Masclisme i feminisme a Mozart
Lliçó de les òperes del geni: les disputes de gènere han de tenir tractament dialèctic i irònic per les dues bandes
Lliçó de les òperes del geni: les disputes de gènere han de tenir tractament dialèctic i irònic per les dues bandes
A Catalunya, tan cristiana i amb una burgesia pròspera, no hi hagué mai exabruptes, desordre sexual, incorrecció
Un país que viu només de tradicions folklòriques acaba assecant els cervells dels seus ciutadans
L'escriptor recitava per la finestra els seus textos per veure si tenien musicalitat
Queda clar que el poeta es nodria de l’amor com qui s’alimenta d’una idealitzada naturalesa
La qüestió de la llibertat d’acció no s’assenta en la moral ni en el discerniment, menys encara en un determinisme de caire teològic
Va ser un dels més rars, estrambòtics i indesxifrables filòsofs revoltats contra la Il·lustració
La petja de l’obra es pot resseguir en tot l’art romàntic o en l’abstracte i en la literatura fantàstica
La Generalitat hauria hagut de fer un gest imperial i posar diners per mantenir la col·lecció
L’autor volia que es contés la història menys des d’allò polític o bèl·lic, i més des del creuament de cultures
L’escriptor creu que els vinguts d’altres llocs del món no han estat mai incorporats amb eficàcia
Com va dir Tomaschek, la principal aspiració del compositor de Bonn “sembla ser l’original i el singular”
On és la burgesia catalana generosa i il·lustrada que donà suport a iniciatives quasi insòlites? S’ha fos
El llibre 'Epístoles a Josep Carner' és d’una poètica brutalitat i hauria d’esgarrifar mig país
La democracia diluye los dogmas y el canon cambia según las épocas y los lectores. Siempre fue así. Hubo un tiempo en el que Tennyson merecía más espacio en las enciclopedias que Flaubert
La burgesia ja és mestressa de mig món, havent-lo dut a la més galdosa misèria cultural, com Balzac preveié
El llibre de Le Goff és cabdal per combatre la progressiva i autopreuada ignorància del personal
Hipocondríac i solitari, però de molta lectura, el músic no suportava Chopin, ni les sonates de Mozart
Carme Forcadell hauria hagut de dir que les víctimes són, en part, culpables
Després de 'La utilitat de l'inútil', Nuccio Ordine vol ara estimular les ganes de llegir llibres importants
“Era un gran senyor, dels que encara converteixen Anglaterra en un dels millors països per viure-hi”
El discurs èpic de la independència s’ha afermat; costarà tornar al lirisme dels inicis del catalanisme
Els col·lectius són trampa: milers en una manifestació estètica formant “el poble” i fora consciència individual
En el relat del procés, molta gent ha confós la veritat de la història amb la versemblança de la ficció
En comptes de llibres, ara s’hi fan cursos de cuina, agricultura urbana i assessorament matrimonial
¿Anirem els ciutadans de Catalunya, com el fidel Sam Weller fa amb Pickwick a la famosa novel·la de Dickens, a visitar a la presó els nostres respectats governants carregats d’honor i probitat segons com acabi la cita als jutjats?
Ja Gabriel Ferrater havia escrit que el catalanisme, o el nacionalisme, li semblava una màquina de tortura per a la nostra creació literària
“Un home que practica tota la seva vida la lucidesa esdevé un clàssic de la desesperació”, diu l’autor romanès en un dels seus aforismes més encertats, dels quals acaben de sortir un bon grapat en català des d’un ‘obrador’ de la UB
De biblioteques ja n’hi ha moltes. El que no hi ha és cap assignatura, a les escoles, que indueixi els joves a agafar gust per la lectura
Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia: cobertes atractives, bon paper i bona tipografia
Les edicions de clàssics de la Universitat de Barcelona es posen al dia
Christian Ingrao detalla les mentides, els miratges, faules, relats i ximpleries en què el dictador va fer caure tota la població alemanya: es ‘defensaven’ contra la violència comesa sobre els seus compatriotes en temps pretèrits
Timothy Snyder ho té clar: per difondre la seducció totalitària cal la creació d’un argot elaborat meticulosament i progressiva, per tal que una determinada fantasia arribi a ocupar un lloc de pseudorealitat
A ‘Poesía y verdad’ hom toparà amb un dels individus més complexos i difícils d’empassar de la literatura universal: Goethe és un gegant de les lletres, però sempre resulta, almenys en la prosa, lleugerament antipàtic
És preocupant veure de quina manera més obsessiva els guanys del pensament il·lustrat cedeixen cada dia més de terreny a favor de teories tretes de la màniga, postmodernes, sense cap fonament racional
De l’estudi ‘Carles Riba. Retrat de grup’ es desprèn que a Catalunya hi hagué un camp literari de terra fèrtil, ambient optimista malgrat la guerra, clima productiu i paisatge rialler... Justament, al revés que ara
Si a Barcelona hi ha un home que només escriu llibres sota una perspectiva prou àmplia de la Història és aquest poeta i musicòleg
La tesi de Marfany és que la nació espanyola és un invent de la Renaixença, i no tan sols dels catalans amb pes polític o econòmic
Les cartes entre els filòsofs constitueixen una mena de mapa intel·lectual de les relacions entre la cultura alemanya i la cultura jueva dels anys posteriors a la Segona Guerra Mundial
Als últims decennis, la lletjor, o la manca de proporcions, o la disfuncionalitat, s’han convertit en moneda comuna en la percepció estètica de la gent. Un llibre de Roger Scruton vol posar-hi consol i aclariment