Desafiament a la pau

El segrest d'un general colombià i dues persones més que diumenge passat va cometre la guerrilla de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) mostra fins a quin punt és fràgil el procés de pau per posar fi al conflicte armat més antic de Llatinoamèrica. La decisió del president, Juan Manuel Santos, de suspendre les negociacions de pau que des del setembre del 2012 mantenien representants del seu Govern amb líders de les FARC a l'Havana és la lògica conseqüència d'una acció per part de la guerrilla que trenca la confiança dipositada en les converses no només del Govern de Bogotà sinó també de la immensa majoria de la societat colombiana.

És cert que Govern i guerrilla no havien decretat mai un alto el foc bilateral durant tot aquest període. Per fer avançar el procés, Santos sempre s'ha guiat per aquesta màxima: “Fer la guerra com si no hi hagués negociacions i negociar com si no hi hagués guerra”. Però el que han fet les FARC –o una de les seves faccions– és reprendre una pràctica que ha suposat un veritable malson per a milers de famílies colombianes i, a més, sobre la qual existeix una ordre expressa emesa el 2012 per la cúpula guerrillera de no tornar a segrestar ningú amb finalitats extorquives. Dies abans del segrest del general Rubén Alzate i els seus dos acompanyants, les FARC van anunciar que tenien retinguts dos militars més.

La suspensió de les negociacions de pau posa en perspectiva la importància de la gira europea realitzada recentment per Santos. El president colombià va ser atacat mesquinament per l'oposició interna amb l'acusació que les visites a Madrid, Lisboa, Brussel·les, Berlín, París i Londres no eren res més que una mena de petició de fons per a Colòmbia. En realitat es tractava de sol·licitar el suport polític i la implicació internacional per a un procés històric que, com s'acaba de demostrar, pot sofrir un revés en qualsevol moment.

Les FARC han d'alliberar immediatament els militars segrestats per permetre que els avenços realitzats a l'Havana es plasmin en la signatura d'un tractat de pau. Europa, i Espanya en particular, han de prestar tot el suport que sol·liciti el Govern de Bogotà –que acaba de renovar la confiança dels seus ciutadans en les urnes– per fer culminar el camí de la reconciliació a Colòmbia.