_
_
_
_
_

Un estudi de la UPF troba dos ‘nous’ presidents de la Generalitat medieval

Quim Torra passaria a ser el 133è màxim mandatari de Catalunya, en comptes del 131è

Quim Torra, aquest dilluns, poc abans de ser inhabilitat.
Quim Torra, aquest dilluns, poc abans de ser inhabilitat.Massimiliano Minocri

El doctor i professor de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Pere Ripoll ha trobat dos nous presidents de la Generalitat durant l'època medieval, per la qual cosa Quim Torra seria el 133è president i no el 131è. La investigació de Ripoll, publicada a la Revista d'Estudis Historicojurídics i titulada La Generalitat de Catalunya sota el govern del regent Pere Vicenç (1367-1369), revela que Vicenç i Bernat Bussot van exercir el càrrec del regent de la Generalitat entre els anys 1367 i 1375, ha informat la Pompeu Fabra aquest dimarts. L'investigador ha fet la troballa dins el Llibre dels Vuit Senyals, un manuscrit que va descobrir a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i que situa l'origen de la Generalitat de Catalunya l'any 1359, abans del que es creia.

Más información
Quim Torra, el ‘vicari’ de Puigdemont que va trobar la seva pròpia veu

'"La investigació realitzada dins del Llibre dels Vuit Senyals ens ha proporcionat informació inèdita sobre el nomenament i els poders conferits a aquests dos presidents, que en aquell moment es deien regents i que van substituir el sistema de govern de la institució col·legiada per un sistema unipersonal", afirma Ripoll a la nota.

Fins ara, la historiografia havia considerat aquests dos regents com "una espècie de tecnòcrates al capdavant de la institució", si bé Ripoll ha afirmat que la seva troballa permet afirmar que "el més proper a la presidència actual que va experimentar la Generalitat medieval i moderna va ser el sistema de regència de la institució".

Els dos regents ocuparien el 5è i 6è lloc en la llista de presidents, de manera que la numeració actual hauria de desplaçar-se dos números i Torra passaria a ser el 133è i no el 131è com s'afirmava fins ara.

Segons l'investigador, "la figura del regent de la Diputació del General unifica la representació dels tres estaments de les Corts Generals de Catalunya i, per tant, de la comunitat general, en una única persona, laica i que disposa d'un consell de govern permanent que no pot desatendre. Això fa que el regent sigui el més proper a una presidència "constitucional" i "republicana" d'una institució en l'Antic Règim".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_