“Portar diners a Andorra era com portar sucre o formatge a Espanya”

“Portar diners a Andorra era molt fàcil. Tant com portar mantega, sucre o formatge a Espanya”. La frase del coronel en la reserva de la Guàrdia Civil José Matas Zapata pronunciada ahir en la comissió d'investigació del cas Pujol reflecteix els nuls controls que fins fa poc hi havia a Espanya en la lluita contra l'evasió de capitals. “Això no era una prioritat per l'Estat”, va confessar el compareixent davant la insistència i la sorpresa del diputat d'Esquerra Republicana Oriol Amorós.

Matas Zapata va estar destinat a Andorra des del 1979 fins que es va jubilar, i era precisament el responsable d'evitar l'evasió de capitals. Se li atribueix haver estat espia del CNI i darrere de la fugida de xifres milionàries protagonitzada per la família Pujol al país veí. “La paraula espia no m'agrada, era un interessat en informació”, va dir. També va negar qualsevol vinculació amb l'expresident de la Generalitat, la seva esposa i els seus fills, però sí que va admetre que entre el 1991 i el 1997 Marta Ferrusola viatjava a Andorra cada dos o tres mesos.

Matas Zapata va admetre haver-la vist en nombroses ocasions en aquell país amb els seus fills i va reconèixer que sabia que ingressaven diners, però va concretar que “en aquell moment ningú pensava que podien ser diners bruts”. El guàrdia civil estava al corrent d'aquests viatges perquè Marta Ferrusola acudia acompanyada d'escortes i ell s'encarregava de les gestions amb el Departament d'Interior de la Generalitat perquè els Mossos d'Esquadra poguessin portar l'arma reglamentària.

Un exemple de la tolerància institucional amb l'evasió de capitals, va explicar, era que Espanya permetia la fugida de fins a dos bilions de pessetes anuals a canvi que es controlés els diners bruts, en al·lusió a les quantitats que no procedien dels beneficis empresarials. En aquesta línia va insistir que Andorra sempre ha estat la destinació preferida per la burgesia catalana per evadir capitals, encara que no l'únic. “Moltes personalitats espanyoles i catalanes hi portaven diners, fins i tot era elegant dir-ho”, va afegir.

Les seves explicacions no van convèncer els grups polítics, que de manera més dissimulada o més clara van posar en dubte les seves explicacions, especialment la seva ignorància sobre la família Pujol. Matas Zapata sí que va admetre, per contra, que coneixia Lluís Prenafeta, exsecretari general de la Presidència de la Generalitat, així com Joan Piqué Vidal, advocat de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana. “M'estan picant perquè digui coses importants”, va admetre sense objeccions, després de negar-se a facilitar noms de persones implicades.

El coronel ara retirat i resident a Marbella va qualificar d'“absurd i insensat” que Jordi Pujol Ferrusola evadís diners a Andorra en bosses d'escombraries, com ha assegurat la seva exnòvia, Maria Victòria Álvarez. “Hi ha sistemes molt més segurs i sense risc”, va explicar. El compareixent va insistir en la laxitud amb la qual van actuar les institucions durant dècades en la lluita contra l'evasió de capitals. “Abans eren els mateixos bancs els que col·laboraven a traslladar els diners allí, però això s'ha anat complicant amb el temps”, va postil·lar. A manera d'exemple va explicar que a canvi de pagar 300.000 pessetes (uns 1.800 euros) es podia saber quins comptes tenia un espanyol a Andorra.

La comissió va aprovar 24 compareixences més, entre elles les del conseller de Justícia, Germà Gordó, així com les dels exconsellers d'Empresa i Ocupació Francesc Xavier Mena, i de Comerç, Turisme i Consum Josep Huguet. En espera de conèixer la data en què hi acudirà Artur Mas, els grups han de refer el calendari aprovat perquè hi ha sessions previstes fins a finals de maig i queden per determinar moltes compareixences.