Un guàrdia civil que es diu Pepe

Va començar la comissió amb el rumor que aquesta vegada, sí, que ERC votaria a favor de la compareixença del president Artur Mas, i com que van deixar les votacions per al final vam estar tota l'estona amb l'ai al cor. Seria cert al final...?

Aquest dilluns els tocava comparèixer als presidents i consellers delegats de Banca Privada d'Andorra i d'Andbank, entitats amb les quals opera (no com el marquès de Villaverde, sinó en el sentit econòmic) la família Pujol Ferrusola, així com el director de l'Agència Tributària d'Andorra; però a l'hora de la veritat cap dels citats ha volgut comparèixer, i s'han emparat en el fet que són ciutadans andorrans, cosa que, pel que sembla, impossibilita prestar declaració voluntària en qualsevol altre lloc del món. El mateix li passava al detectiu Monk (aquell tan intel·ligent i tan fràgil) quan se li plantejava un cas a Nou Mèxic: que no hi volia anar perquè Nou Mèxic no era a San Francisco.

El cas és que al final només s'hi va presentar un guàrdia civil. Però quin guàrdia civil! Es tractava del coronel retirat (no pas excoronel) José Matas Zapata. Va estar destinat a Andorra durant vint anys; llavors era tinent coronel, és a dir, un semitò menys. I què feia en aquest petit país dels Pirineus? Això sí que és un misteri, que el mateix coronel ha accentuat amb l'ostentació d'un mercat persa. De les seves paraules esquives (i inaudibles a estones a causa de l'afonia que assegurava que tenia), s'ha entès que allà va ser una persona “amb informació paral·lela”, que d'alguna manera representava de primera mà els interessos espanyols a Andorra, que en concret no es devia a res ni a ningú, de manera que més o menys el seu paper era el d'un enllaç, que és mèrit seu la creació de la Banca Privada de Andorra a partir d'una petita banca familiar, que en reconeixement a la seva tasca se'n va anar de mariscada al Botafumeiro de Barcelona amb els peixos grossos de Caixa de Catalunya i que, en general, no passava res al Principat que ell no tingués controlat. Actualment resideix a Marbella, on juga al golf i ha creat tres empreses del ram de la construcció sense cap propòsit concret, només pel gust de muntar-les. La comissió l'ha cridat al Parlament com a suposat col·laborador en la trama d'evasió fiscal del cas Pujol i com a possible home del CESID i del CNI; però tot això ho ha negat cada vegada que l'hi han preguntat, i això que l'hi han preguntat els portaveus dels set grups parlamentaris. L'iniciàtic per a Catalunya i il·lustríssim diputat Marc Vidal ha volgut anar al gra.

– Hi ha coses que vostè no ens dirà.

– Esclar!

– Vostè era un espia?

– No m'agrada la paraula espia. Era... algú molt interessat en la informació.

Más información

Vídeo de la compareixença

El veritable aspecte de l'agent secret espanyol no és el d'Anacleto, sinó el del seu cap, i a aquest model s'ajustava en bona mesura el coronel José Matas. Home grassonet vestit discretament, d'aspecte afable, però només la pinta. El coronel, en realitat, no ha vingut per parlar, sinó per escoltar, per veure, per observar què està passant en aquest lloc polític on ha saltat el seu nom igual que un conill de la gorra d'un pobre. És el que ha deixat entreveure un parell de vegades quan s'ha adreçat a David Fernández, el president de la comissió. “Comparec aquí per rentar el meu honor, perquè vostè, senyor president, em va citar quan li va preguntar al senyor Pujol i des de llavors he vist el meu honor tacat. I per a un guàrdia civil, l'honor és el primer”. És cert que l'il·lustríssim diputat David Fernàndez li va preguntar a l'exhonorable (no pas honorable retirat) Jordi Pujol, quan va declarar al Parlament, sobre l'existència d'aquest guàrdia civil i d'aquesta manera va quedar vinculat al cas el seu nom, José Matas, també àlies el Rei d'Andorra, també àlies l'Españoleto. Després algun periodista s'ha fet ressò de tot això i del fet que algú havia suggerit l'existència d'un guàrdia civil ficat en l'assumpte que anomenaven familiarment Pepe.

