Tots els pacients són VIP

“Benvinguts a l'hotel Melià Sarrià”. La benvinguda provoca un lleuger somriure en les cares dels malalts de covid que acaben de sortir de la residència de Vall d’Hebron i arriben a l'hotel en un autobús de TMB. Enrique Aranda, director de l'hotel, amb bata de quiròfan, màscara i guants, sol fer-los un petit discurs de benvinguda a un hotel de cinc estrelles de Barcelona que participa en el projecte Hotel Salut. Després els acompanya un per un a l'interior i els porta la bossa amb els seus objectes personals a la recepció: “Tots els pacients són VIP en aquest hotel”.

El vestíbul del Melià s'ha alterat per organitzar el check-in dels pacients. El grup que va arribar el dimecres eren 17. Dones, la gran majoria. Tots havien de passar la quarantena al Melià Sarrià, una reclusió que no poden fer a casa seva perquè conviuen amb persones vulnerables o perquè es tracta de pisos compartits sense capacitat per fer bé l'aïllament. “També hi ha persones que estan en una situació precària i d'altres que eren a Barcelona de viatge quan van emmalaltir. El cribatge el fan els treballadors socials als hospitals i també als centres d'atenció primària (CAP)”, explica Conchita Peña, coordinadora del dispositiu del Consorci Sanitari de Barcelona.

Más información

“Ningú no parla en aquest bus, tothom està en silenci”

Els nous hostes de l’hotel Barcelona Princess

La Generalitat acollirà en albergs menors que tinguin els pares hospitalitzats per coronavirus

Uns 800 malalts de covid han estat o són als nou hotels que acolliran pacients. La majoria són persones autònomes amb simptomatologia lleu i estan sota control sanitari als hotels. A l'entrada del Melià Sarrià, el recorregut dels pacients està pautat. La seqüència es repeteix pas a pas. Sense pressa i, sobretot, amb repetits “Benvinguts, aquí es trobaran estupendament”. Primer signen l'ingrés i faciliten el DNI. Tot és fotografiat, no es toquen ni papers ni documents. En un altre espai, se'ls pren la temperatura i el pols i es comprova l'historial mèdic. Finalment, són conduïts a un ascensor –folrat de dibuixos infantils amb la frase Tot anirà bé– i d'allà, a les seves habitacions, on s'estaran dues setmanes abans de tornar a casa.

En una habitació d'aquest hotel es troba Raúl de la Torre: “Em van traslladar aquí fa cinc dies, després d'estar a la residència de Vall d’Hebron, on vaig entrar molt malalt, directament a la UCI, amb una pneumònia greu al pulmó dret. Tenim un personal sanitari espectacular. També aquí, a l'hotel. Tothom s'hi deixa la pell”. Encara té tos i admet que es concentra a relaxar-se i descansar. “Aquí estàs més animat i et sents més tu que en un hospital. És el descans després de l'infern”, afegeix aquest barceloní de 41 anys a qui a casa l'esperen la seva parella –que és sanitària– i la seva filla. “Se'ls faciliten coses que els poden fer falta, els portem el que els porten els seus familiars, parlem amb ells per telèfon per animar-los”, explica el director del Melià Sarrià, on hi ha més de 250 pacients. Si abans es dedicava a parlar amb empresaris i homes de negocis, ara es passa el dia en contacte amb els serveis d'emergències, els hospitals i els bombers: “És admirable l'entrega amb què treballen”.

A l'Hotel Praktik Bakery, en ple Eixample, el Manuel és un dels voluntaris de l'hotel –tots amb un ERTO sota el braç des de l'estat d'alarma– que intenta fer l'estada dels malalts el més distreta possible. Fa uns dies van organitzar un bingo. “A cada pacient li vam deixar tres cartrons a la porta de l'habitació. Després, amb un megàfon cantàvem els números des del pati, on donen les habitacions”, explica. “Les famílies ens envien fotos amb missatges, els imprimim en paper i els fiquem dins de les caixes que contenen el menjar”, comenta Magaly Julien, directora de l'hotel, que en col·laboració amb altres establiments del mateix grup, el Praktik Vinoteca i el Cotton House, van ser els primers a fer l'oferiment al Gremi d'Hotels per acollir malalts.

En unes caixes que s'han de muntar es col·loca el menjar: “Van totes etiquetades perquè hi ha menús diferents”, explica la Carla, una jove que acaba de començar a treballar en un dels Praktik i que, a més dels guants i la màscara, s'ha de posar una bata i unes ulleres quan deixa les caixes al peu de cadascuna de les portes. Truca a la porta i se'n va. “El que més impacta és l'agraïment”, resumeix aquesta estudiant barcelonina d'Erasmus a Torí que es va desplaçar a Barcelona per passar-hi uns dies i no va poder tornar a Itàlia.