Mor Arcadi Oliveres, l’economista a peu de carrer

Arcadi Oliveres ha mort aquest dimarts als 76 anys a causa d'un càncer de pàncrees diagnosticat al gener. Economista, encara que sobretot activista, la seva carrera durant dècades s'ha mantingut a peu de carrer en algunes de les lluites més significatives de la Catalunya contemporània des d'un convençut argumentari basat en l'anticapitalisme i la desobediència des del veto a la violència. Va ser president de Justícia i Pau i especialment, a més de professor universitari, un pedagog de l'economia que va recórrer fòrums de tot Espanya, alhora que representava una mena de paper d'ariet contra les injustícies. Un dels seus lemes, malgrat admetre que el món no havia millorat gaire amb el temps, era: “No tenim dret a perdre l'esperança”.

Oliveres ha estat referent en la lluita contra la globalització i va participar activament en la Caputxinada del 1966 i, als anys noranta, en la campanya per aconseguir que el 0,7% del pressupost públic anés a parar als països en vies de desenvolupament. Va ser un membre actiu del tancament a l'església del Pi per demanar la regularització d'immigrants. Va ser una de les cares visibles del moviment 15-M a la plaça Catalunya de Barcelona i quan va notar que la protesta estava degenerant no va trigar a demanar que s'aixequés el campament. La seva posició va originar un interès dels partits d'esquerra perquè es presentés en un cartell electoral unitari que mai va acabar de veure la llum. Era més partidari dels moviments socials que no pas de les formacions polítiques.

I en els últims anys va ser un consumat lluitador contra les grans empreses oligopolístiques i els seus directius. No es van lliurar de les seves envestides ni Repsol, ni La Caixa, ni Inditex ni cap dels noms que les han dirigit. Tampoc la Casa Reial ni Joan Carles I. Conscient del soroll que generen els noms propis, en l'última entrevista amb aquest diari va carregar contra el futbolista Leo Messi per haver defraudat a Hisenda.

L'economista, que es deia deixeble de Lluís Maria Xirinacs i de Jaume Botey, era un fervent partidari de l'educació i la conscienciació com a fórmula per canviar el món i el consumisme. “Per anar contra direcció cal tenir una sòlida base educativa”, va escriure en el seu últim llibre, Paraules d’Arcadi (Angle Editorial), en el qual va passar revista al seu pensament a través de la seva carrera activista.

Al gener passat li van diagnosticar un càncer de pàncrees “irreversible”, tal com ell mateix explicava. En aquell mateix moment va demanar poder traslladar-se a la seva casa de Sant Cugat del Vallès per ocupar el mateix seient que havia ocupat el seu fill Marcel durant els seus últims dies després d'una greu malaltia, justament en paral·lel a les protestes del 15-M. Arcadi Oliveres va obrir les portes de casa seva als amics, en les quals va oferir les seves últimes lliçons de coherència, la paraula que havia convertit en forma de vida i que havia de recordar com a paraula de pas per accedir al seu ordinador.