Per què els mosquits prefereixen picar algunes persones?

Molta gent sospita que la seva sang té un bouquet molt especial per als mosquits perquè es desperten coberts de picades mentre als seus companys d'habitació ni els toquen. Per a aquestes persones, la bona notícia és que els científics són un pas més prop de saber per què pateixen tantes picades; la dolenta, que els seus fills heretaran aquest calvari. Perquè segons un estudi que es coneix avui, la nostra genètica seria el factor determinant en l'elecció de menú dels mosquits. La importància d'aquest assumpte, en un món en què milions de persones moren per malalties transmeses per aquests insectes, va molt més enllà del martiri de molestes nits d'estiu.

Els científics especulen si algunes persones estan desenvolupant en els seus gens una defensa natural contra les picades

La clau per a la troballa han estat gairebé quaranta parelles de bessones a les quals s'ha exposat a la picada dels mosquits. D'aquestes, 18 eren bessones idèntiques –que comparteixen el 100% dels seus gens– i 19 diferents, per comprovar si la seva genètica determinava el comportament dels mosquits. Els mosquits sí que van mostrar preferència entre alguna de les bessones diferents, mentre que triaven amb el mateix interès les bessones idèntiques, cosa que indica que aquí hi podria haver la clau. La conclusió és molt clara, segons els científics de les universitats de Londres, Florida i Nottingham que han fet l'estudi: "Els nostres resultats demostren un component genètic subjacent al tipus d'olor humana, una diferència genètica que és detectable pels mosquits a través de la nostra olor i que s'utilitza durant la selecció de la persona".

Estudis previs havien mostrat que essencialment és l'olor corporal l'element clau que atreu els mosquits cap a les persones. També se sabia que aquest atractiu pot variar en funció d'altres factors: per exemple, beure cervesa sembla fer més propenses les picades. Aquests insectes també se senten atrets per la temperatura corporal, la suor, l'emissió de CO₂, la roba de colors foscos, els bacteris de la pell i les embarassades, per exemple, segons han mostrat altres treballs científics. Ara bé, si els mosquits es trobessin dues persones prenent cervesa en una terrassa, en les mateixes condicions, continuarien tenint preferència per una de les dues. Ara tenim una bona prova que és un regal dels seus pares, via gens, cosa que provoca que alguns s'hagin de gratar més.

Dels 400 tipus de compostos que exsuden les persones, el 85% tenen un origen genètic, però identificar la combinació que atreu els mosquits és una tasca molt complicada. "El pas següent és continuar treballant per determinar els gens implicats en el control de l'olor corporal que manipula el comportament del mosquit", explica James Logan, líder d'aquest estudi que es publica avui a PLoS ONE. La sang és un element essencial en el cicle vital de la majoria de les espècies de mosquits, ja que proporcionen a les femelles les proteïnes necessàries per produir ous.

Els investigadors suggereixen en el seu treball que potser la diferència no es degui de tant al fet que algunes persones atreuen més aquests insectes per reaccions metabòliques sinó que, al contrari, algunes estarien desenvolupant en els seus gens una estratègia de defensa natural que les protegeix davant les picades, que han estat un vector notori de transmissió de malalties des de fa milions d'anys.

Podríem desenvolupar un fàrmac que augmentés la producció natural de repel·lents en el cos", assegura l'investigador

Totes les bessones voluntàries escollides per a l'estudi havien superat la menopausa, per evitar que factors com el cicle menstrual influís en els mosquits, i se'ls va demanar que no prenguessin cervesa, all ni ceba perquè no sorgissin olors específiques que modifiquessin el seu comportament. Així i tot, la mostra és petita per donar els resultats com a definitius. Tanmateix, la correlació entre les bessones idèntiques és tan alta que implicaria que l'atracció exercida sobre els mosquits és tan hereditària com l'altura, un dels trets genètics més marcats.

"La informació d'aquest estudi ens diu més sobre com els mosquits interactuen amb nosaltres", assegura Logan, director del Centre de Proves per al Control d'Artròpodes de l'Escola d'Higiene i Medicina Tropical de Londres. "Quan identifiquem els gens implicats serem capaços d'examinar les persones per determinar el seu nivell de risc davant les picades de mosquits i podríem desenvolupar un fàrmac que augmentés la producció natural de repel·lents en el cos i, per tant, minimitzar la necessitat de fer servir repel·lents sobre la pell", afirma. Els mosquits contagien cada any a milions de persones malalties com la malària i el dengue a tot el món, especialment en països on l'accés a cures mèdiques és més problemàtic.