La trituradora

Les coartades, les justificacions i els juraments d'Artur Mas i acòlits sobre el cas del 3% es revelen fal·laços més/menys al cap de 24 hores.

L'escorcoll de la seu de CDC va ser una “posada en escena desproporcionada”. Al contrari: va ser profitós: els papers/filets de la trituradora de paper contenien evidències de les estelles.

“Jo i el meu partit som objecte de caça major”. Erroni: de moment ha caigut només caça menor, els dos tresorers convergents, la segona fila de les adjudicacions d'obres de la Generalitat. Ni tan sols s'ha arribat –encara– a l'arquitecte.

Va haver-hi “sobreactuació i exageració” de la Fiscalia i la Guàrdia Civil en la detenció dels tresorers Andreu Viloca i (l'ex) Daniel Osàcar (que va ser secretari particular, ai, de Mas). Mixtificació: la presó sense fiança dictada pel jutge (no són els fiscals ni els guàrdies els que ho decideixen) contra el primer, el triturador; i la llibertat amb càrrecs per al segon, després d'haver-lo tractat amb la delicadesa deguda a la gent gran, indiquen exactament el contrari.

“El sistema d'adjudicacions [en els concursos d'obra pública] és transparent, dóna garanties i no deixa marge a la discrecionalitat”. Al revés, com assenyalen les gestions de Viloca anotades a la seva agenda, els pagaments paral·lels de comissions injustificades i la repetició de pagans.

Tot “muntatges” de l'Estat contra el secessionisme (Mas), que constitueixen una autèntica “guerra bruta” (Jordi Turull). Al·lucinacions, almenys parcials. Qui va denunciar el cas del 3% va ser la regidora d'Esquerra a Torredembarra, Montserrat Gasull: Esquerra és “l'Estat”? I aquesta Montse és l'autora de la “guerra bruta”? I el jutge instructor és el del Vendrell i es diu Josep Bosch i Mitjavila, no Pepe Bosque Mediavilla. Una altra cosa és que d'altres es freguin les mans i atiïn les brases. Però de brases, n'hi ha. I d'autòctones.

Les brases estan delimitades per l'encreuament de la frondosa trituradora; la inequívoca agenda del tresorer empresonat; la caixa forta de l'empresari generós amb els seus percentatges ben calculats; i els correus electrònics esborrats a corre-cuita, recuperables al disc dur. Així que tota aquesta colla no és nadiua digital, i el seu cap s'autotritura la credibilitat cada vegada que parla. Com confessa la Senyora de Liechtenstein: “Si només ha sortit una mínima part!”.