Més enigmes sobre la mort de Federico García Lorca

Hi ha morts que transcendeixen tant com la vida. És el cas de l'assassinat de Federico García Lorca (Granada, 1898-1936), l'autor universal de qui dilluns es va commemorar l'afusellament per part del franquisme ara fa 79 anys. Marta Osorio, editora de l'imprescindible llibre Miedo, olvido y fantasía: crónica de la investigación de Agustín Penón sobre Federico Garcia Lorca (Comares), publica ara a la mateixa editorial El enigma de una muerte. Crónica comentada de la correspondencia entre Agustín Penón y Emilia Llanos. Aquest llibre, que recull les cartes entre el primer i exhaustiu investigador de la vida i mort del seu adorat autor i la seva amiga, és un complement de la primera obra, obre més llum sobre el crim però genera més ombres. La principal: la possibilitat que el cos fos traslladat de la fossa que els testimonis van assenyalar com el lloc dels trets.

"No s'ha fet res"

"Malgrat tot, Federico viurà per sempre, molt, molt després que tots estiguem morts, i si els fets reals no estan escrits, la fantasia els reemplaçarà. I la fantasia apassionada pot ser misericordiosa", va escriure Penón el 1955. Osorio, al seu nou llibre, afirma que l'investigador "es va anticipar al que passaria des de llavors fins al dia d'avui i que han fet possible que al cap de 78 anys [79 ja] de l'assassinat de García Lorca hi hagi tan pocs fets comprovats sobre la realitat de la seva mort i que les preguntes sobre el que va poder passar segueixin en peu".

L'escriptora lamenta la situació. "No s'ha fet res ni ningú en sap res", es queixa l'autora, que és partidària de fer un pla seriós d'investigació arran de la documentació que va recopilar Penón i abordar totes les possibilitats. Defensa que, independentment de la troballa del cos de Lorca, es podrien recuperar restes de desenes de persones executades a la zona i que mereixen un lloc en la memòria. Al seu llibre destaca, entre d'altres, una jove monja alemanya que va fugir de la persecució nazi i va ser assassinada al mateix lloc que Lorca per ser amiga d'un arquitecte socialista.

L'autora coneix bé les ferides de la repressió franquista. Des de la seva casa a El Realejo és difícil no trobar una casa on no hi hagi familiars de regidors, intel·lectuals o professors assassinats pel franquisme, que va deixar a Granada una seqüela de por, oblit i fantasia, com va reflectir al seu primer llibre sobre l'investigador.

"Si se segueix la línia correcta, es podran saber moltes coses", afirma la periodista Isabel Reverte, autora del documental La maleta de Penón, realitzat i editat per Miguel Santos. Reverte considera "apassionant" el relat d'aquest investigador que culmina Osorio i que creu que és fonamental per saber la veritat. La periodista és una de les persones que més bé coneix l'autora granadina, una excel·lent escriptora de contes infantils i relats que es va veure abocada a acabar l'obra de l'investigador quan Willian Layton li va lliurar abans de morir la maleta amb els papers del seu amic. El capítol de Lorca està tancat per Osorio, però conserva relats curts i contes que aquesta vital escriptora no descarta publicar.

Penón, un barceloní de nacionalitat nord-americana, va arribar a Granada el 1955 amb el seu amic Willian Layton i la seva inseparable primera edició del Romancero Gitano de Lorca. Apassionat per l'autor andalús, es troba una ciutat sumida en la por, on el “nom de Federico estava prohibit”, segons relata Osorio. Sense ànim de “remoure passions”, com ell mateix va escriure, i amb l'única voluntat d'establir una “cronologia de successos”, duu a terme durant any i mig la investigació més important sobre la mort del poeta.

Després d'entrevistar-se amb testimonis i recórrer pam a pam la carretera d'Alfácar a Víznar i el barranc on els franquistes van executar centenars de persones, recopila informació fonamental i dibuixa possibles localitzacions del cos. Però la pressió del règim del dictador li fa témer que li confisquin tota la documentació recollida i parteix alleujat cap a Nova York el 1956 amb una maleta de documents que va acabar en mans d'Osorio.

En la seva estada va conèixer Emilia Llanos, una íntima amiga del poeta còmplice de les investigacions de Penón i amb qui manté una relació epistolar que ara rescata l'escriptora granadina.

Penón va arribar a establir l'emplaçament de la fossa sota una olivera, a 10 metres de la carretera i prop de la Fuente Grande de l'avui parc García Lorca. Les cartes amb Llanos evidencien la voluntat de comprar els terrenys i Llanos li adverteix al març del 1957 que la finca ha estat posada a la venda. Dos mesos més tard, desisteixen de la idea. “Ho hem de deixar de moment, no és oportú”, escriu l'amiga del poeta. Dos mesos més tard Llanos revela a Penón el perquè de les seves objeccions: “Qui hi era ja no hi és. Ho entens? Fa molt temps, se suposa que és a Madrid amb la família. M'ho ha dit una persona que ho sap”. Després que Penón l'interrogui sobre la fiabilitat de la font, Llanos manté en secret la seva identitat –“una alta persona”, contesta en el to sigil·lós de les cartes, marcades per la por de les represàlies–. “Sí, el lloc va ser a les oliveres, després el van canviar de lloc”, conclou Llanos.

“Les cartes hi afegeixen incertesa”, admet Osorio, que creu que el cos de Lorca l'haurien pogut traslladar els franquistes, per evitar que el lloc es convertís en un lloc de pelegrinatge dels demòcrates, o per la mateixa família, però a un altre punt del camí. L'autora es nega a validar cap hipòtesi i participar en la voràgine generada entorn de la localització de les restes de l'autor. “Se'n diuen moltes coses i algunes tenen un punt de veracitat que només generen confusió”, explica.