76,5 milions de nens pobres en països rics

“En els països més castigats per la recessió els nens són els que més estan sofrint les conseqüències i els que més les patiran per més temps”. Aquesta és l'alerta que fa Unicef en el seu informe Els nens de la recessió, presentat aquest dimarts, en què descriu com ha afectat la crisi econòmica global als més petits de 41 països rics de l'OCDE i la Unió Europea. La conclusió és que són el grup social més perjudicat: 76,5 milions viuen per sota del llindar de la pobresa dels seus països, 2,6 milions més que el 2008.

El cop ha estat, no obstant això, menys fort als països amb més solidesa dels sistemes de protecció social previs a la crisi i on s'han pres, amb posterioritat, decisions polítiques encaminades a reforçar la seguretat de la infància. “Cal esmentar que en aquesta crisi social sense precedents molts països han aconseguit limitar i fins i tot reduir la pobresa infantil”, subratlla el document. Hi ha hagut aquesta disminució en 18 dels 41 estats analitzats per Unicef, en què hi ha quatre milions de nens pobres menys el 2012 respecte al 2008. Aquesta millora l'encapçalen Xile, Polònia i Austràlia. En els 23 països restants ha passat el contrari i ha augmentat el nombre d'infants que viuen per sota del llindar de la pobresa (amb menys del 60% dels ingressos mitjans nacionals). En total, 6,6 milions més. En aquest grup hi ha Espanya que, amb un increment de 8,1 punts en quatre anys, té un 36,3% dels menors (2,7 milions) en situació precària. Només Grècia (40,5%) i Letònia (38,2%) tenen una proporció més elevada d'infants en risc.

“Espanya està en una posició preocupant”, adverteix Marta Arias, directora de sensibilització i polítiques d'Unicef. En la seva opinió,  l'Estat espanyol no ha estat capaç de protegir els nens com sí que fa amb les persones més grans de 65 anys que, gràcies al suport púbic, han esquivat el temporal. Ni abans, ni després del desastre econòmic. “Prèviament no hi havia polítiques arrelades centrades en els nens; la inversió en el sistema de protecció a la família i la infància no era ni és suficient ni eficient”, indica. Ni, tot i que el Govern ha anunciat una partida de 32 milions per lluitar contra la pobresa infantil —11,8 euros per nen en risc a l'any—, en els Pressupostos Generals del 2015. Així ho creu Arias, i també Ana Sastre, directora de sensibilització de Save the Children, que recorda que la despesa pública dedicada a les famílies amb fills és “molt inferior” a la mitjana europea: un 1,4% del PIB, enfront d'un 2,3% a l'eurozona. Per això, l'ONG ha demanat al Govern central que augmenti aquest percentatge al 2% del PIB.

Aquesta és una de la bateries de mesures que proposen les ONG i Unicef, i que haurien de ser recollides en un hipotètic Pacte d'Estat per a la Infància que s'ha estat reclamant en els últims mesos. “No n'hi ha prou amb crear ocupació per protegir els nens”, afirma Arias. L'experta destaca que reduir les xifres de l'atur com a solució universal per sortir la crisi no resoldrà el problema del gruix de la pobresa infantil a Espanya. Encara que afecta predominantment menors en llars amb tots els membres sense feina, tenir-ne tampoc no és garantia de no patir misèries. “Parlem dels treballadors pobres. I tenir fills augmenta el risc de ser-ho”, indica Arias. Segons l'estudi, tenir un o dos descendents incrementa del 7% al 11% les possibilitats de tenir feina i així i tot viure per sota del llindar de la pobresa, ja que les necessitats econòmiques en cases amb nens són un 40% superiors a les que només hi ha adults. El risc és encara més elevat si es tracta de famílies monoparentals, nombroses o immigrants, reitera el document.

La caiguda de l'ocupació, els salaris i les ajudes públiques han enfonsat els ingressos a les llars i els han fet caure per sota del llindar de la pobresa, denuncien els autors. A Espanya l'atur arriba a gairebé el 24% de la població activa, els sous han baixat una mitjana d'un 2% anual des del 2008, segons dades recents de l'OCDE, s'han suprimit importants subvencions per als nens, com la prestació universal per naixement (el xec nadó), i s'ha retallat l'assignació per fills menors de tres anys subjecta a l'avaluació dels recursos, apunta Unicef.