Algú també ha assegurat que potser aquest agent era el citat Pepe i que potser havia exercit de sentinella dels diners dels Pujol. A aquest greuge és al que vol enfrontar-se el coronel. Ha vingut per això, per declarar que no coneix els Pujol de res, que coneix Prenafeta només de reüll, i Piqué Vidal de quan eren molt joves. Això sí, ha explicat que en els seus temps “els diners passaven a Andorra tan fàcilment com els formatges i la mantega sortien cap avall”, que per saber quins comptes tenia un espanyol a Andorra “n'hi havia prou amb pagar 300.000 pessetes” al banc, que l'evasió fiscal “no és res dolent”, i que “tots els països tenen els seus paradisos fiscals, i aquí només teníem Andorra, i Espanya havia de defensar el seu paradís fiscal”, que “durant molt de temps per a l'Estat no era important l'evasió fiscal” que practicaven els espanyols a Andorra, i “ara mateix segueix havent-hi la mateixa permissivitat”, que són “els mateixos bancs els que ajuden a portar els diners d'Espanya a Andorra i no calia exposar-se portant-los dins d'una bossa”, i també ha detallat encàrrecs que va fer, com “aconseguir que un cantant molt important anomenat Alfredo Kraus fos resident a Andorra i no a Mònaco”. I ha finalitzat dient que no li veu “gaire utilitat a aquesta comissió si el que s'hi diu es farà públic”.

– Per què un coronel de la Guàrdia Civil fa d'intermediari perquè un banc es converteixi en la Banca Privada?

– Bé..., les meves funcions anaven canviant.

Quan un agent secret espanyol explica el que sap, surt un llibre d'humor involuntari del tipus Cisne. Yo fui espía de Franco. Però amb el coronel no hi ha manera. No se li escapa res. I això que repeteix sense parar que està obert a qualsevol pregunta. Ho ha intentat cada portaveu a la seva manera i treure-li alguna resposta ha estat tan inútil com voler obrir una nou amb els colzes. Avui només s'ha sentit aquí el que el coronel volia que se sentís, ja que era evident que era ell qui havia vingut, no perquè el veiessin, sinó a mirar, a escoltar, a observar qui eren i de què anaven els que tant semblaven interessar-se ara, en el golfisme de Marbella, pel seu passat. Una única cosa, val més això que res, s'ha acordat després que hagi marxat. Demanar un informe a la Conselleria d'Interior sobre els serveis realitzats pels Mossos d'Esquadra com a acompanyants escortes durant els –pel que sembla– abundants viatges de Marta Ferrusola a Andorra durant els anys noranta. Ha marxat el coronel i ha deixat entre els diputats aquest somriure de malícia del gat que veu volar el seu ocell i que sap que el balcó queda massa amunt. La malícia és sempre una qüestió d'altura.

Després del testimoni de l'agent, s'ha procedit finalment a votar la compareixença del president Artur Mas davant la comissió, i es va materialitzar, per fi!, el que es deia a l'inici de la tarda. Aquesta vegada, l'il·lustríssim diputat Oriol Amorós, portaveu del grup d'ERC, també s'hi ha sumat. Com que Mas no va voluntàriament a la muntanya de la Comissió d'Afers Institucionals, seran les fredes i pelades muntanyes de la Comissión sobre el Frau i l'Evasió les que vagin cap a ell. La il·lustríssima diputada Meritxell Borràs s'ha abstingut en nom del grup convergent, tot i que abans ha advertit a la concurrència: “Vostès no volen saber la veritat. Ha començat una campanya de desgast del president”. Juntament amb la crida al president Mas, s'ha aprovat citar a declarar vint-i-nou persones més, que s'afegeixen a les prop de dues-centes que ja hi havia a la llista. I aquest dimarts tornen a reunir-se els portaveus per reelaborar el calendari de compareixences, perquè resulta que arran de l'avançament de les eleccions la comissió té encara menys temps per culminar la seva comesa abans que es dissolgui el Parlament. Ho aconseguirà? Esbrinarà la comissió si en el cas Pujol va haver-hi o no una trama d'evasió fiscal i de blanqueig de diners? De moment, se sap que darrere de tot això hi ha un guàrdia civil que es diu Pepe.