El costat fosc del bròquil

Tota la vida pensant que el bròquil era l'aliment perfecte (excepte pel seu estrany aspecte de bonsai), i ara resulta que se li pot posar algun però. No es pot objectar res a les seves propietats antioxidants, ni als profunds beneficis que li adjudica l'OMS, des del seu paper en la prevenció del càncer fins a la capacitat que té per combatre el colesterol. Però atipar-nos d'aquest vegetal —i altres aliments de la família de les crucíferes: col, coliflor, col llombarda, creixen— pot ser que no sigui una bona idea si tenim alteracions de tiroides. I ja posats: és veritat que perjudica les dents?

Anem a pams. La bona fama del bròquil és merescuda. Ara que estan tan de moda els anomenats “aliments funcionals” —enriquits en fibra, omega-3 o fitoesterols—, podria dir-se que el bròquil “és un aliment natural que podria passar per funcional”, com descriu l'endocrinòleg David Mariscal, director de la Clínica Mariscal, a Madrid. “El seu color característic ens parla d'un alt contingut de pigments naturals o carotenoides. Té substàncies identificades com a antioxidants per lluitar contra els radicals lliures. El seu alt contingut en vitamines E, B, A, K i C enforteix el sistema immunològic, millora la visió i actua prevenint les malalties vasculars. Té una quantitat important de fibra que evita malalties del còlon, per la qual cosa no ha de faltar en el nostre menú setmanal. En definitiva, és un exemple d'aliment saludable”.

La qüestió és: com més bròquil, millor? No, si teniu, per exemple, hipotiroïdisme. El doctor Mariscal ens explica per què: “El bròquil, igual que la coliflor o la col llombarda, del grup de crucíferes, presenta unes substàncies que són responsables tant de la seva aroma com del seu sabor picant. Aquests components tenen la capacitat de bloquejar la utilització i absorció del iode, la qual cosa fa que frenin l'activitat de la glàndula tiroïdal”. Es tracta, no obstant això, d'una funció preventiva, ja que segons exposa un informe de l'Institut Linus Pauling de la Universitat d'Oregon (EUA), “un consum molt alt de crucíferes ha causat hipotiroïdisme en animals”, però, a tall de conclusió, destaca que en quantitats prudencials no hi ha motius per preocupar-se. “Un estudi en humans ha demostrat que el consum de 150 grams al dia de cols de Brussel·les cuites, durant quatre setmanes, no té efectes adversos en la funció tiroïdal”, resol la investigació.

El fet de cuinar aquestes hortalisses en minimitza encara més el risc. I aquí sorgeix el segon problema: l'olor tan característica que es desprèn de la cocció d'aquests aliments. Quan cuinem bròquil, no només la casa s'inunda d'una aroma peculiar, sinó que tota la comunitat de veïns s'assabenta del que soparem a la nit. Això és a causa dels seus compostos de sofre, que s'alliberen intensament durant l'ebullició. Si us incomoda massa, heu de saber que afegint una mica de llet o alguns trossets d'api a l'aigua, es mitiga lleugerament la pudor.

Crucífera amb canyeta

La seva consideració de superaliment ha convertit el bròquil en un ingredient estrella dels anomenats sucs verds, a més de la col llombarda, l'api o la pastanaga. Però són aquestes begudes tan beneficioses com les pinten? El primer mite que caldria derrocar és la seva suposada capacitat per "netejar l'organisme". Com ja ens va explicar el nutricionista Aitor Sánchez, paraules com "depuració" o "purga" són conceptes buits i poc rigorosos, "ja que tenim òrgans com els ronyons o el fetge que filtren i mantenen el cos com cal". Un beuratge de bròquil tampoc us ajudarà a pal·liar el dolor muscular ni us servirà per perdre pes.

Sucs a banda, la manera en què cuinem les verdures pot influir en la fortalesa de les dents. Un estudi de la Universitat de Dundee (Regne Unit) va revelar que, rostides al forn, augmenten l'acidesa —i, per tant, el seu caràcter corrosiu—, en comparació de si les bullim o les coem. El grau d'acidesa que s'obté, segons els investigadors, és comparable al dels refrescs carbonatats, per la qual cosa un consum excessiu de bròquil al forn contribuiria a l'erosió de les peces dentals.

“Tot el nostre aparell mastegador està dissenyat per incidir, esquinçar i triturar. La dieta ha de ser dura, seca i fibrosa. El consum de vegetals crus fomenta que masteguem correctament. Els dentistes recomanem que s'incrementi el consum de verdura fresca, perquè la consistència d'una verdura crua, la textura, fa que l'aliment tingui un efecte d'escombrada sobre les dents, i a més incrementi el flux de saliva, la qual protegeix contra la càries”, afegeix sobre aquest tema Irene Iglesias Rubio, directora de la clínica dental i-Boca, a Segòvia. No obstant això, el consum de bròquil cru, segons l'Institut de Nutrició de Puleva, està desaconsellat per a persones amb problemes de ronyó. Arribats a aquest punt, tornem al principi de la història, en què no queda més remei que coure'l i encendre una espelma perfumada. Perquè mentre el vostre endocrí no us digui el contrari, el costat fosc del bròquil es manifesta, només, en una olor... poc sexi?