Un nou museu a l’Afganistan per curar la pitjor guerra

"Una nació sobreviu quan la seva cultura sobreviu”. Pot sonar com una sentència coneguda o com un eslògan de tassa de cafè. Però escrita en una placa a les portes del Museu Nacional de l'Afganistan, un país que fa quatre dècades que està en guerra (primer contra la Unió Soviètica i després en successius conflictes contra si mateix i amb la intervenció de forces exteriors com els Estats Units), i que en el camí ha perdut bona part del seu patrimoni cultural per les lluites, els saquejadors i el fonamentalisme talibà, la frase s'infla de contingut. “El país té moltes necessitats imperioses relacionades amb temes com el proveïment d'energia o les infraestructures... Però després hi ha un altre tipus de necessitats relacionades amb els elements simbòlics que permeten creure en un país que està avançant, i que comporten una mirada més a llarg termini per oferir un horitzó més lluminós”, explica l'arquitecte Toño Foraster (Bilbao, 1968).

Foraster és el director d'AV62 arquitectes, l'estudi barceloní que en els propers mesos durà a terme el projecte de la nova seu del Museu Nacional de l'Afganistan. Un edifici que tornarà a reunir a Kabul la que continua sent, malgrat tot, una de les col·leccions arqueològiques més importants del món, testimoni d'un país que ha estat definit pels especialistes com “la cruïlla de cultures per excel·lència”. Una rica combinació de civilitzacions i tradicions religioses conformada al llarg de mil·lennis com a pont entre el Pròxim Orient i Àsia, reflectida en la col·lecció del museu de Kabul, amb més de 150.000 peces “que conflueixen entre Mesopotàmia, l'antic Egipte, Grècia, Roma, la Xina”, explica el seu director, Mohammad Fahim Rahimi.

Foraster va signar amb el Govern afganès el contracte de redacció del projecte de construcció de l'edifici a finals de gener, després d'un pedregós camí de vuit anys. El 2012, el despatx va guanyar el concurs internacional organitzat pel Ministeri de Cultura afganès i l'ambaixada dels Estats Units a l'Afganistan. El disseny, amb espais modulars, flexibles i deformables, que permeten canviar i créixer, a força de cúpules i patis, es va imposar a altres 69 propostes d'estudis de 43 països.

Però com que les coses no són ni ràpides ni senzilles en un país colpit per un conflicte que l'ONU ha qualificat com “el més letal del planeta”. Foraster s'ha hagut de guanyar en aquests vuit anys, a poc a poc, la confiança d'autoritats i polítics que anaven canviant i amb els quals moltes vegades calia començar de zero, en un context bèl·lic en què cada moviment, fins i tot el més bàsic, implica grans dificultats. “L'ajuda de l'ambaixada espanyola a Kabul, a l'hora d'allotjar-me i ajudar-me en els desplaçaments durant les visites, ha estat fonamental”, diu Foraster.

El 2020 el projecte ha entrat a la pista d'enlairament. Després dels vuit mesos de redacció i la licitació de les constructores –en la qual AV62 també donarà un cop de mà–, començaran per fi les obres que es completaran, previsiblement, en un termini d'entre dos i tres anys. El pressupost és d'una mica més de 32 milions d'euros.

Les línies bàsiques esbossades en el disseny inicial es mantenen (“l'estructura isòtropa que permet créixer en funció de les necessitats, la versatilitat museogràfica...”) i s'hi inclouran estructures i materials que permetin la incorporació d'artesans locals, però el resultat final està per decidir. El mateix Foraster insisteix que, tot i que en arquitectura la forma és important, el que és nuclear en aquest cas (aquest element simbòlic) és la col·lecció, davant de la qual respon tota la resta.

Per això han insistit a incloure en el projecte la museografia, per integrar en la construcció des del principi, els espais d'exposició, amb les vitrines i expositors (que seran flexibles i intercanviables) i altres elements bàsics com els aparells que mantenen les condicions adequades de llum, temperatura i humitat. En tot el procés, AV62 espera comptar amb la col·laboració d'altres estudis amb què ja ha treballat anteriorment; en el disseny de la museografia participarà la seva antiga sòcia Victoria Garriga, amb qui va signar aquell projecte inicial del 2012. “Al final, l'important és que els afganesos que vagin al museu vegin recuperat aquest llegat”, insisteix l'arquitecte.

