Fin de una polémica y comienzo de un diálogo Un consell, si us plau

Desde casa meva (la Costa del Sol, o sigui Málaga) segueixo els avatars de la tormenta que ha esclatat, amb motiu d'EL PAIS, de Madrid, sobre «autonomies i nacionalitats». No és pas tasca meva donar un judici técnic sobre la questió; peré com que jo escric de vegades a les pàgines d'aquest diari madrileny, em sembla possible aprofitar-ne per a donar als meus amics catalans (que son nombrosos) un consell merament ètic. Jo crec que tinc una mica de credibilitat per a adreçar-me al poble català, que estimo tant desde la meva juventut quan vaig a aprendre la meravellosa llengua, a la qual va èsser escrit el Cántic Espiritual d'en Maragall. Pero aixó no soc gens sospitós de «madrilenyisme» (Madrid va èsser per a mi terra d'exili inconfessat) ni de centralisme (des de les nostres costes es veu jà el continent africà). Yo soc un andalús sencer: de l'Andalusia occidental, per part de mare; i de l'oriental, per part de pare.Doncs jo voldria dir als amics catalans que tenen tots els drets per a tractar el greu problema de autonomies i nacionalitats; però, per favor! la nostra desillusió sería enorme, si en aquests moments difíciles el poble català perdés quelcom tan significatiu de la seva originalitat como és el seny. Els altres pobles d'aquesta geografia peninsular, dins la qual estem inevitablement enclosos, esperem que el bon sentit comercial dels catalans organitzin adequadament l'exportació del seny. Nosaltres, els andalusos, ens preparem per a l'exportació de quelcom molt necessari al procés democratitzador, que tots cerquem en comú, o sigui l'imaginació, la fantasía. Però si ens preocupem massa de les fronteres i de les duanes, tinc por que l'intercanvi no sera pas posible o al menys es fara molt dificultós.

I ara, per a terminar, dispenseu el meu català: no en tinc d'altre. En tot cas, els meus lligams amb Catalunya son tan forts, que la momentània pèrdua o eclipsi del seny no els podran trencar de cap manera.

Des d'Andalusia am nostálgia i enyorança de Catalunya.