Què ha passat?

El primer cas d'infecció pel virus de l'Ebola a Madrid planteja l'absoluta necessitat de combatre l'alarma causada per aquesta emergència sanitària amb una informació precisa i completa per part del Govern espanyol. No és això el que van fer ahir la ministra de Sanitat, Ana Mato, i els seus acompanyants, que es van limitar a dir que no saben què ha passat. Cal saber detalladament si han fallat els protocols sanitaris. De l'afectada només se sap que es tracta d'una auxiliar d'infermeria i que va accedir dues vegades a l'habitació on estava el missioner i metge Manuel García Viejo, que va morir d'ebola el 26 de setembre passat a l'hospital Carlos III de Madrid (actualment adscrit a La Paz).

El més urgent és atendre la dona infectada. Però cal saber per què la van enviar a casa quan va referir els primers símptomes i què va fer durant els dies que van transcórrer fins que va ser admesa a l'hospital. Tampoc no se sap amb quantes persones ha estat en contacte, una dada clau tenint en compte que va estar de vacances des de l'endemà de la mort de García Viejo. El Govern central només assegura que s'han pres totes les mesures necessàries per evitar l'extensió del mal a partir del cas de Madrid, el primer que es coneix a Europa per contagi de l'ebola.

Fins ara, deu ciutadans de cinc països han sortit de l'Àfrica per curar-se. Només han mort els dos espanyols, que eren els més grans. Les autoritats sanitàries no tan sols han de donar un missatge de tranquil·litat i confiança respecte al control de la malaltia, sinó fer-ho de manera creïble. Ja hi ha experiència sobre un altre cas detectat a Dallas (Estats Units): al principi es va creure que l'afectat havia estat en contacte amb entre 12 i 18 persones, però la xifra de pacients en risc es va elevar al cap de pocs dies fins a un centenar. La ministra Ana Mato va dir ahir que hi ha “coordinació absoluta” amb les autoritats sanitàries internacionals, una afirmació massa genèrica, quan el que ha de fer és connectar immediatament amb les dels Estats Units, entre altres coses.

Mentre el virus de l'Ebola semblava circumscrit a una zona de l'Àfrica Occidental, el Primer Món no havia assumit prou l'alarma donada recentment per l'Organització Mundial de la Salut: mai abans un virus com l'Ebola “havia infectat tanta gent tan ràpid en una àrea geogràfica tan àmplia i durant tant de temps”. Ja hi ha més de 7.000 afectats a Guinea Conakry, Libèria, Nigèria, Senegal i Sierra Leone, més de 3.300 dels quals han mort.

No cal cedir al pànic pel descobriment d'un cas a Espanya, però tampoc minimitzar-ho. L'alarma només es pot combatre amb molta informació, precisa i creïble. Evitar que pugui sorgir un possible focus de contagi i gestionar la crisi amb transparència han de ser les prioritats del Govern espanyol en aquests moments.