En aquest terreny simbòlic del qual parla Foraster, és difícil no apreciar la metàfora que suposa, per a un país esmicolat que necessita recompondre's, la recuperació d'una col·lecció minvada i destrossada. Fa gairebé 20 anys, els talibans van arrasar totes les peces amb forma humana i animal que no es van poder posar fora de perill (va ser quan es van destruir els Budes gegants de Bamian, Patrimoni de la Humanitat). El director del Museu Nacional de l'Afganistan, Mohammad Fahim Rahimi, explica per telèfon que, tot i que queda molt per fer, des del 2004 s'han restaurat més de 3.000 peces i s'han recuperat 15.000 objectes robats. “Es tracta d'una part molt petita de l'espoli”, assegura. L'últim bé recuperat, el mes passat, és una escultura del jaciment de Surkh Kotal a l'antiga Bactriana, un dels llocs més importants de l'Imperi Kuixan, que va governar la regió entre els segles I i IV després de Crist. 

Aquestes recuperacions i aquests treballs de restauració, sumats a les peces que continuen apareixent als jaciments del país, fa que la col·lecció “estigui creixent a una gran velocitat”. Això converteix la nova seu del museu, a més, en una cosa “molt urgent i molt important”, subratlla Rahimi. L'actual seu, un antic edifici colonial britànic del segle XIX, està obsolet tecnològicament, i se'ls ha quedat petita per exposar i acollir el volum de visitants que aspiren a atreure.

Rahimi reivindica una col·lecció que és, en la seva opinió, una mena de “mirall del món antic que permet entendre la història”. El simbolisme al qual apel·la Toño Foraster hi està relacionat, amb l'afany d'ajudar els afganesos a “abocar-se a aquesta riquíssima història” per aixecar el cap per sobre d'aquests 40 anys de guerra.  

Del peu de Zeus a les escultures de fusta del Nuristan

Des que el desembre del 1979 la Unió Soviètica va iniciar la invasió de l'Afganistan, moltes han estat les històries de ciutadans que han intentat, fins i tot arriscant la vida, posar fora de perill almenys una part de la gran riquesa artística i històrica del país. És el cas d'Omar Khan Massoudi, l'exdirector del Museu Nacional de l'Afganistan, que va ajudar a mantenir ocult el fabulós Tresor de Bactriana, una col·lecció de peces d'or i plata de dos mil·lennis d'antiguitat. Però, en general, després de tants anys de conflicte, el gruix de la població no és “conscient del llegat tan enorme” del país, destaca Foraster.

De fet, el Museu Nacional ha engegat amb l'Institut Oriental de la Universitat de Chicago un projecte de museu mòbil, que ha recorregut els instituts afganesos mostrant a 12.000 estudiants de 16 a 18 anys rèpliques en tres dimensions de 21 de les peces més importants de la història de l'Afganistan.  

El país va ser “protagonista clau en la formació i evolució de la Ruta de la Seda”, amb testimonis de les cultures clàssiques que hi van confluir i creacions originals fruit del mestissatge de totes elles, explica per correu electrònic el director de camp de l'Institut Oriental a Kabul, l'arqueòleg espanyol Alejandro Gallego. Hi ha exemples, continua, des de l'edat del bronze al regne grecobactrià (segle III i II abans de Crist), l'Imperi Kuixan (estès des de l'Índia entre els segles I i IV) i l'Afganistan budista.

Gran coneixedor de la col·lecció –entre els projectes de col·laboració amb el museu finançats per l'ambaixada dels EUA, l'Oriental Institute ha elaborat un inventari detallat–, Gallego destaca "les meravelloses escultures en estuc, pedra o fang del budisme primerenc, representat de manera excel·lent per obres procedents de jaciments com Hadda o Xotorak”, que el seu organisme precisament ajudant a restaurar dins d'un altre projecte. També destaca “el peu de Zeus, procedent d'Ai Khanum, o els ivoris de Begram, així com l'excel·lent obra artística de l'imperi Gaznavida i les escultures de fusta del Nuristan”. 

I, per descomptat, hi ha el Tresor de Bactriana, una part del qual compon la mostra itinerant Tresors de l'Afganistan, que des del 2007 viatja per museus de tot el món i que, segons el director del Museu Nacional de l'Afganistan, Mohammad Fahim Rahimi, “aviat tornarà a casa”.