Però la pobresa no és l'únic indicador que puja. L'enquesta mundial de Gallup, recollida en l'informe d'Unicef, revela que en 29 dels 41 països analitzats augmenta el percentatge de persones que afirmen que no disposen de diners suficients per comprar aliments per a ells mateixos i les seves famílies. “Des del 2008, s'ha duplicat amb escreix la taxa dels que no poden permetre's comprar carn o peix cada dos dies a Estònia, Grècia i Itàlia”, es llegeix en el document. Així, Unicef adverteix que també augmenta la quantitat de nens que pateixen privacions materials greus —viuen en famílies que no poden pagar la hipoteca, tenir la casa calenta, afrontar despeses inesperades o menjar proteïnes amb regularitat, entre altres elements—. En els 30 països de la UE estudiats hi havia 11,1 milions de menors amb aquesta classe de mancances el 2012, 1,6 milions més que el 2008. “Amb increments sense precedents en quatre països: Espanya, Grècia, Itàlia i Regne Unit”, detalla el text. Mentre que d'altres, com Alemanya o Polònia han reduït la dada: conjuntament tenen 300.000 nens menys en aquesta situació.

Combinades les dades de pobresa i les privacions materials, s'observa que puja el nombre de nens que es troben en les dues circumstàncies. Destaca l'exemple de Grècia. Entre els 23 milions de pobres i els 10,4 amb privacions, 6,1 milions estaven a les dues llistes el 2008. Quatre anys després, amb 40,5 milions de menors pobres i 20,9 amb privacions, 18 milions formaven part de les dues. Són 11,9 milions més.

No és casualitat, adverteixen els investigadors, que les pitjors dades es registrin majoritàriament al sud de Europa, on s'han fet importants ajustos fiscals i retallades en prestacions socials. “Els països de l'OCDE i molts d'altres van fer el pas d'adoptar paquets d'estímul en la fase inicial de la crisi. No obstant això, la persistència de la recessió va provocar una caiguda dels ingressos nacionals i un augment significatiu del dèficit, i la pressió creixent dels mercats financers va obligar molts governs a dur a terme retallades pressupostàries. El gir va ser especialment abrupte a l'eurozona”, analitza l'organisme.

Enfront de les polítiques d'austeritat en general i per a la protecció de la infància en particular, països com Xile, Japó o Suècia van reforçar el sistema de protecció, i van incrementar les ajudes o van aprovar-ne de noves. Així, Unicef lloa la decisió del país llatinoamericà d'apujar la bonificació per maternitat, així com l'assignació familiar de les que estan en situació de pobresa extrema. Ha reduït així la taxa de pobresa infantil en 8,7 punts, passant d'un 31,4% el 2008 a un 22,8 el 2012. “Va gastar el doble que Mèxic, que partia d'una situació semblant, en el paquet d'estímul”, compara el document. Per això, continua, el país centreamericà ha vist incrementat el seu percentatge de menors en risc d'un 29,3% a un 34,3% (cinc punts més).

Aquests són només alguns dels exemples que proven, segons Arias, que els que han invertit en els nens han evitat que caiguin en la pobresa o fins i tot els n'han fet sortir. “Però no només es tracta de prendre mesures pal·liatives i donar ajudes”, sosté. En la seva opinió, s'ha d'abordar un projecte “més ambiciós” que simples subvencions per a la protecció de la infància. En aquest sentit, Sastre, de Save the Children, demana que les polítiques d'habitatge, fiscals, educatives i les relacionades amb la salut tinguin els nens en el centre i es mesuri l'impacte de les decisions en aquests capítols sobre la vida dels menors. “Falten estudis i dades”, es queixa.

En aquest sentit, Violeta Assiego, analista de Metroscopiaexperta en drets humans i vulnerabilitats socials, afirma que a més fan falta enquestes i estadístiques sobre com la situació d'exclusió afecta els nens i ho farà en la societat en el futur. “En termes laborals, però també de convivència”, postil·la.

“Més enllà del nivell d'ingressos i ocupació, la recessió ha repercutit en altres dimensions importants de la vida d'una persona. Entre el 2007 i el 2013, la sensació d'estrès va augmentar en 18 de 41 dels països, segons una sèrie d'indicadors mesurables, com l'accés als aliments i la satisfacció vital”, apunta Unicef en la seva investigació. A Grècia, per exemple, el percentatge d'enquestats que va declarar haver patit estrès el dia anterior va passar del 49% el 2006 al 74% el 2013. Els nens no són ni molt menys aliens a la situació. “S'estressen i es preocupen molt quan els seus pares afronten una situació de desocupació o pèrdua d'ingressos”, afirma l'organisme.

Les conseqüències de no abordar amb profunditat aquest problema poden ser, segons els experts, devastadores. I lamenten que no formi part de l''“agenda dura” de la majoria dels governs als països econòmicament avançats. A Espanya, no confien que sigui una qüestió prioritària a debatre en la gimcana d'eleccions que se celebraran el 2015. Segons Assiego la pobresa infantil ha entrat encara poc en el debat públic i "d'una manera molt paternalista, sense tractar realment els nens com a subjectes de drets”. Això, quan no s'aborda com si es tractés d'una broma, com va succeir en l'últim debat entorn dels Pressupostos Generals quan el líder socialista, Pedro Sánchez, va fer riure els bancs populars en esmentar la pobresa infantil, seguida d'un sonor (i dolorós) "ooohhh".