Una nova era per als robots

A primera vista no sembla gran cosa i, per descomptat, resulta difícil imaginar que darrere d'uns robots petits i sorollosos que es mouen amb dificultats sobre una taula blanca per agrupar-se per colors hi ha un experiment que pot canviar la història de la medicina. El futur ja no és el que era perquè la ciència ficció es va oblidar d'Internet. No obstant això, sí que va descriure una societat en què els robots formen part de la vida quotidiana. Arreu del món es multipliquen les empreses i universitats amb programes per investigar les possibilitats de la robòtica i els avenços que s'han aconseguit fer són extraordinaris. L'objectiu dels grups de robots que acabem de descriure, anomenats eixams perquè el seu model és el comportament gregari d'alguns animals com els tèrmits, va de les tasques més grans a les més petites: des de permetre que màquines col·laborin juntes en tasques complexes –com la neteja d'una central després d'un accident nuclear o la circulació de milers de cotxes sense conductor– fins al fet que, en un futur que els científics veuen a 20 o 30 anys vista, existeixin robots minúsculs que puguem empassar-nos, s'uneixin sols dins del nostre cos i realitzin tasques mèdiques.

“Per als robots humanoides capaços de fer tota la nostra feina, tal com els hem vist a les pel·lícules, encara queden molts anys, si és que arriben alguna vegada. No obstant això, crec que els robots són cada vegada més eficaços a l'hora de fer petites tasques molt importants. Per exemple, estic segur que d'aquí a 50 anys ningú no conduirà cotxes i semblarà un disbarat que milers de persones morissin a les carreteres per accidents que es podien evitar”, explica Tony Prescot, director del Sheffield Centre for Robotics, un dels instituts de recerca capdavanters a Europa, que depèn de les dues universitats d'aquesta ciutat del nord d'Anglaterra i que coopera amb centres de tot el món, com la Pompeu Fabra de Barcelona. El cap de setmana passat com a part de la trobada Festival of the Mind, aquest laboratori on treballen uns 150 científics de diferents camps i nacionalitats va fer dues demostracions de robots, que van permetre entreveure l'increïble futur que espera a aquest camp, però també el seu extraordinari present.

Durant la mostra, també s'exhibeix un robot drone que, gràcies a un programa de reconeixement facial, pot seguir una persona (per sort, les bateries no duren gaire). Hi ha robots amb braços programats per agafar un determinat objecte o que aprenen a aturar-se davant d'una línia blanca abans de xocar (serveixen per estudiar els mecanismes neuronals). Mantenen oberta, a més, una línia de recerca que simplificaria molt la vida dels pacients: un robot que és una taula d'hospital que respon a la veu.

Dins del mateix laboratori, un espanyol, Juan A. Escalera, ha desenvolupat uns robots que s'uneixen amb imants i es passen energia, una altra de les claus per a aquest futur en el qual ens empassarem una pastilla que es convertirà en un robot dins del nostre cos. "El món de la robòtica és molt més divers del que pensem. Però no cal deixar-nos encegar per la mida, el més important és l'organització. La idea és crear una ment genèrica que pugui funcionar per organitzar tant una ciutat com un nanorobot", afirma Verschure. 

Els robots representen una indústria creixent –la UE va anunciar aquest estiu una inversió de 2.800 milions d'euros per a un sector en el qual Europa té un 32% de quota de mercat, mentre que Google ha comprat vuit companyies de robòtica en els últims dos anys–. Segons dades del sector, els robots ja mouen 19.000 milions d'euros l'any. "La robòtica és un món fantàstic. Per això no hem d'exagerar. Resulten molt útils, per exemple, per tenir cura de la gent gran; però no cal utilitzar-los per motius econòmics, no poden substituir les persones", explica el professor d'Intel·ligència Artificial a Sheffield, Noel Sharkey, expert en ètica robòtica, que encapçala una campanya mundial que ha arribat fins a la ONU per prohibir els robots militars (o almenys regular-los perquè no prenguin sols la decisió de matar). Som a les portes d'una revolució similar a la que van representar els ordinadors personals, Internet o els mòbils? "Sens dubte, encara que som al principi", respon Prescot. "Les màquines són molt millors que nosaltres en algunes coses; però hi ha problemes simples que encara resulten molt difícils de resoldre". Paul Verschure, director de Specs a la Pompeu Fabra, explica des de Barcelona: "Pensar és senzill: els grans reptes són la consciència, la creativitat, les emocions". I els problemes no només vénen de la tecnologia: Qui és legalment responsable si un cotxe robotitzat provoca un accident? Cap jurista no ha trobat una resposta prou convincent perquè els cotxes que es condueixen sols puguin circular sense problemes. Els científics no només imaginen androides que somien amb ovelles elèctriques o que parlin sis milions de formes de comunicació; imaginen robots útils per a cada moment de la vida quotidiana.