/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/WRBTILC3X5FWPB5HKTSFQ42KRQ.jpg)
Per què la gent fa fotos a les exposicions?
Egotisme amb pintura de fons
Egotisme amb pintura de fons
Quan a un hospital hi entres per parir la mirada canvia
El Bòlit de Girona reflexiona sobre el cos, el gènere i l’anormalitat amb una mostra comissariada per Íngrid Guardiola i Marta Segarra a partir d’obres d’Hélène Cixous
Va passar pels inicis de la Nova Cançó i un deix cabareter que després aniria cap a la cançó popular, infantil i trobadoresca, amb un grapat d’adaptacions de poemes catalans, occitans, sefardites i místics
El Museu Abelló de Mollet dedica al seu pintor, Joan Abelló (1922-2008), una exposició amb motiu del centenari del seu naixement
Els textos, escrits entre els anys vint i trenta, posen sobre la taula debats com el sufragi, la intervenció política, el matrimoni o la maternitat
El Museu de Mataró dedica una exposició de butxaca a Nèstor Luján, que va reunir més de 20.000 llibres, pipes de fumar, petaques de whisky, vins i etiquetes
Què n’esperem, quan arribem a una ciutat —la segona de la província de Lleida— de la qual no en sabem res?
El festival FLIC convidava alumnes de quart d’ESO a desendreçar una colla de llibres de la biblioteca, a partir d’imaginar com l’ordenarien una sèrie de personatges de contes
La fornida d’auriculars va crear una experiència molt especial, tots dins l’univers de Roger Mas, acompanyat de piano i contrabaix, i el seu univers xiuxiuejant-nos a cau d’orella
Cal llegir ‘Si un dit assenyala la lluna’, de Toni Pou, per adonar-se de l’abast de la creativitat, la imaginació, l’art, la intuïció i el pensament a l’hora de fer avançar el coneixement científic
El compositor d’Antònia Font en solitari tanca la minigira Curtcircuit a Vic
La conversa infinita entre ells crida l’atenció per com dues intel·ligències tan profundes es troben i deixen de banda que es trobin als antípodes en el pla ideològic
‘Els anys americans d’Irene Polo’ explica com va acabar una trajectòria professional fulgurant i brillantíssima
Si sempre he sentit una predilecció per ‘Els sots feréstecs’ també és perquè l’Uià m’és una masia familiar: la meva besàvia i la seva família, pagesos masovers, pelats com una moixina, s’hi havien estat
El Museu Salvador Vilaseca de Reus revela la història de tres fotògrafs àvids d’enquadrar estampes, Eduard Borràs, Manuel Cuadrado i Josep Prunera
Les Festes de Santa Tecla han estat especials perquè fa 700 anys que va arribar la relíquia del braç de santa Tecla a Tarragona i això té molta importància en el costumari cultural de la ciutat
L’Associació Catalana de l’Orgue munta durant l’estiu el cicle “Els orgues de Catalunya”, que passa per tota mena d’esglésies i pobles, de la Cripta de la Sagrada Família a Barcelona, a Àger, Vilafranca del Penedès o la Gleva
Aquell dijous de març anava pensant en el contrast de les muntanyes que se m’apareixien lluminoses, un país de turisme i gaudi però que un segle enrere havia estat pobre, rude i fosc
La Nau Gaudí és una reconstrucció de l’edifici principal —una nau que servia per al blanqueig del cotó— que va idear Antoni Gaudí per acollir la Cooperativa Obrera Mataronense
Repasso la tirallonga de gegants que han sortit de les mans de Ramon Aumedes i dues parelles són els meus preferits: els gegants de Montmeló i els de Montornès del Vallès
Les decisions d’explotació —del paisatge, del turisme, de l’economia, de la política— sempre es cobren una penyora
Van començar a ploure absurds, una successió de fets rars que competien entre ells. Semblava que algú rodés una pel·lícula de postals sincopades
La petita catedral subterrània de Lleida és tirant a desconeguda, com un tresor amagat
Al Cèntric del Prat hi han programat un cicle de pensament contemporani que bascula sobre les fragilitats, els corrents polítics contestataris i aquesta perifèria que no es deixa atrapar tan fàcilment
MOT, el festival literari que bascula entre Olot i Girona, s’ha dedicat al camp
El cinema Alhambra de la Garriga és una sala-servei per a un poble de poc més de 17.000 habitants