu i li exigeix que retorni els 6,6 milions d'euros dels quals sembla que es va beneficiar per comissions il·legals pagades per Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública a través d'aquesta entitat cultural.

Sis anys després que els Mossos d'Esquadra entressin en aquelles instal·lacions, el cas Palau segueix pendent que es fixi la data del judici. La sentència definitiva, per tant, pot trigar diversos anys perquè sigui quina sigui la decisió hi haurà recurs al Tribunal Suprem.

A causa d'aquest procés, Convergència té embargades 15 seus per decisió judicial per afrontar la seva responsabilitat civil. La llei impedeix que aquests béns embargats es puguin vendre però Convergència assegura que no té intenció de liquidar el partit de qualsevol manera.

La direcció assegura que vol trencar definitivament amb l'ombra de corrupció que els persegueix i néixer neta de corrupció, encara que és previsible que molts dels dirigents de la nova Convergència siguin els mateixos que els de l'actual. En definitiva, una operació si més no estètica en què CDC, una vegada desvinculada formalment de Jordi Pujol i la seva família, vol deixar anar tot el llast que faci falta per reinventar-se.

En aquesta operació política de construir “un partit normal per a un país normal i independent com Holanda o Dinamarca”, en paraules de Rull, els processos judicials poden ser una mica més que una pedra a la sabata i acompanyaran Convergència i els seus hereus polítics, sigui quina sigui la denominació. Així, Daniel Osácar, extresorer de Convergència haurà d'asseure's al banc dels acusats pel cas Palau i afrontar una petició de la Fiscalia de set anys i mig de presó i una multa de 20 milions d'euros, acusat d'haver rebut part dels diners que va anar al partit.

De la mateixa manera, l'actual tresorer de Convergència, Andreu Viloca, va sortir fa uns dies en llibertat, després de tres setmanes a la presó per la imputació en el pagament de presumptes comissions del 3% que investiga un jutjat del Vendrell i que va incloure l'escorcoll de la seu d'Infraestructures.cat, l'empresa pública licitadora més gran de Catalunya.

El director general d'Infraestructures.cat (antiga Gisa), Josep Antoni Rosell, va ser un dels set detinguts en la batuda i apartat del càrrec. El cas també es va emportar Joan Lluís Quer, president de l'empresa.

En contrast amb aquesta situació, qui continua en el seu càrrec és Núria Bassols, comissionada de la Transparència nomenada per Artur Mas i dona de Josep Bassols, un altre empresari detingut en aquesta operació i exalcalde d'Anglès (Girona).

Esquerra va sol·licitar amb insistència a Mas la destitució de la comissionada, que és magistrada de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però els republicans semblen haver renunciat a la seva petició.

A la vista d'aquest panorama judicial no sembla desgavellat pensar que Convergència també acabi assenyalada com a responsable civil pel jutge del Vendrell, ja que la semblança amb el cas Palau pel cobrament de comissions resulta evident.

En aquest context, el plantejament que fa la direcció de CDC és “el que hagi de recaure, que recaigui en l'antiga estructura”, segons fonts del partit. I per a això farà falta mantenir una mínima estructura, començant per la disponibilitat econòmica que permeti, per exemple, afrontar pagaments com la fiança de 250.000 euros que va permetre a Viloca sortir en llibertat.

“El nou partit no pot endur-se els morts de l'armari”, expliquen fonts de Convergència, i d'aquí el desig d'encarar els processos judicials sense cancel·lar els comptes corrents, ni els seus titulars, ni els propietaris dels locals, ni buidar aquests dipòsits bancaris.

En definitiva, de no intentar, si més no de pensament, un alçament de béns, operació que resultaria molt complicada a ulls de la Justícia i incompatible amb la regeneració política que pretén la nova formació.