Fem Europa gran altra vegada

Enguany m’he proposat, un cop més, consumir menys cultura americana, i us vull convèncer que feu el mateix. Sé que no me’n sortiré del tot, perquè costa molt escapar-ne, especialment si tens fills. Si vull fugir de la cultura americana no és només perquè el que m’explica, en línies generals, m’interessa molt menys, sinó que també la vull evitar per motius polítics: estic fins a la figa de l’americanització del món que m’envolta i crec que consumir cultura americana és una manera de contribuir a l’expansió d’aquest model cultural.

Que el nostre imaginari hagi sigut colonitzat és alienador. Ens passem el dia mirant sèries i pel·lícules que parlen de realitats que no són la nostra: ens sabem de memòria el rotllo de les cartes d’admissió de les universitats americanes, la cursilada dels balls de gradua­ció —tradició que ja hem començat a adoptar—, igual que ens hem empassat els trick or treat, els Grinchs i Santes i gingerbread men, mentre que hi ha canalla d’onze anys que se sorprenen que el nen Jesús del pessebre sigui la mateixa persona que el paio crucificat de les esglésies; estem fins a la figa del beisbol i el criquet (a què no hem jugat mai), dels barris residencials que no tenen res a veure amb com vivim nosaltres i dels pancakes per esmorzar. Potser les emocions de fons són universals però, per què ens interessa tant, tantíssim, aquest món estrany?

També la música americana ens ha envaït fins a la nàusea. I la cultura depriment de shopping mall. I la glorificació injustificada d’hamburgueses i pizzes, que potser són un menjar per sortir del pas, però no pas una delícia. I la llengua: sí, m’he esforçat a posar molts anglicismes en aquest article. I no parlaré de literatura perquè no em vull ficar en un esbarzerar, però si ho fes caldria parlar de la guetificació de la literatura (tot convertit en una etiqueta, literatura de nínxol: young adult distopian, cozy mistery) i de l’excés de literatura americana al nostre mercat, especialment pel desequilibri existent (al mercat dels EUA només un 3% de la literatura és traduïda mentre que a casa nostra la xifra és potser deu vegades més).

Em direu que si consumeixo cultura americana és perquè vull, perquè hi ha opcions per donar i per vendre. Sí i no: es tracta d’un problema de posicio­nament i de temps. Trobar coses fora del circuit principal vol més estona. Les plataformes que tenim a mà són, tret de Filmin i Movistar, americanes —Netflix, SkyShowtime, HBO, Disney+, Prime, Apple TV—, i consegüentment ofereixen productes americans i alguna coseta de producció espanyola. Per què no hi ha més presència de contingut fet a França, a Itàlia, a Alemanya? Per què està amagat?

Hem abandonat la cultura en mans dels Estats Units. Ens estem doblegant davant del soft power i estem assumint valors i estils de vida que no són els propis i que no em semblen particularment millors. Europa era una potència cultural. No ens deixem acoquinar. Make Europe great again. Potser dient-ho en anglès ens ho creurem més, oi?